Els orígens de Riudabella es remunten al període neolític (IV-V mil·lenni
a. de C.), com ho demostren els diferents jaciments prehistòrics, ibèrics i romans
trobats als seus voltants. Després que Ponç II de Cervera va reconquerir
aquestes terres als àrabs vers el 1132, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona,
les entregà a l’abadia de Fontfreda l’any 1150 per fundar el monestir de
Poblet. Riudabella es va convertir llavors en una de les granges cistercenques
més actives de la zona i en el segle XV l’abat Delgado hi va fer construir una
casa de repòs per als monjos de més edat. L’any 1835, amb la desamortització de
Mendizábal, els monjos van haver d’abandonar Poblet i les seves propietats van
ser saquejades i destruïdes. El 1841 la granja-castell de Riudabella va ser
adquirida en subhasta pública per Pere Gil i Babot, i el 1860 s’inicià el
procés de restauració fins arribar al seu estat actual de recinte emmurallat,
sota la tutela i gestió dels hereus de la família Gil Moreno de Mora.
O sigui, primer van ser
els ibers, després els romans, després els monjos del Císter i després una
mateixa família que actualment representa Pedro Gil Moreno de Mora, un home que
ha mantingut les seculars vinyes (en bona part de pinot noir i chardonnay
explotades per Codorníu) i un castell del segle XII que està obert al turisme. En
Pedro i la seva companya Martina ofereixen estades memorables. Aquest cap de
setmana he tingut la sort d’allotjar-m’hi coincidint amb una espectacular
nevada. El Castell de Riudabella brinda l’oportunitat
única d’allotjar-se a les seves pròpies dependències, gràcies a dos apartaments
d’una i tres habitacions amb totes les comoditats: no hi falta una ampolla de
vi de benvinguda. Com s’afirma a la seva pàgina web: “Un lloc ben especial per
desconnectar de la vida quotidiana i descobrir alhora la tradició històrica i
cultural de la zona”.
Divendres a la nit, tot just arribar-hi amb tres cabirols com a comitè de benvinguda, ja vam
poder gaudir d’un primer sopar amb sopa de carbassa i bacallà amb calçots i
muselina d’all que vam regar amb el Susel Viognier 2011 (DO Conca de Barberà)
de Rosa M. Torres. El vaig trobar prou varietal, aromàtic i amb una acidesa final
ben marcada. Hi destaquen fruites tropicals i el seu caràcter. El segon vi va
ser el que elabora Pedro Gil Moreno de Mora al Castell, un home gens amant de les criances
en fusta. Es tracta d’un negre de garnatxa (30%), merlot i syrah que destaca
per les fruitetes vermelles i per la seva elegant lleugeresa. Mostrava carbònic
residual i dissimulava molt bé els seus gairebé 14º. És un vi correcte, sense
capacitat, això sí, d’emocionar.
La segona jornada vam
despertar amb una nevada espectacdular (les imatges que acompanyen aquest
post). Aquesta segona jornada la vam iniciar amb una visita comentada per la
Martina per totes les estances del Castell. La jornada del dissabte, però, la
van dedicar, principalment, a una calçotada rematada amb una imponent cassola
de becada cuinada magistralment per Marga Vilà, l’esposa del doctor i caçador Josep
Mallafré. És l’oncle del president de la DO Catalunya, Xavier Pié, que és qui
ens va convidar. Vam compartir taula amb la Sònia, l’esposa de Pié, i amb el
secretari de la DO Catalunya i elaborador a la Conca, Anton Castellà, i la seva
companya. Tardaré molts anys en poder esborrar el record d’aquest plat de
becada (vaig repetir) tan i tan gustós. No en va és la dama del bosc. L’àpat el
vam fer a Les Gunyoles (La Secuita), a casa de Xavier Pié.
L’extraordinari àpat el
vam regar amb una bona colla de vins catalans: Argila Rosé 2009 de Mas Bertran
(curiós escumós de sumoll emparat per la DO Penedès que destaca per un color
coure i per fruitetes vermelles, així com per una nota lleugerament amarga en
boca), grans caves de Carles Andreu de
Domingo de Pira (en format magnum la
cosa guanya encara més), un xarel·lo amb malvasia de Sitges de Can Ramon Viticultors del Montgròs (notable presència de carbònic en un vi base que no es comercialitza però que és prou singular), el Gatzara Trepat 2011 d’Anton Castellà (força aromàtic,
amb notes a roses i un pèl de pebre però sense tanta estructura ni longitud com
el del 2010, tot i tenir un grau i mig més), el Gatzara Criança 2007 (cabernet
sauvignon i merlot corpulent que brilla molt especialment per una frescor
mentolada que l’allarguen i que el fan molt elegant i interessant), el Gènesi Selecció
2006 de Vermunver (un Montsant de carinyena i garnatxa més interessant en nas
que no pas en boca, on ja començava a presentar símptomes de cansament i
desestructuració) i una ampolla màgnum elaborada per Xavier Pié i Anton Castellà
amb ull de llebre de la seva propietat. Aquest darrer vi és molt més interessant del que
imaginava, amb els tanins ben arrodonits i força sedós.
A la nit, de tornada al Castell de Riudabella, vam sopar crema de pèsols i arròs amb carn i salsa
regats amb el cava brut rosat de Carles Andreu de Domingo (sensacional i a un
preu imbatible). Diumenge, encara amb un bon mantell de neu i glaç, vam deixar
el Castell, la Martina i el Pedro per visitar, de tornada a casa, el Museu del
Vidre de Vimbodí, on vaig adquirir un nou porró artesà per a la meva col·lecció. Uns minuts abans Pedro Gil Moreno de Mora m'acabava d'obsequiar amb un porró de vidre bufat d'antics treballadors de les vinyes de Riudabella (tota una joia).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada