El conseller d’Agricultura va comparèixer ahir dimecres
davant la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya per informar sobre
els objectius i prioritats del Departament per a aquesta legislatura. L’adaptació
a la nova PAC i la defensa dels interessos del sector pesquer i l’aqüicultura,
la creació de la Taula de la biomassa, el pacte nacional sobre polítiques de
sostenibilitat i la llei del bosc, les millores en reg i la consolidació del
Segarra-Garrigues, el nou pla de cooperativisme agrari, han estat destacats pel
DAAM entre els temes detacats. El conseller ha plantejat
al sector una revisió a fons del debat de política agrària amb la voluntat
posada en l’acompliment total de la resolució adaptant-lo al nou context
econòmic. Pelegrí ha posat de manifest la voluntat del
Govern de mantenir i consolidar les polítiques i els compromisos adquirits amb
el sector en la legislatura passada i ha agraït a Esquerra Republicana la bona
predisposició a treballar al costat del Govern. Prova d’aquesta entesa és
l’acord de legislatura signat en el qual s’hi posen de relleu quatre punts que
es consideren estructuralment bàsics com a punt de partida en el disseny,
realització i execució de les futures polítiques del departament. Pelegrí ha
senyalat que “són quatre grans objectius compartits, que encaixen amb les
demandes del sector i també amb els treballs ja realitzats fins al dia d’avui
per part del Departament”:
1. Continuar desplegant el Pla
Estratègic Nacional de Suport a l’Agricultura i l’Alimentació
(PENSAA) per implementar mesures que donin més viabilitat al sector
primari.
2. Elaborar un Pacte
Nacional sobre polítiques de sostenibilitat (Llei del canvi climàtic,
Llei de la biodiversitat, política energètica) i per a l’impuls i el desenvolupament
de l’economia verda com a àmbit estratègic.
3. Impulsar una Llei
del bosc que integri els mecanismes per afavorir l’aparició d’un sector
forestal productiu, diversificat i rendible, juntament amb els mecanismes de
protecció, de lliure accés i de prevenció i gestió dels desastres naturals.
4. Impulsar la Llei de
seguretat civil i emergències, i avaluar l’aplicació de les mesures
acordades en l’àmbit de la prevenció d’incendis en el Ple sobre l’incendi
d’Horta de Sant Joan.
El conseller ha remarcat que “no comencem des de zero. Un dels
punts de partida de què disposem són les resolucions aprovades pel Parlament
el dia 14 d’abril de 2010. Aquest document va ser el full en ruta de la
legislatura passada i el departament va posar tots els seus esforços aplicar
les polítiques que donaven resposta als requeriments que se’n desprenen.
Malgrat això, no podem perdre de vista les grans línies d’acció que s’hi
reflecteixen, perquè evidencien que aquest sector ha de ser considerat com a estratègic
per al nou Govern però, sobretot, per al país. Així ho va fer el Govern
anterior i així ho farà el present”.
El conseller d’Agricultura ha remarcat que “globalment
considerem que malgrat les dificultats del marc actual, el percentatge d’execució
ha estat raonable tot i que som conscients que hem de seguir treballant per
ampliar-ne el seu compliment i execució. I en aquest sentit, aprofito per
encomanar una tasca a aquesta cambra, de la qual en som tots corresponsables de
dur a terme durant aquesta legislatura, una revisió a fons del debat de
política agrària amb la voluntat posada en l’acompliment total de la
resolució i un cop transcorreguts tres anys des de la seva aprovació al
Parlament, considero que el sector necessita fer un pas més. El
context és canviant i per tant políticament no en podem quedar-ne al marge. Hem
de donar noves respostes a les noves mancances, a les noves demandes i fer-ho
conjuntament, amb una participació activa del sector i amb un acord polític
transversal. El sector primari és una qüestió que en diríem “d’Estat” i per
tant ens esmerçarem per avançar en aquesta línia” ha senyalat Pelegrí.
Síntesi de les actuacions previstes destacables
Entre les accions que el Govern té planificat dur a terme durant
la present legislatura en funció d’aquests reptes i també en altres camps cal
destacar les següents en funció dels diferents eixos estratègics d’actuació:
1. En l’àmbit de la defensa
del posicionament català envers les noves PAC i PCP:
Adaptació interna dels processos als nous requeriments derivats de la normativa
aprovada per la Unió Europea, per l’adequada actuació com a òrgan gestor.
Regionalització
efectiva de la PAC que permeti a Catalunya fer una política agrària
pròpia i que no la perjudiqui en l’obtenció de fons comunitaris.
Defensa
dels interessos del sector pesquer i aqüícola catalans en el
procediment de reforma de la Política Comuna de Pesca i davant l’Organització
Comuna de Mercats (OCM) i el Fons Europeu Marítim de Pesca (FEMP), defensant el
reconeixement de la flota litoral catalana i el model de gestió integrada zona
per zona que tingui en compte la dimensió social i econòmica del sector pesquer
i de les poblacions dependents de la pesca.
Adequació de les estructures i els mitjans necessaris per garantir que
qualsevol producte agroalimentari d’origen extracomunitari que arribi a
Catalunya compleixi les mateixes exigències de seguretat que els produïts a la
Unió Europea.
2. En l’àmbit de l’equilibri
de mercats i la promoció de la venda directa:
Impuls
als acords voluntaris en la Cadena Agroalimentària en base al
Codi de Bones Pràctiques Comercials.
Millora
de la transparència en els mercats agroalimentaris a través de les Llotges
i de l’Observatori de Preus.
Consolidació del sector com a estratègic i promoció de la Venda de
Proximitat
Promoció
com a marques comercials de qualitat les Denominacions d’Origen
Protegides (DOP) i les Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP) i del
turisme gastronòmic vinculat als productes alimentaris i de proximitat.
Vinculació de l’oferta gastronòmica de Catalunya amb l’oferta
enoturísticai alimentària de qualitat com a element generador de
riquesa en l’àmbit rural.
3. Pel que fa a la
consolidació dels potencials de regadiu:
Revisió
del Pla de Regadius 2008-2020.
Negociació per impulsar modalitats i tarifes específiques per a l’energia
utilitzada en les impulsions.
Consolidació del Pla per a una gestió més eficient de l’aigua de reg i
la modernització dels regadius per tal d’optimitzar l’ús de l’aigua.
mitjançant l’oficina del regant.
Continuació de les obres de regadiu del Segarra-Garrigues i cerca
d’alternatives amb el sector per oferir un preu de l’aigua més atractiu
a fi que s’hi adhereixin el màxim possible de regants, tot preservant les
obligacions i garanties necessàries per assegurar la viabilitat del projecte
(construcció, manteniment i explotació del cabal)
Execució
de les obres de compensació del Embassament de Rialb a Peramola i Bassella i
Oliana.
Manteniment de la línia d’ajuts a les Comunitat de Regants per a la
modernització de Regadius.
Aplicació de la Llei òmnibus per al finançament del Regadius amb
la finalitat de que es puguin rendibilitzar al màxim les inversions realitzades
en les xarxes primàries.
S’atendran les actuacions en la Terra Alta amb la execució de les
últimes fases del regadiu que quedaven pendents i amb la densificació de les
zones on ja hi ha parcel·les en regadius. Els mateixos criteris s’aplicaran en
els regadius del Segrià Sud i Garrigues Sud i la resta de regadius que
estem executant.
Acceleració les tramitacions administratives pendents de les zones de
Concentració Parcel·laria.
4. Pel que fa al foment de l’emprenedoria
i la competitivitat dels sectors productius:
Desenvolupament del projecte AGROEMPRÉN per facilitar la creació
de noves empreses i activitats en el sector agroalimentari i en el món rural en
general.
Promoció
les inversions en les explotacions agràries, ja sigui a través del
Contracte Global d’Explotació com a través de les mesures que en queden fora per
tal d’aconseguir uns nivells de renda als titulars de les explotacions agràries
que n’assegurin la seva viabilitat.
Pla
estratègic pel desenvolupament de l’aqüicultura.
Promourem el relleu generacional a les explotacions agràries i donarem suport
als joves per a la seva incorporació a l’àmbit agrari a través d’ajuts a la
primera instal·lació agrària.
Impulsarem els plans de desenvolupament de zones de pesca d’acord amb la
normativa comunitària amb l’objectiu d’afavorir l’aplicació d’estratègies
integrades de desenvolupament local.
Modernització
de la flota pesquera i les condicions de treball a bord de la barca.
5. En l’àmbit del cooperativisme:
Desenvolupament, conjuntament amb la Federació de Cooperatives Agràries de
Catalunya, del Pla Marc del cooperativisme agrari de Catalunya per tal
de garantir la supervivència de les seccions de crèdit de les
cooperatives.
Desenvolupament d’un nou Pla de Concentració de Cooperatives Agràries
amb caràcter plurianual, element indispensable per afavorir la concentració
efectiva, la fusió de cooperatives en estructures més adequades a les realitats
actuals del sector i dels mercats.
Decret
de Societats Agràries de Transformació (SAT) per adaptar la legislació a la
realitat actual d’aquestes estructures de concentració.
Estímul
a través de les confraries de pescadors l’agrupació de les diferents pesqueries
en associacions i cooperatives amb la finalitat d’aconseguir la màxima
promoció dels seus productes.
6. Impulsar les organitzacions
de productors.
Estímul
a traves dels representants del sector aqüícola la creació d’organitzacions
de productors.
7. En el camp de la simplificació
i l’eficiència:
Impuls
a l’administració electrònica en la línia iniciada amb èxit de la tramitació
electrònica de la presentació de la DUN 2012.
Desenvolupament i l’aplicació de la Directiva que afecta, per exemple, la gestió
integrada de plagues i que ha d’estar vigent a dia 1 de gener de 2014.
Desenvolupament el Decret de classificació de canals porcines (SIPCAP) i
de la base de dades del sistema de classificació. Actualment s’està dissenyant
la bases de dades que haurà de ser operativa durant aquest 2013.
Consolidació el nou model laboratorial ramader.
Pla
de seguiment estratègic que les noves normes en matèria de sanitat vegetal
i animal
Registre
telemàtic de SAT que permeti una major agilització administrativa
d’aquestes estructures de comercialització.
Ampliació de la informació de les normes que són d’aplicació al sector
agroalimentari a través d’un espai específic per a la indústria agroalimentària
a la web RURALCAT.NET .
Model
propi de gestió unificada de la pesca costanera litoral a Catalunya.
Simplificació administrativa per a la tramitació de les concessions d’ocupació
de domini públic per a instal·lacions aqüícoles.
8. En l’àmbit del foment
de la producció agroalimentària i pesquera i aqüícola amb garanties de qualitat
i sostenibilitat en la producció:
Major
control de la qualitat i traçabilitat dels productes agroalimentaris per
afavorir la millora contínua de la qualitat i la competitivat dels
productes i de les empreses.
Millora
del servei del Laboratori Agroalimentari com a equipament que permet garantir
la qualitat dels productes alimentaris.
Increment de la implicació del Panell de Tast Oficial d’Olis Verges d’Oliva
de Catalunya en el sector de l’oli d’oliva, ja que entenem que
aquest laboratori organolèptic permet incrementar la qualitat dels olis, tant
pels resultats de les seves determinacions com per l’efecte dinamitzador i
formador dels panelistes que en formen part.
Millora
en la gestió dels Consells Reguladors de les DOP i IGP, òrgans
essencials per a la promoció i valorització d’aquests productes d’altíssima
qualitat i com a marques col·lectives que permeten la penetració dels nostres
productes en mercats internacionals d’alt valor afegit.
Implantació del nou Programa de foment de la producció agroalimentària
ecològica 2012-2014.
Pa
estratègic de la fertilització agrària i la gestió de les dejeccions
ramaderes.
Consolidació
de l’adaptació en explotacions, en el transport i en els escorxadors la
directiva de benestar animal.
Promoció
de la cuina catalana com a part fonamental de la dieta mediterrània
i com a màxim exponent mundial d’un estil de vida basat en de la qualitat
alimentària i els hàbits saludables.
Millora
de la productivitat en zones estratègiques com el Delta de l’Ebre per la
seva riquesa en marisqueig i aqüicultura.
Foment
de l’aqüicultura continental així com les activitats aqüícoles a mar
obert.
9. Pel que fa a la
preparació del nou PDR 2014-2020:
Elaboració i organització del procés de participació pública per tal de
definir l’estratègia del PDR de Catalunya 2014-2020
Negociació per garantir, en la mesura que ho permeti el context econòmic
actual, els fons suficients que permetin assegurar l’execució de la
totalitat dels fons FEADER de la Unió Europea.
10. En l’àmbit de la formació, la recerca,
la innovació i la transferència tecnològica:
Pla
Estratègic de la R+D+i per al període 2013-2020, marc temporal de les
polítiques europees d’Agricultura (PAC) i de Recerca (Horizon 2020).
Impuls a
la formació i la transferència agrària amb la reestructuració de la xarxa d’Escoles
de Capacitació Agrària i la publicació d’un Decret sobre la formació i la
transferència agroalimentàries i rurals.
Impuls a
l’agricultura del coneixement com a motor per generar nínxols
d’ocupació en un dels pocs sectors econòmics que s’està demostrant resistent a
la crisi, que incrementa la seva taxa d’exportació i que manté els nivells
d’ocupació
Impuls a
les aliances estratègiques i les col·laboracions público-privades
per la creació de empreses de base tecnològica i la diversificació i augment de
la competitivitat de les empreses agroalimentàries.
Impuls a
la Formació a Distància (FAD) com a mitjà més efectiu per transferir
coneixements a les persones del nostre sector, persones ubicades arreu del
territori i a les quals aquest sistema els permet poder gaudir de tota la
formació disponible.
Disseny
de l’estratègia adequada per a que el pool de centres i unitats de recerca i
investigació en matèria de sanitat animal que actualment hi ha a Catalunya
puguin convergir en un únic centre de recerca i referència, integrat en
l’IRTA, capaç d’esdevenir una unitat de lideratge europea en sanitat
ramadera i seguretat alimentària.
Declaració de l’aqüicultura com a sector estratègic de desenvolupament .
11. En el camp de la internacionalització:
El
Govern de Catalunya fa una aposta ferma per l’increment de l’activitat
comercial exterior en l’apartat agroalimentari a través de l’oferta de serveis
de Prodeca i en aquest sentit d’orientar la seva activitat en funció de les
necessitats reals del teixit empresarial amb l’objectiu d’assolir el repte
d’equilibrar la balança comercial agroalimentària Actualment, amb dades
tancades a novembre de 2012, la taxa de cobertura del comerç exterior agroalimentari
de Catalunya és de 87,96, 10 punts superior a l’any 2011.
12. Pel que fa a la gestió forestal:
Aprovació del Pla General de Política Forestal (PGPF).
Creació
d’una Taula de la biomassa, amb tots els actors involucrats a nivell
de país.
Promoció
de la gestió forestal sostenible i de millora dels sistemes forestals.
Mesures
per tal de dinamitzar les produccions forestals destinades a la fusta de
construcció i també a la producció de biomassa per a finalitats energètiques.
Promoució dell concepte de biorefineria que pot permetre l’ús
de derivats de la biomassa en altres sectors com el textil, farmacèutic, i
químic
Promoció
de l’ús i el mercat dels productes forestals no fustaners
Promoció
dels serveis ambientals
Impulsarem un Pla Estratègic de Parcs Naturals de Catalunya.
Revisió
de la Llei d’espais naturals de 1985 per adaptar-la a la realitat social
actual.
Actualització de la normativa que regula la caça
Aprovació del pla d’ordenació piscícola
Consolidació del desplegament de la Xarxa Natura 2000, d’acord amb el que
preveu la legislació comunitària, compatibilitzant la protecció del medi amb el
desenvolupament agrari i del món rural.
Estratègia de lluita contra el risc d’incendis forestals que
s’adeqüi a les condicions territorials i climàtiques actuals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada