dijous, 21 de febrer de 2013

Pelegrí diu que vol una "revisió a fons" del debat de política agrària en presentar els objectius d'aquesta legislatura


El conseller d’Agricultura va comparèixer ahir dimecres davant la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya per informar sobre els objectius i prioritats del Departament per a aquesta legislatura. L’adaptació a la nova PAC i la defensa dels interessos del sector pesquer i l’aqüicultura, la creació de la Taula de la biomassa, el pacte nacional sobre polítiques de sostenibilitat i la llei del bosc, les millores en reg i la consolidació del Segarra-Garrigues, el nou pla de cooperativisme agrari, han estat destacats pel DAAM entre els temes detacats. El conseller ha plantejat al sector una revisió a fons del debat de política agrària amb la voluntat posada en l’acompliment total de la resolució adaptant-lo al nou context econòmic. Pelegrí ha posat de manifest la voluntat del Govern de mantenir i consolidar les polítiques i els compromisos adquirits amb el sector en la legislatura passada i ha agraït a Esquerra Republicana la bona predisposició a treballar al costat del Govern. Prova d’aquesta entesa és l’acord de legislatura signat en el qual s’hi posen de relleu quatre punts que es consideren estructuralment bàsics com a punt de partida en el disseny, realització i execució de les futures polítiques del departament. Pelegrí ha senyalat que “són quatre grans objectius compartits, que encaixen amb les demandes del sector i també amb els treballs ja realitzats fins al dia d’avui per part del Departament”:

1.       Continuar desplegant el Pla Estratègic Nacional de Suport a l’Agricultura i l’Alimentació (PENSAA) per implementar mesures que donin més viabilitat al sector primari.
2.       Elaborar un Pacte Nacional sobre polítiques de sostenibilitat (Llei del canvi climàtic, Llei de la biodiversitat, política energètica) i per a l’impuls i el desenvolupament de l’economia verda com a àmbit estratègic.
3.       Impulsar una Llei del bosc que integri els mecanismes per afavorir l’aparició d’un sector forestal productiu, diversificat i rendible, juntament amb els mecanismes de protecció, de lliure accés i de prevenció i gestió dels desastres naturals.
4.       Impulsar la Llei de seguretat civil i emergències, i avaluar l’aplicació de les mesures acordades en l’àmbit de la prevenció d’incendis en el Ple sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan.

El conseller ha remarcat que “no comencem des de zero. Un dels punts de partida de què disposem són les resolucions aprovades pel Parlament el dia 14 d’abril de 2010. Aquest document va ser el full en ruta de la legislatura passada i el departament va posar tots els seus esforços aplicar les polítiques que donaven resposta als requeriments que se’n desprenen. Malgrat això, no podem perdre de vista les grans línies d’acció que s’hi reflecteixen, perquè evidencien que aquest sector ha de ser considerat com a estratègic per al nou Govern però, sobretot, per al país. Així ho va fer el Govern anterior i així ho farà el present”.

El conseller d’Agricultura ha remarcat que “globalment considerem que malgrat les dificultats del marc actual, el percentatge d’execució ha estat raonable tot i que som conscients que hem de seguir treballant per ampliar-ne el seu compliment i execució. I en aquest sentit, aprofito per encomanar una tasca a aquesta cambra, de la qual en som tots corresponsables de dur a terme durant aquesta legislatura, una revisió a fons del debat de política agrària amb la voluntat posada en l’acompliment total de la resolució i un cop transcorreguts tres anys des de la seva aprovació al Parlament, considero que el sector necessita fer un pas més. El context és canviant i per tant políticament no en podem quedar-ne al marge. Hem de donar noves respostes a les noves mancances, a les noves demandes i fer-ho conjuntament, amb una participació activa del sector i amb un acord polític transversal. El sector primari és una qüestió que en diríem “d’Estat” i per tant ens esmerçarem per avançar en aquesta línia” ha senyalat Pelegrí.

Síntesi de les actuacions previstes destacables

Entre les accions que el Govern té planificat dur a terme durant la present legislatura en funció d’aquests reptes i també en altres camps cal destacar les següents en funció dels diferents eixos estratègics d’actuació:

1.       En l’àmbit de la defensa del posicionament català envers les noves PAC i PCP:
­          Adaptació interna dels processos als nous requeriments derivats de la normativa aprovada per la Unió Europea, per l’adequada actuació com a òrgan gestor.
­          Regionalització efectiva de la PAC que permeti a Catalunya fer una política agrària pròpia i que no la perjudiqui en l’obtenció de fons comunitaris.
­          Defensa dels interessos del sector pesquer i aqüícola catalans en el procediment de reforma de la Política Comuna de Pesca i davant l’Organització Comuna de Mercats (OCM) i el Fons Europeu Marítim de Pesca (FEMP), defensant el reconeixement de la flota litoral catalana i el model de gestió integrada zona per zona que tingui en compte la dimensió social i econòmica del sector pesquer i de les poblacions dependents de la pesca.
­          Adequació de les estructures i els mitjans necessaris per garantir que qualsevol producte agroalimentari d’origen extracomunitari que arribi a Catalunya compleixi les mateixes exigències de seguretat que els produïts a la Unió Europea.

2.       En l’àmbit de l’equilibri de mercats i la promoció de la venda directa:
­          Impuls als acords voluntaris en la Cadena Agroalimentària en base al Codi de Bones Pràctiques Comercials.
­          Millora de la transparència en els mercats agroalimentaris a través de les Llotges i de l’Observatori de Preus.
­          Consolidació del sector com a estratègic i promoció de la Venda de Proximitat
­          Promoció com a marques comercials de qualitat les Denominacions d’Origen Protegides (DOP) i les Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP) i del turisme gastronòmic vinculat als productes alimentaris i de proximitat.
­          Vinculació de l’oferta gastronòmica de Catalunya amb l’oferta enoturísticai alimentària de qualitat com a element generador de riquesa en l’àmbit rural.

3.       Pel que fa a la consolidació dels potencials de regadiu:
­          Revisió del Pla de Regadius 2008-2020.
­          Negociació per impulsar modalitats i tarifes específiques per a l’energia utilitzada en les impulsions.
­          Consolidació del Pla per a una gestió més eficient de l’aigua de reg i la modernització dels regadius per tal d’optimitzar l’ús de l’aigua. mitjançant l’oficina del regant.
­          Continuació de les obres de regadiu del Segarra-Garrigues i cerca d’alternatives amb el sector per oferir un preu de l’aigua més atractiu a fi que s’hi adhereixin el màxim possible de regants, tot preservant  les obligacions i garanties necessàries per assegurar la viabilitat del projecte (construcció, manteniment i explotació del cabal)
­          Execució de les obres de compensació del Embassament de Rialb a Peramola i Bassella i Oliana.
­          Manteniment de la línia d’ajuts a les Comunitat de Regants per a la modernització de Regadius.
­          Aplicació de la Llei òmnibus per al finançament del Regadius amb la finalitat de que es puguin rendibilitzar al màxim les inversions realitzades en les xarxes primàries.
­          S’atendran les actuacions en la Terra Alta amb la execució de les últimes fases del regadiu que quedaven pendents i amb la densificació de les zones on ja hi ha parcel·les en regadius. Els mateixos criteris s’aplicaran en els regadius del Segrià Sud i Garrigues Sud i la resta de regadius que estem executant.
­          Acceleració les tramitacions administratives pendents de les zones de Concentració Parcel·laria.


4.       Pel que fa al foment de l’emprenedoria i la competitivitat dels sectors productius:
­          Desenvolupament del projecte AGROEMPRÉN per facilitar la creació de noves empreses i activitats en el sector agroalimentari i en el món rural en general.
­          Promoció les inversions en les explotacions agràries, ja sigui a través del Contracte Global d’Explotació com a través de les mesures que en queden fora per tal d’aconseguir uns nivells de renda als titulars de les explotacions agràries que n’assegurin la seva viabilitat.
­          Pla estratègic pel desenvolupament de l’aqüicultura.
­          Promourem el relleu generacional a les explotacions agràries i donarem suport als joves per a la seva incorporació a l’àmbit agrari a través d’ajuts a la primera instal·lació agrària.
­          Impulsarem els plans de desenvolupament de zones de pesca d’acord amb la normativa comunitària amb l’objectiu d’afavorir l’aplicació d’estratègies integrades de desenvolupament local.
­          Modernització de la flota pesquera i les condicions de treball a bord de la barca.

5.       En l’àmbit del cooperativisme:
­          Desenvolupament, conjuntament amb la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, del Pla Marc del cooperativisme agrari de Catalunya per tal de garantir la supervivència de les seccions de crèdit de les cooperatives.
­          Desenvolupament d’un nou Pla de Concentració de Cooperatives Agràries amb caràcter plurianual, element indispensable per afavorir la concentració efectiva, la fusió de cooperatives en estructures més adequades a les realitats actuals del sector i dels mercats.
­          Decret de Societats Agràries de Transformació (SAT) per adaptar la legislació a la realitat actual d’aquestes estructures de concentració.
­          Estímul a través de les confraries de pescadors l’agrupació de les diferents pesqueries en associacions i cooperatives  amb la finalitat d’aconseguir la màxima promoció dels seus productes.

6.       Impulsar les organitzacions de productors.
­          Estímul a traves dels representants del sector aqüícola la creació d’organitzacions de productors.

7.       En el camp de la simplificació i l’eficiència:
­          Impuls a l’administració electrònica en la línia iniciada amb èxit de la tramitació electrònica de la presentació de la DUN 2012.
­          Desenvolupament i l’aplicació de la Directiva que afecta, per exemple, la gestió integrada de plagues i que ha d’estar vigent a dia 1 de gener de 2014.
­          Desenvolupament el Decret de classificació de canals porcines (SIPCAP) i de la base de dades del sistema de classificació. Actualment s’està dissenyant la bases de dades que haurà de ser operativa durant aquest 2013.
­          Consolidació el nou model laboratorial ramader.
­          Pla de seguiment estratègic que les noves normes en matèria de sanitat vegetal i animal
­          Registre telemàtic de SAT que permeti una major agilització administrativa d’aquestes estructures de comercialització.
­          Ampliació de la informació de les normes que són d’aplicació al sector agroalimentari a través d’un espai específic per a la indústria agroalimentària a la web RURALCAT.NET .
­          Model propi de gestió unificada de la pesca costanera litoral a Catalunya.
­          Simplificació administrativa per a la tramitació de les concessions d’ocupació de domini públic per a instal·lacions aqüícoles.

8.       En l’àmbit del foment de la producció agroalimentària i pesquera i aqüícola amb garanties de qualitat i sostenibilitat en la producció:
­          Major control de la qualitat i traçabilitat dels productes agroalimentaris per afavorir la millora contínua de la qualitat i la competitivat dels  productes i de les empreses.
­          Millora del servei del Laboratori Agroalimentari com a equipament que permet garantir la qualitat dels productes alimentaris.
­          Increment de la implicació del Panell de Tast Oficial d’Olis Verges d’Oliva de Catalunya en el sector de l’oli d’oliva, ja que entenem que aquest laboratori organolèptic permet incrementar la qualitat dels olis, tant pels resultats de les seves determinacions com per l’efecte dinamitzador i formador dels panelistes que en formen part.
­          Millora en la gestió dels Consells Reguladors de les DOP i IGP, òrgans essencials per a la promoció i valorització d’aquests productes d’altíssima qualitat i com a marques col·lectives que permeten la penetració dels nostres productes en mercats internacionals d’alt valor afegit.
­          Implantació del nou Programa de foment de la producció agroalimentària ecològica 2012-2014.
­          Pa estratègic de la fertilització agrària i la gestió de les dejeccions ramaderes.
­          Consolidació de l’adaptació en explotacions, en el transport i en els escorxadors la directiva de benestar animal.
­          Promoció de la cuina catalana com a part fonamental de la dieta mediterrània i com a màxim exponent mundial d’un estil de vida basat en de la qualitat alimentària i els hàbits saludables.
­          Millora de la productivitat en zones estratègiques com el Delta de l’Ebre per la seva riquesa en marisqueig i aqüicultura.
­          Foment de l’aqüicultura continental així com les activitats aqüícoles a mar obert.

9.       Pel que fa a la preparació del nou PDR 2014-2020:
­          Elaboració i organització del procés de participació pública per tal de definir l’estratègia del PDR de Catalunya 2014-2020
­          Negociació per garantir, en la mesura que ho permeti el context econòmic actual, els fons suficients que permetin assegurar l’execució de la totalitat dels fons FEADER de la Unió Europea.

10.   En l’àmbit de la formació, la recerca, la innovació i la transferència tecnològica:
­          Pla Estratègic de la R+D+i per al període 2013-2020, marc temporal de les polítiques europees d’Agricultura (PAC) i de Recerca (Horizon 2020).
­          Impuls a la formació i la transferència agrària amb la reestructuració de la xarxa d’Escoles de Capacitació Agrària i la publicació d’un Decret sobre la formació i la transferència agroalimentàries i rurals.
­          Impuls a l’agricultura del coneixement com a motor per generar nínxols d’ocupació en un dels pocs sectors econòmics que s’està demostrant resistent a la crisi, que incrementa la seva taxa d’exportació i que manté els nivells d’ocupació
­          Impuls a les aliances estratègiques i les col·laboracions público-privades per la creació de empreses de base tecnològica i la diversificació i augment de la competitivitat de les empreses agroalimentàries.
­          Impuls a la Formació a Distància (FAD) com a mitjà més efectiu per transferir coneixements a les persones del nostre sector, persones ubicades arreu del territori i a les quals aquest sistema els permet poder gaudir de tota la formació disponible.
­          Disseny de l’estratègia adequada per a que el pool de centres i unitats de recerca i investigació en matèria de sanitat animal que actualment hi ha a Catalunya puguin convergir en un únic centre de recerca i referència, integrat en l’IRTA, capaç d’esdevenir una unitat de lideratge europea en sanitat ramadera i seguretat alimentària.
­          Declaració de l’aqüicultura com a sector estratègic de desenvolupament .


11.   En el camp de la internacionalització:
­          El Govern de Catalunya fa una aposta ferma per l’increment de l’activitat comercial exterior en l’apartat agroalimentari a través de l’oferta de serveis de Prodeca i en aquest sentit d’orientar la seva activitat en funció de les necessitats reals del teixit empresarial amb l’objectiu d’assolir el repte d’equilibrar la balança comercial agroalimentària Actualment, amb dades tancades a novembre de 2012, la taxa de cobertura del comerç exterior agroalimentari de Catalunya és de 87,96, 10 punts superior a l’any 2011.


12.   Pel que fa a la gestió forestal:
­          Aprovació del Pla General de Política Forestal (PGPF).
­          Creació d’una Taula de la biomassa, amb tots els actors involucrats a nivell de país.
­          Promoció de la gestió forestal sostenible i de millora dels sistemes forestals.
­          Mesures per tal de dinamitzar les produccions forestals destinades a la fusta de construcció i també a la producció de biomassa per a finalitats energètiques.
­          Promoució dell concepte de biorefineria que pot permetre l’ús de derivats de la biomassa en altres sectors com el textil, farmacèutic, i químic
­          Promoció de l’ús i el mercat dels productes forestals no fustaners
­          Promoció dels serveis ambientals
­          Impulsarem un Pla Estratègic de Parcs Naturals de Catalunya.
­          Revisió de la Llei d’espais naturals de 1985 per adaptar-la a la realitat social actual.
­          Actualització de  la normativa que regula la caça
­          Aprovació del pla d’ordenació piscícola
­          Consolidació del desplegament de la Xarxa Natura 2000, d’acord amb el que preveu la legislació comunitària, compatibilitzant la protecció del medi amb el desenvolupament agrari i del món rural.
­          Estratègia de lluita contra el risc d’incendis forestals que s’adeqüi a les condicions territorials i climàtiques actuals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada