Algú hauria d'erigir un monument, o fer un destacat reconeixement públic, a l'Empar Moliner per la seva constant i decidida defensa dels vins calanas. Avui torna a la càrrega al diari ARA. Vosaltres aboneu la seva proposta de posar una
etiqueta als restaurants que ressalti allò que hauria de ser una
obvietat: "En aquest restaurant sí que tenim vins del país"?
Negres catalans, per pietat
Dia de Sant Jordi. Com que no em toca firmar, passejo pel centre de
Barcelona amb una dama nascuda a Andalusia que vol veure la festassa
que fem. Mirem parades, ens admirem del brogit, parem una estona a
l'estand de l'ARA... A dos quarts de dotze, tenim ganes de prendre una
copa de cava o un got de vi amb unes patates rosses. (Sí, aquest article
l'he fet mil vegades.) Les principals cocteleries de la zona encara
estan tancades. El Boadas (a la Rambla) o el Milano, a la plaça de
Catalunya, obren a les dotze o dos quarts d'una. Els bars de la
Boqueria, pleníssims de guiris. Així, doncs, anem a un d'aquests
establiments que tenen pa amb tomàquet, truita de patates i tapes en
sèrie. No ho dic de manera despectiva, al contrari. Tot i que ja es veu
que les han fet fa hores (la d'ou ferrat de guatlla, per exemple, es veu
fredíssima), n'hi ha que no tenen mal aspecte.
El cas és que la meva acompanyant voldria una copa de vi (d'aquí) i em demana consell. Jo, pobra de mi, començo a transpirar. Als prestatges del darrere del cambrer hi veig tres ampolles de negre. Enate, Sangre de Toro i Cune. Avergonyida, perquè això només passa aquí, li demano si té carta de vins. Us n'estalvio la lectura. Només us diré que de catalans i negres no n'hi ha ni un. I això vol dir una cosa. Que els que no són catalans no han estat ben triats. Per què? Perquè quan en una carta de vins d'un restaurant de Catalunya no hi ha vins de Catalunya, això vol dir que el que l'ha fet no hi entén i ha comprat els que li surten bé de preu o els que li sonen.
Necessitem ajuda urgent. Potser, de la mateixa manera que els forns que no fan pa dolent tenen dret a posar una etiqueta a la porta que avisi que allà hi ha pa amb Denominació d'Origen, s'ha de posar una etiqueta als restaurants que ressalti allò que hauria de ser una obvietat. "En aquest restaurant sí que tenim vins del país".
El cas és que la meva acompanyant voldria una copa de vi (d'aquí) i em demana consell. Jo, pobra de mi, començo a transpirar. Als prestatges del darrere del cambrer hi veig tres ampolles de negre. Enate, Sangre de Toro i Cune. Avergonyida, perquè això només passa aquí, li demano si té carta de vins. Us n'estalvio la lectura. Només us diré que de catalans i negres no n'hi ha ni un. I això vol dir una cosa. Que els que no són catalans no han estat ben triats. Per què? Perquè quan en una carta de vins d'un restaurant de Catalunya no hi ha vins de Catalunya, això vol dir que el que l'ha fet no hi entén i ha comprat els que li surten bé de preu o els que li sonen.
Necessitem ajuda urgent. Potser, de la mateixa manera que els forns que no fan pa dolent tenen dret a posar una etiqueta a la porta que avisi que allà hi ha pa amb Denominació d'Origen, s'ha de posar una etiqueta als restaurants que ressalti allò que hauria de ser una obvietat. "En aquest restaurant sí que tenim vins del país".
Total, que ni Empar Moliner ni Ramon Francàs consideren el Sangre de Toro de Torres un vi català...
ResponEliminaSr o Sra 'Anònim', no és convenient agafar el rave per les fulles (agafar o entendre una cosa pel cantó maliciós). En CAP MOMENT dic que el Sangre de Toro de Torres de Torres no sigui català. Aquí del que es parla és de la poca presència de vins catalans a les cartes dels restaurants de casa nostra.
EliminaL'entradeta clarament avala un article que explícitament considera el Sangre de Toro com a vi no català. Venint de vostè no s'entén que no faci esment d'aquest gran error de l'Empar Moliner. Per cert, el Milano no està a la plaça Catalunya.
ResponEliminaEl meu respecte cap a les dues marques comentades, doncs si son tractades i servides com cal, son grans vins. Com a treballador d’un restaurant, començo a sentir-me ofès de que se’ns tracti com als responsables de tenir o no tenir vins catalans a la carta. Jo puc dir que el 70% de la meva carta es de vins catalans, però aquesta feina es per que l’he feta jo. Doncs el gran nombre de distribuïdors, representants, cellers, etc… que venen a visitar-me porten marques de fora el territori català, deixant a banda les interessants propostes que et poden fer amb preu o detalls de visita a cellers, apart, tenen un seguiment del client força més acurat que molts dels cellers del nostre entorns més immediat. Pot ser aquest el gran problema, dels que no tenen temps d’investigar, que comprin a qui els hi truca a la porta de casa? Poder seria hora de començar a buscar les solucions d’arrel.
ResponEliminaQue Empar Moliner no tigui npi de vins i que entengui que un vi que es diu Sangre de Toro no POT ser catalå diu prou d'ella com a periodista nacionalista-gastronòmico-revindicativa, però que un pretès entès no la corregeixi, i, a sobre, pretengui fer-li un monument, ja és directament patètic.
ResponElimina