Joies de Bellmunt del Priorat més que interessants

Amb motiu de la festivitat de Santa Bàrbara, que es va festejar dimarts passat, s'ha congregat aquest dissabte a vuit cellers de Bellmunt del Priorat per treure els seus vins al carrer i oferir-los a degustació a tothom de forma gratuïta. Enguany s’hi van poder tastar vins locals (les gammes més baixes) que es troben a hores d’ara al mercat i que pertanyen a diversos cellers d’aquest poble. El tast de Bellmunt és l’última mostra de vins popular de l’any de les diverses que s’organitzen a les viles de la DOQ Priorat. La mostra de vins de Santa Bàrbara, que té un caire molt popular tot i que força caliu, s’ha organitzat per tercera vegada per part dels productors de Bellmunt del Priorat. Aquesta fira, una tercera edició durant la qual va acompanyar el bon temps, l’he trobat entranyable i autèntica.

            A banda dels vins que es van oferir gratuïtament, vaig tenir ocasió de tastar cinc interessants joies. La primera és l’elegantíssim Clos Fontà 2011 de Viticultors Mas d’en Gil. Pere Rovira em va deixar tastar una mostra del celler que encara està en fase de criança en fusta. La fruita negra i vermella es mostra intensa i franca, pel damunt de les vainilles de la fusta i d’una molt bona integració alcohòlica. M’ha agradat molt la seva frescura mentolada. Serà un gran vi (ara anem per la collita del 2008 al mercat).

            També m’ha agradat força el Gran Cruor 2008 del grup Castell de Perelada (80% de syrah i la resta garnatxa i carinyena). És un vi molt expressiu, rodó i amb volum. Destaquen les notes a fruites negres i xocolatoses. Aquest celler ja ha arribat a les 160.000 ampolles des que el 2007 comercialitzés per primer cop el seu reeixit GR-174. L’anyada del 2011 d’aquest vi tan comercial, però, l’he trobat un pel licorós i amb notes verdes, no tan rodó com en d’altres anyades. En canvi, el Gran Clos Blanc (d’inspiració borgonyesa) el vaig trobar madur i almiverat, amb massa fusta. Potser hauria estat millor decantar-lo. És un cupatge de macabeu i garnatxa blanca, amb un toc de garnatxa negra vinificada ren blanc. Les Mines 2008 (50% garnatxa , 35% carinyena i 15% syrah) el vaig trobar amb bona acidesa, però mancat de volum.

            L’enòleg de Cellers Fuentes, Josep Àngel Mestre, em va donar a tastar el Finca El Puig 2006, un vi que encara té força camí per endavant per afinar-se en ampolla (garnatxa, cabernet sauvignon i syrah). La seva criança són 15 mesos en bóta. Més m’ha agradat el tànic i corpulent Gran Clos 2005. Josep Àngel Mestre recorda que l’anyada del 2005 a Bellmunt va ser la que va oferir més tanins i polifenols de la dècada. Presenta fruita confitada i bona mineralitat. És un vi clàssic que mira cap a Bordeus (54% garnatxa, 33% carinyena i 13% cabernet sauvignon. De Cellers Fuentes també em quedo amb el seu gran Cartus 2006 (75% garnatxa i carinyena). És més elegant i fi que els altres i més fruitós i rodó, tot i els 20 mesos de criança en bóta de roure nova.

            Molt gratament em van sorprendre les joies del Celler Rosa M. Bartalomé i Vernet. Em quedo amb el Clos Bartolomé 2008 (vinyes de 50 a 70 anys i criança de 14 mesos en bótes de segon any) però sobretot amb el Primitiu de Bellmunt 2005 (vinyes de fins a 110 anys, prefil·loxèriques). El Clos Bartolomé té un 50% de garnatxa, un 45% de carinyena i un 5% de cabernet sauvignon. El Primitiu de Bellmunt (55% garnatxa i carinyena) és un senyor vi, un negre corpulent, carnós, mineral, especiat, fruitós (fruites vermelles i negres), de tanins ben polimeritzats i molt hedonista. Excel·lent!

            Del celler Familia Sedó-Barceló vaig tastar un massa madur Sedó-Barceló 2011 (sense bóta). És fruit de vinyes joves: 70% garnatxa, 20% cabernet sauvignon i 10% merlot. A Bellmunt el venen per 3,80 euros (també tenen un criança del 2009 a 7 euros). Uns preu realment molt barats per tractar-se de vins de la DOQ Priorat.

            De Costers del Priorat vaig tastar el seu correcte i rodonet Elios 2008: 50% garnatxa, 25% carinyena 20% cabernet sauvignon i 5% syrah. Fruita i rodonesa es combinen de forma equilibrada amb 10 mesos de criança.

            El tast el vaig tancar ambm la garnatxa del 2012 de Solà Clàssic (un caramel fruitós), amb el Solà Clàssic 2 2011 (notes a cedre tot i que no hi ha criança en bóta i fruitetes) i el Solà Clàsic 2010 (garnatxa i carinyena mancada de volum). També vaig tastar el més interessant Vinyes Josep 2005 (fresc però mancat d’estructura tot i els 12 mesos de criança en bótes).