El conseller
d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha denunciat avui
en acabar la Conferència Sectorial d'Agricultura la voluntat del Govern de
l’Estat i del ministre d’Agricultura d’imposar una ‘contrareforma’ de la PAC
que “lluny de resoldre les contradiccions i greuges actuals té una clara
voluntat recentralitzadora, atempta contra les competències que tenen les CCAA
i perpetua un model de finançament i distribució dels ajuts clarament lesiu per
a Catalunya”. El conseller ha fet una valoració molt negativa dels resultats de
la conferència sectorial que “evidencien el que ja és obvi: “El poder de
l’Estat té uns límits, que són la Constitució i l’Estatut, i en aquest cas, no
s’han respectat”. I ha afegit “el Govern del PP intenta per totes les vies
possibles i en tots els àmbits en què pot ofegar i doblegar amb el seu ‘rodet’
la veu de poble de Catalunya prescindint alhora de l’impacte que això pugui
causar en els pagesos i ramaders catalans als que diu que també
‘defensa’.
Pelegrí lamenta que Govern espanyol,
en lloc de pensar en defensar els interessos de tots els pagesos i ramaders de
l’Estat, hagi buscat noves vies per buidar el Govern de Catalunya de les seves
competències, utilitzant conceptes jurídics com ‘harmonización’ i altres
conceptes ‘intercomunitaris’ que pretenen atemptar contra les competències
exclusives que tenim en matèria d’agricultura i ramaderia” El conseller ha
convocat demà a les 10.00 la Taula de concertació agrària, i dilluns la
Comissió de seguiment de la PAC i demanarà una compareixença urgent al
Parlament de Catalunya per informar sobre el tema i valorar les properes
actuacions al respecte conjuntament amb el sector. En aquest sentit, el
conseller ha manifestat que “utilitzarem tots els instruments al nostre abast
per evitar la vulneració de competències i no descartem presentar un recurs a
la Comissió europea un cop es tanqui el procés negociador i veiem com queda
jurídicament i en detall blanc sobre negre davant la voluntat de l’Estat
d’”españolizar” l’agricultura, buidar les CCAA de competències i perpetuar un
sistema de finançament de la PAC clarament lesiu pera Catalunya”
Pelegrí ha remarcat que “la Unió
Europea va arribar a un acord quasi definitiu sobre la reforma de la PAC que
estarà vigent els propers 7 anys. La seva proposta anava encaminada a resoldre
algunes contradiccions del model vigent fins ara i anar cap a una certa
convergència en els ajuts, que tot i assegurar la renda dels pagesos evités
disfuncions en el mercat. Contràriament a això, en la conferencia Sectorial
d’aquests dos dies al Ministeri s’ha optat per una postura totalment
immobilista, perpetuant totes les ineficiències del 2007, perdent l’oportunitat
d’adaptar la PAC als nous reptes del nostre sector, i fent unes comarques
agronòmiques que a més de complicar la gestió tendiran cap a una divergència”. El
conseller Pelegrí ha denunciat també que “això unit a una manca d’informació
numèrica per part del Ministeri ha fet que molts temes es tasquin en fals,
desviant-los cap a grups de treball.” I ha afegit: “Pel que fa a
Desenvolupament rural, el MAGRAMA continua amb la idea de fer un programa
nacional que reguli temes com els ajuts agroambientals, el LEADER, la
innovació, la integració de cooperatives, els ajuts forestals. En definitiva,
tot un buidat competència, impedint a les CCAA fer polítiques agràries
pròpies”. El conseller ha criticat que aquesta plantejament del Ministerio
perpetua el deficitari sistema de finançament atorgant a Catalunya el mateix
pressupost que en el període anterior, cosa que “considerem inacceptable, ja
que va haver una nefasta negociació al 2007 que va significar una pèrdua de
fons del 31% de fons FEADER, essent la segona CCAA pitjor finançada.”Finalment,
per aquest tema es crearà en Grup de treball d’alt nivell que haurà de
presentar les seves conclusions abans de finals del 30 de setembre.
El Ministeri presenta un model
d’aplicació de la PAC on “tot quedi igual”, arrossegant totes les incoherències
de l’actual període al període 2014-2020 i envaint les competències de la
Generalitat. El Conseller Pelegrí s’ha oposat frontalment a aquest model, que
perllonga el model de l’actual període, basat en assignacions històriques, i no
garanteix a totes les explotacions agrícoles o ramaderes les mateixes regles de
joc. A més, no contempla una regionalització institucional, opció
defensada des de l’inici pel Conseller. El model parteix de la base de mantenir
els imports d’ajut a les comarques agràries on s’han generat per evitar traspàs
de fons entre comarques i Comunitats Autònomes i en que l’entrada de la
possible nova superfície es faci a càrrec dels imports de cada comarca on
s’incrementa. Aquest principi ha provocat que la majoria de Comunitats
Autònomes s’hagin decantat per no incloure en el sistema de pagaments directes
les superfícies de vinya, fruita i horta de productors que ara no estan
percebent ajuts directes, això com tampoc la possibilitat d’incloure
agricultors que mai han rebut pagaments directes. El conseller Pelegrí s’ha
manifestat totalment en contra d’aquest criteri, ja que suposa mantenir en
desigualtat de condicions agricultors d’un mateix sector. A més, amb l’anàlisi
fet pels tècnics es posa en evidència que l’entrada d’aquestes hectàrees es
perfectament assumible a través del sobre nacional, sense un impacte gran a la
resta de beneficiaris. El Ministeri, davant les crítiques de que no ha
presentat cap número sobre el model presentat, s’ha ofert a constituir diversos
Grup de treball per analitzar diferents aspectes, cosa que fa que la reunió
s’hagi tancat en fals en mols punts. Es constituirà un Grup de treball d’alt
nivell permanent, que analitzarà el model de regionalització proposat i
presentarà les seves conclusions a la conferència sectorial de novembre. El
Conseller Pelegrí ha demanat que s’analitzi en aquest Grup la proposta
d’incorporar superfície de vinya, fruita i horta.
Pel que fa als ajuts acoblats, s’ha
aconseguit l’acord de que els sectors ramaders tinguin una consideració
prioritària dintre d’aquests pagaments, recollint d’aquesta manera una de les
reivindicacions fetes des de Catalunya. En aquest punt també s’ha acordat
constituir un grup d’alt nivell per analitzar les especificitats i
problemàtiques de cada sector. També s’ha acordat tractat en un Grup de treball
l’aplicació del requisits lligats a la figura d’agricultor actiu, mentre que
altres aspectes del model d’aplicació dels pagaments directes ja han estat
tancades en aquesta Conferència Sectorial, com ara no fer traspàs entre
pilars, l’ajut a joves agricultors amb un màxim del 2% del sobre
nacional, establir un llindar mínim de 300 euros, aplicar el règim de petits
agricultors i no aplicar el pagament redistributiu a les primeres hectàrees. Pel
que fa al reconeixement de les organitzacions de productors, s’ha acordat el
posicionament defensat pel conseller, d’estendre aquest reconeixement a tots
els sectors i amb la mateixa prioritat.
En temes de Desenvolupament rural el
desacord ha estat “total”, ja que el Ministeri pretén incloure en el Programa
nacional aspectes tan bàsics com els ajuts agroambientals, el LEADER, la
innovació i transferència tecnològica, conservació de recursos fitogenètics,
catàstrofes agràries, la integració de cooperatives, inversions en
sistemes forestals públics, forestals, les Organitzacions de Productors i
regadius. En definitiva, tot un buidat de competències, impedint a les CCAA fer
polítiques agràries pròpies. Per altra banda, si bé Catalunya ha aconseguit
mantenir el seu pressupost pel que fa a fons FEADER, considerem que no és
assumible ja que això representa acceptar la pèssima negociació del 2007, que
va suposar una pèrdua neta d’un 31% de fons comunitaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada