dimecres, 24 de juliol de 2013

El IV Congrés d’Art i Paisatge del Penedès presenta les seves 11 conclusions




“El paisatge és motor econòmic. Cal redefinir la ‘col·laboració’ entre els diferents sectors que incideixen sobre el paisatge, amb mesures de protecció i gestió per fer compatible el desenvolupament econòmic”.  Aquests són només algunes de les conclusions a les quals ha arribat el IV Congrés d’Art i Paisatge, que ha tingut lloc al Penedès, i que ha comptat amb la participació dels experts més importants del món institucional, vitivinícola, l’enginyeria i les universitats i una baixa participació de públic. Les onze conclusions finals han estat elaborades amb la participació del públic assistent, que va aportar les seves idees a través del web del congrés,  i seran incorporades als eixos d’actuació entre congressos i al futur congrés de 2015. El congrés també va significar la posada en marxa del Fòrum Internacional del Paisatge de la Vinya i l’Enoturisme, com a instrument que vigila i aplica les solucions que es prenen per protegir el paisatge.
Conclusions del Congrés d’Art i Paisatge
1) Invertir en sostenibilitat pot derivar en més rendiment econòmic  i en generació d’activitat en zones abandonades.
2) Generar eines per aportar valor al paisatge i tenir-lo en compte com un element generador de riquesa. El paisatge, al Penedès, i a les àrees vitivinícoles, és negoci.
3) El paisatge del Penedès és cultura -hi ha un fons cultural que no tenen altres denominacions del món-, és eno-natura –hi ha una combinació de conreu de la vinya i naturalesa que tampoc es dóna en cap altra part del món- i és intermetropolità –el fet d’estar entre dues àrees metropolitanes, les de Barcelona i Tarragona, té riscos però també possibilitats.
4) L’existència d’un paisatge endreçat i atractiu és el fonament indispensable del turisme enològic i a la vegada motor econòmic.
5) Un paisatge endreçat significa una paisatge harmònic un paisatge productiu i atractiu, radicalment oposat al concepte de parc temàtic.
6) El Penedès té, sobradament, la qualitat d’excel·lència que requereix els paisatges vitivinícoles de l’enoturisme, el qual s’adopta com una estratègia integradora de totes les sensibilitat envers el paisatge: econòmiques, socials, antropològiques o culturals.
7) La identitat vitivinícola pot caracteritzar una ciutat i un territori.
8) El Fòrum Internacional del Paisatge de la Vinya i l’Enoturisme s’erigeix com a instrument permanent per vigilar i aplicar les solucions que es prenen i es prendran per aconseguir una harmonia entre paisatge, infraestructures i indústria.
9) El Congrés d’Art i Paisatge Vitivinícola ha de ser  una cita biennal que congregui els representants més destacats dels diferents sectors que incideixen sobre el paisatge: viticultors, elaboradors, professionals vinculats al territori: geògrafs, enginyers, arquitectes, universitats, administracions i empreses vitivinícoles. Ha de ser un marc de diàleg i d’intercanvi de coneixements.
10) Manquen eines específiques per la protecció i gestió del paisatge vitivinícola que garanteixen compatibilitzar desenvolupament amb identitat.
11) Cal pensar en formes de planejament adaptades a les realitats del territori mes enllà, si cal, de les divisions administratives.
L’origen dels congressos sobre art i paisatge realitzats fins ara cal trobar-los en una reflexió feta en una etapa de màxim impacte econòmic al Penedès: Quin ha estat el desenvolupament econòmic al voltant de la vinya? Quina és la resposta de la societat i de les institucions davant la gestió, conservació i promoció del paisatge de la vinya com a patrimoni cultura? Quin és el nivell de compromís de les empreses i de la societat davant dels problemes que afecte polígons, urbanitzacions i infraestructures que alteren el paisatge? Com fer compatible el desenvolupament econòmic, l'ordenació del territori i la singularitat del paisatge penedesenc? Aquestes reflexions, sota la batuta de Miquel Vidal, director del congrés, van instar a sumar esforços per part de professionals, empresaris, institucions i de la Universitat de Barcelona, la Politècnica de Catalunya i la Rovira i Virgili de Tarragona, per desenvolupar un punt de trobada, un intercanvi de coneixements amb cita biennal. Aquest nexe d’unió va ser el Congrés d’Art i Paisatge Vitivinícola, amb una primera edició al 2007.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada