divendres, 19 de juliol de 2013

Cal Lluïsot de Bonastre, vins naturals atípics on "no s'amaga gens"



A Bonastre, un petit poble de 650 habitants de la comarca del Baix Penedès situat a 175 metres d’altitud, s’impulsa un singular projecte vitivinícola, Cal Lluïsot. El viticultor i enòleg Sebastià Pié Rovira s’ha associat amb el vilanoví Pierre-Etienne Chevalier per comercialitzar unes 16.000 ampolles anuals d’uns vins molt particulars. La producció, força limitada, oscil·la, per referència, entre les 300 i les 3.000 ampolles anuals. Des del mateix celler es reconeix que els seus micovarietales tenen identitat i són “rectes, generosos, respectuosos i, sobretot, atípics”. Sebastià Pié Rovira representa com a mínim la cinquena generació de viticultors. Les seves vinyes i les seves oliveres són la seva raó de viure. Durant molts anys, ha alimentat els grans cellers amb els seus raïms i ha col·laborat en diversos cellers. Però des de fa 4 anys, després d’haver instal·lat el celler sota la seva casa, fa el que li dicta el seu cor:  vi de vinya. Cadascun dels vins inclou un text poètic a l’etiqueta. Així, per exemple, a l’etiqueta del vi Pirimavera del 2012, elaborat amb moscatell d’Alexandria, síndica: Fresc i desitjat com ho va ser aquell primer petó robat d’adolescent. Pierre-Etienne Chevalier diu que va “descubrir” el projecte vitivinícola de Cal Lluïsot de la mà de Pere Escudé el juny de l’any passat i que es va enamorar dels deus vins, que són de taula (sense denominació d’origen). Destaca el fet que són vins “amb identitat” i sense tractaments químics.
Des de Cal Lluïsot, situat al carrer del Portal de Bonastre, s’afirma que “aquí no s’amaga gens, el vi es fa tal com el raïm arriba a la taula de selecció, sense manipulación”. S’afegeix que “les varietats fugen de l’establert i de les aromes predeterminades i es poden revelar molt diferents quan no es rectifiquen”. En cadascun dels vins, “trobem la mateixa estructura, la mateixa petjada de l’home que busca abans de res revelar el nostre paladar a sensacions oblidades o desconegudes”. Elaboren en funció del calendari lunar. Són, a més,  vins naturals, fermentats amb els seus propis llevats indígenes i estabilitzats només amb fred.
Diuen que la vinya és “part del patrimoni de l’home”. Per aquesta raó, “devem transmetre aquesta cultura”. Les seves 25 hectàrees de vinyes ecològiques i certificades pel CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica), repartides en 38 parcel·les, donen vida a varietats tradicionals (macabeu, parellada, garnatxa blanca i negra, ull de llebre...), altres importades (syrah, merlot, cabernet sauvignon, chenin blanc, chardonnay...), recuperades (sumoll, vinyater...) interessants (trepat, moscatell...) i algunes pràcticament oblidades de la regió (monastrell, xarel·lo vermell, samsó o carinyena).  Disposen, també, d’un petit jardí de varietats curioses (fumat, bobal, moscatell del país...). En total tenen més de 40 varietats diferents. Fins i tot fan poda en verd amb un ramat d’ovelles, aprofitant així un abonament natural i una col·laboració activa amb l’ofici de pastor. També tenen de 5 hectàrees d’oliveres, plantades de les varietats arbequina, arboçana i koroneiki, principalment. La seva tasca, afirmen, és  “recuperar, preservar i sobretot salvar aquestes plantes de les quals vivim”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada