Restaurant Indigo del Hilton, 190 euros per tres amb Muga 2008

A la pàgina web de l'Hotel Hilton de Diagonal Mar s'afirma que al seu restaurant Indigo els seus comensals "pueden disfrutar del auténtico sabor de Cataluña, deleitándose con las excelencias de la moderna cocina catalana mientras disfrutan de unas maravillosas vistas de la ciudad". Ho escric en castellà per visibilitzar que a la pàgina web només hi ha les opcions de castellà, anglès i francès però no la de la llengua pròpia de casa nostra. S'afegeix que "la cocina es tan auténtica que atrae a los propios barceloneses que desean disfrutar de unas gambas a la plancha con pan con tomate y verduras asadas, o de un excelente jamón ibérico en la terraza exterior. Y para acompañar la comida, escoja el vino que prefiera de la extensa carta de vinos". Els puc donar paraula que la carta de vins no és gens "extensa". Els diré, a més, que és força fluixa, amb ben pocs vins catalans i, en general, amb pocs vins interessants (la carta no està en català). Això sí, els vins són ben cars. A la pàgina web també es pot llegir: "El Restaurante Indigo cuenta con un comedor luminoso y moderno que se abre a una terraza al aire libre. La distribución relajada e informar le permite disfrutar de las sorprendentes vistas de la ciudad. El tentador y variado menú incluye platos preparados al más puro estilo mediterráneo, y con ingredientes de temporada". Jo avui, en un àpat de feina, he dinat a la carta, com els altres dos comensals. No hem menjat res de l'altre món i només hem demanat un vi. La broma ha sortit per 190,20 euros. A la taula preferien un vi clàssic i s'ha acabat demanant el Muga del 2007. Ens han portat a taula, però, el del 2008 sense advertir que no tenien el que hi havia a la carta. Després d'uns minuts de telèfon  amunt i avall ens han dit que l'única opció era el Muga Crianza del 2008 (40 euros, quan a Vila Viniteca està a 13,70 euros IVA inclòs!). Vainilles i cedre sobresortien sobre la fruita. És tànic i presenta astringències, que segurament es llimaran amb més contacte amb el vidre. No m'ha agradat. Tot plegat ens ho hem hagut de beure en unes copes Schott ben normaletes. Quina llàstima!