Arias Cañete es compromet al Congrés a treballar per millorar la reforma de la PAC en sectors com el del vi

El ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient, Miguel Arias Cañete, ha afirmat que treballarà durant la negociació comunitària per millorar la reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) en sectors com el vi, les fruites i hortalisses, o el sucre, entre uns altres, segons ha informat l’agència Efe. Arias Cañete ha fet aquest anunci en la seva compareixença avui en la Comissió d'Agricultura del Congrés dels Diputats, en la qual ha explicat l'acord aconseguit en l'últim Consell de Ministres d'Agricultura de la Unió Europea sobre la reforma de la PAC, i que servirà com a mandat negociador en l’esmentada negociació a tres bandes entre la Comissió, el Consell i el Parlament europeus. Entre els aspectes que Espanya buscarà millorar, en línia amb algunes de les esmenes que ha presentat el Parlament Europeu, s'ha referit a l'increment del percentatge d'ajudes associades i a la millora del règim de preus d'entrada per a les fruites i hortalisses, alguna cosa que a més d'Espanya, ja han demanat França i Itàlia. També ha citat l'extensió dels drets de plantació de vinya fins al 2030, així com del règim de quotes del sucre fins a 2020, com ha proposat l'Eurocambra. El ministre ha subratllat que en la negociació en el Consell es va aconseguir la "pràctica totalitat" dels objectius que s'havien pactat amb les Comunitats Autònomes i es van evitar els aspectes que perjudicaven "amb més intensitat" a Espanya. Així, ha recordat, segons el despatx de l’agència Efe, que es va aconseguir limitar la superfície elegible a 22,4 milions d'hectàrees, al nivell de 2011, i un model de convergència interna "més progressiu i limitat" que la taxa plana, pel qual les ajudes que estiguin per sota del 90 % de la mitjana de la seva regió recuperaran un 30 % d'aquesta diferència entre 2014 i 2019. Ha subratllat la flexibilització que s'ha aconseguit dels requisits ambientals (‘greening’), amb l'exclusió dels cultius permanents amb menys de 250 arbres per hectàrea, com és el cas del 70 % de l'olivar i del 60 % de la fruita seca.        

            Des del PSOE, el diputat Alejandro Alonso ha afirmat que al seu grup no li agrada la reforma i que l'avanç en la negociació ha estat "mínim", i ha qualificat com a "fracàs" que no s'hagin pogut mantenir les quotes làctiques. Alonso va demanar al ministre que anés "més enllà" de l'anàlisi tècnica i avancés amb quin criteri el Govern aplicarà els nous reglaments, al que Arias Cañete ha respost que encara és ràpid i que aquests hauran d'acordar-se amb les Comunitats Autònomes. Des del Grup Mixt, el diputat de Compromís Joan Baldoví ha expressat la seva preocupació per l'efecte del ‘greening’ sobre els cítrics, que en el cas de València superen la mitjana de 250 arbres per hectàrea fixats per excloure als cultius permanents d'haver de complir amb els requisits ambientals. La diputada del BNG Olaia Fernández Dávila ha criticat que l'acord no garanteix que els productors tinguin rendes mínimes "dignes", ni un preu per a la llet per sobre del cost de producció, al mateix temps que ha mostrat la seva preocupació per la situació de la flota cefolopodera que no pot pescar a Mauritània. Per part de UPyD, Toni Cantó ha mostrat el seu temor que la reforma solament sigui "un rentat de cara" i ha plantejat que voldrien "més profunditat" en àmbits com la definició d'agricultor actiu, en la qual ha defensat establir un mínim del 20 % sobre la renda per evitar la "agricultura de saló" i un límit màxim de 100.000 euros per a les ajudes per millorar la seva distribució. Des de l'Esquerra Plural, María Caridad García Álvarez ha destacat que la seva formació advoca per defensar als treballadors agraris per compte d'altri i modular les ajudes per la seva creació d'ocupació, una cosa que considera una qüestió de "supervivència" amb la taxa d'atur actual, i ha subratllat la seva preocupació per l'autorització de nous transgènics. En la seva intervenció, el senador del PP José Cruz Pérez Lapazarán ha ressaltat que el mandat negociador aconseguit és "molt beneficiós" per al nostre país i que així ho han valorat organitzacions agràries tant espanyoles com comunitàries.