diumenge, 24 de febrer de 2013

El Castell de Riudabella, vinyes de la Conca nevades, calçots, becada i vins catalans singulars







Els orígens de Riudabella es remunten al període neolític (IV-V mil·lenni a. de C.), com ho demostren els diferents jaciments prehistòrics, ibèrics i romans trobats als seus voltants. Després que Ponç II de Cervera va reconquerir aquestes terres als àrabs vers el 1132, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, les entregà a l’abadia de Fontfreda l’any 1150 per fundar el monestir de Poblet. Riudabella es va convertir llavors en una de les granges cistercenques més actives de la zona i en el segle XV l’abat Delgado hi va fer construir una casa de repòs per als monjos de més edat. L’any 1835, amb la desamortització de Mendizábal, els monjos van haver d’abandonar Poblet i les seves propietats van ser saquejades i destruïdes. El 1841 la granja-castell de Riudabella va ser adquirida en subhasta pública per Pere Gil i Babot, i el 1860 s’inicià el procés de restauració fins arribar al seu estat actual de recinte emmurallat, sota la tutela i gestió dels hereus de la família Gil Moreno de Mora.
            O sigui, primer van ser els ibers, després els romans, després els monjos del Císter i després una mateixa família que actualment representa Pedro Gil Moreno de Mora, un home que ha mantingut les seculars vinyes (en bona part de pinot noir i chardonnay explotades per Codorníu) i un castell del segle XII que està obert al turisme. En Pedro i la seva companya Martina ofereixen estades memorables. Aquest cap de setmana he tingut la sort d’allotjar-m’hi coincidint amb una espectacular nevada. El Castell de Riudabella brinda l’oportunitat única d’allotjar-se a les seves pròpies dependències, gràcies a dos apartaments d’una i tres habitacions amb totes les comoditats: no hi falta una ampolla de vi de benvinguda. Com s’afirma a la seva pàgina web: “Un lloc ben especial per desconnectar de la vida quotidiana i descobrir alhora la tradició històrica i cultural de la zona”.
            Divendres a la nit, tot just arribar-hi amb tres cabirols com a comitè de benvinguda, ja vam poder gaudir d’un primer sopar amb sopa de carbassa i bacallà amb calçots i muselina d’all que vam regar amb el Susel Viognier 2011 (DO Conca de Barberà) de Rosa M. Torres. El vaig trobar prou varietal, aromàtic i amb una acidesa final ben marcada. Hi destaquen fruites tropicals i el seu caràcter. El segon vi va ser el que elabora Pedro Gil Moreno de Mora al Castell, un home gens amant de les criances en fusta. Es tracta d’un negre de garnatxa (30%), merlot i syrah que destaca per les fruitetes vermelles i per la seva elegant lleugeresa. Mostrava carbònic residual i dissimulava molt bé els seus gairebé 14º. És un vi correcte, sense capacitat, això sí, d’emocionar.
            La segona jornada vam despertar amb una nevada espectacdular (les imatges que acompanyen aquest post). Aquesta segona jornada la vam iniciar amb una visita comentada per la Martina per totes les estances del Castell. La jornada del dissabte, però, la van dedicar, principalment, a una calçotada rematada amb una imponent cassola de becada cuinada magistralment per Marga Vilà, l’esposa del doctor i caçador Josep Mallafré. És l’oncle del president de la DO Catalunya, Xavier Pié, que és qui ens va convidar. Vam compartir taula amb la Sònia, l’esposa de Pié, i amb el secretari de la DO Catalunya i elaborador a la Conca, Anton Castellà, i la seva companya. Tardaré molts anys en poder esborrar el record d’aquest plat de becada (vaig repetir) tan i tan gustós. No en va és la dama del bosc. L’àpat el vam fer a Les Gunyoles (La Secuita), a casa de Xavier Pié.
            L’extraordinari àpat el vam regar amb una bona colla de vins catalans: Argila Rosé 2009 de Mas Bertran (curiós escumós de sumoll emparat per la DO Penedès que destaca per un color coure i per fruitetes vermelles, així com per una nota lleugerament amarga en boca),  grans caves de Carles Andreu de Domingo de Pira  (en format magnum la cosa guanya encara més), un xarel·lo amb malvasia de Sitges de Can Ramon Viticultors del Montgròs (notable presència de carbònic en un vi base que no es comercialitza però que és prou singular), el Gatzara Trepat 2011 d’Anton Castellà (força aromàtic, amb notes a roses i un pèl de pebre però sense tanta estructura ni longitud com el del 2010, tot i tenir un grau i mig més), el Gatzara Criança 2007 (cabernet sauvignon i merlot corpulent que brilla molt especialment per una frescor mentolada que l’allarguen i que el fan molt elegant i interessant), el Gènesi Selecció 2006 de Vermunver (un Montsant de carinyena i garnatxa més interessant en nas que no pas en boca, on ja començava a presentar símptomes de cansament i desestructuració) i una ampolla màgnum elaborada per Xavier Pié i Anton Castellà amb ull de llebre de la seva propietat. Aquest darrer vi és molt més interessant del que imaginava, amb els tanins ben arrodonits i força sedós.
            A la nit, de tornada al Castell de Riudabella, vam sopar crema de pèsols i arròs amb carn i salsa regats amb el cava brut rosat de Carles Andreu de Domingo (sensacional i a un preu imbatible). Diumenge, encara amb un bon mantell de neu i glaç, vam deixar el Castell, la Martina i el Pedro per visitar, de tornada a casa, el Museu del Vidre de Vimbodí, on vaig adquirir un nou porró artesà per a la meva col·lecció. Uns minuts abans Pedro Gil Moreno de Mora m'acabava d'obsequiar amb un porró de vidre bufat d'antics treballadors de les vinyes de Riudabella (tota una joia).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada