Vitamines per a l'ànima i vins de la DO Catalunya, al MEAM

Aquest dimecres (12/12/2012) la DO Catalunya i el club de cultura TR3SC van omplir una de les sales del Museu Europeu d'Art Modern de Barcelona (MEAM) en un acte entranyable que va servir per presentar el darrer llibre del company Víctor M. Amela i Roser Amills, ‘333 vitamines per a l’ànima’ en el marc d’un maridatge amb dos molt bons vins de la DO Catalunya presentats per un servidor. L’acte es va allargar per espai de gairebé dues hores durant les quals es va establir una tertúlia oberta i força divertida. Es va parlar de vi i de literatura. A continuació els adjunto la meva intervenció condensada:

Primerament voldria dir que és un gran orgull per mi haver estat convidat per la DO Catalunya i poder participar en un acte com aquest amb el company Víctor Amela, un home apassionat del vi i de la Terra Alta, i amb la Roser Amills. El seu llibre és fantàstic. En una de les sàvies frases que recull, d’Imma Monsó, s’afirma que “El millor homenatge que es pot fer a un llibre és rellegir-lo”. Jo us recomano que rellegiu sovint el llibre de l’Amela i l’Amills. A més, aquest llibre es pot començar i recomençar per qualsevol punt.

            El primer vi que he triat uneix el Garraf, d’on és un servidor, i l’estimada Terra Alta de Víctor Amela. Es tracta del primer vi del Garraf que ha comercialitzat Benjamín Romeo: Macizo 2010. És un vi original. “Original és allò que torna a la simplicitat de les primeres solucions”, segons una frase d’Antoni Gaudí recollida a ‘333 vitamines per a l’ànima’. Macizo pren el seu nom del calcari massís del Garraf.

            La vinya ha format part de la vida de Benjamín Romeo des de sempre a un poble, San Vicente de la Sonsierra (on gairebé es conreen 2.000 hectàrees de vinyes), que no es concebria sense vinya. Benjamín Romeo és un dels grans noms propis de la nova Rioja. Qui va ser director tècnic d'Artadi ja acumula 27 collites a les seves esquenes però no ha perdut ni xispa ni apassionament. El seu projecte personal busca l'excel·lència, extreure el màxim de les seves terres (65 parcel·les que ocupen 40 hectàrees, de les quals 30 són pròpies). Diu que aquest any han "fregat la perfecció". La història de Bodega Contador comença el 1995, quan l'enòleg i viticultor Benjamin Romeo adquireix una cova centenària sota el castell de San Vicente de la Sonsierra (La Rioja). El 1996 va elaborar-hi la primera collita del seu vi La Cueva del Contador, i va començar a comprar vinyes. Durant els anys següents va dur a terme vinificacions a mínima escala a la cova, i va seguir adquirint vinyes. El 1999 va elaborar la primera anyada del seu vi Contador. L'any 2000, després de comprovar el bon acolliment del mercat i dels mitjans especialitzats a aquests primers vins, Benjamin decideix dedicar-se exclusivament al seu projecte personal. El 21 de juny del 2008 va inaugurar el seu nou celler. Els seus vins es caracteritzen per una "netedat aromàtica". O sigui, que als seus vins, segons aquest home enganxat a una gorra, "no hi trobareu coses rares".

            Els seus blancs, tant els del Garraf com els de la Rioja, tenen una clara inspiració borguinyona. Va entrar al Garraf l'any 2008 després que un amic veí de Gavà li ensenyés les vinyes. Reconeix que es va deixar “enganyar". Confessa que el lloc el va "enamorar", ja que és "preciós". Ara vol reimpulsar aquesta singular aposta que es nodreix de xarel·los i malvasies de Sitges que són del Garraf, i garnatxes blanques de la Terra Alta (Vilalba dels Arcs). El xarel·lo, diu, és "la base". La garnatxa blanca li aporta "calor i graduació", i la malvasia de Sitges "dolçor i un toc elegant en nas". En els pròxims anys confia en poder oferir vins de "més nivell". Mazizo 2010 (15,90 euros a Vila Viniteca) és més senyor vi que no pas el Massís 2011 (7,95 euros a Vila Viniteca). Mazizo, tot i la fusta marcada en nas, potser un pèl excessiva, mostra notes més evolucionades, com ara les de mel i orellanes, així com les de poma al forn amb mel. Mazizo, diu Benjamín Romeo, "és més potent" i greixós, i per això va triar un nom castellà. En canvi, a Massís hi ha més vivacitat, i per això ha escollit un nom en català, massís, que el fa pensar en Schweppes (per la sonoritat de la paraula) A Mazizo es mostra més persistent la fusta; a Massís, la fruita. Al Garraf hi va veure "cultura mil·lenària, arrels, ànima...", i encara ara no acaba d'entendre com és possible que tan pocs hagin vist l'enorme potencial que té la zona. Ja porten cinc collites. Durant dos anys també van fer escumosos seguint el mètode tradicional que no han arribat a sortir al mercat: un rosat i un blanc de blancs. Afirma que ha escollit emparar els seus vins del Garraf sota el paraigües de la DO Catalunya i no de la DO Penedès tot buscant "més llibertat". Diu que de vegades no toca més remei que passar per  la pedra (bé, de fet, diu textualment "pasar por el aro") però que prefereix evitar els encontillaments. Això de combinar un vi del Garraf, de l’àmbit de la DO Penedès, amb un de la Terra Alta em recorda molt l’Hermitagé de Château Palmer, on s’uneix vi de Bordeus amb vi de Côtes-du-Rhône.

            L’anyada del 2011 és la primera de Massís. Només hi ha les varietats xarel·lo i garnatxa blanca ja que els senglars van causar estralls aquest any amb la terpènica varietat malvasia de Sitges a les seves vinyes del Garraf. El most de Macizo 2010 va fermentar a temperatura controlada en bótes refrigerades i es va criar a les mateixes bótes de roure francès (50% noves i 50% d’un vi) durant 8 mesos en contacte amb les seves mares fines. L’elaborador el recomana per acompanyar un producte molt difícil de maridar. les carxofes, així com l’orada al forn o el salmó en papillotte.

·        

El segon vi que he triat és Sentits Negres 2009 de Bodegas Puiggròs. M’agrada la carta de presentació d’aquest celler d’Òdena. Diuen els seus promotors, Josep y Vicens Puiggròs, que “el naixement d'un projecte es concep gràcies a l'esforç diari de moltes persones, així com dels somnis, les il·lusions i la visió dels seus creadors”. És així, diuen, i amb molt treball i sobretot de molta il·lusió que va néixer Bodegas Puiggròs. Diuen que fan vins amb “sentiment, passió i il·lusió”.

            Aquest, com el Massís de Benjamin Romeo, és un vi de producció limitada. Dels Sentits Negres 2009 (que costa uns 19 euros) només s’han elaborat 4.410 ampolles. És una garnatxa negra 100% de vinyes velles plantades fa més de 60 anys. De color cirera picota, destaca per la seva fruita madura (negra i vermella) i pels seus tanins rodons, ben polimeritzats. És un pèl licorós (14,5º es reconeix a l’etiqueta) i presenta una fusta marcada. No deixa de ser, però, fruitós i voluminós, amb certa tensió. També mostra notes florals (violetes), balsàmiques i mentolades. És un molt bon vi també emparat per la DO Catalunya. Cullen el raïm a mà en caixes de 20 quilos i fan servir taula de selecció.