Aquest diumenge de Carnaval, compartint xató casolà fet amb massa de morter en centenaris morters de marbre i pedra, truites variades i una fantàstica Glòria de merenga de la tradicional pastisseria Cal Blanch de Vilanova i la Geltrú amb Ramon Jané i Mercè Cuscó, del celler Mas Candí, he obert algunes ampolles de la meva enoteca que han estat a una gran alçada. Després de fer l’aperitiu amb el més que interessant xampany Brut Prestige Rosé de Pierre Mignon (Le Breuil), hem decantat un colossal Xarel·lo Pairal del 2005 de Can Ràfols dels Caus. Qui ho diu que el xarel·lo no pot envellir bé? De color daurat pujat, el Pairal del 2005 de Carles Esteva conserva encara fruita (orellanes) i estructura, tot i mostrar notes d’evolució com les de nous i mel. El que més m’ha agradat és la seva finor en boca, i una certa frescor. En destaco les notes d’herbes aromàtiques en infusió, com la camamilla. M’ha semblat un vi excel·lent. Acte seguit hem tastat, també decantat, un monumental Mas La Plana de Torres del 2006 (Proensa li va atorgar 95 punts). Sorprèn la perfecció estilística d’un cabernet sauvignon madur però rodó. La pirecina és també madura, escalivada. Destaquen notes a regalèssia, especiades i fins i tot a préssec de vinya madur. És sedós però carnós. Fantàstic! També hem tastat el Llopart Original 1887. És la tercera lectura que faig d’aquest cava que considero que ha arribat al mercat força cansat (vell). És interessant però difícil d’entendre si hom agafa, com jo, l’excel·lent llistó de l’Ex Vite de Llopart. Al Ramon Jané i a la Mercè Cuscó, que també elaboren cava, els ha agradat força. Era el primer cop que tastaven aquest cava amb el qual Llopart ha volgut festejar el seu 125è aniversari. Acte seguit hem obert un Brut Rosé de Billecart Salmon (massa car pel que proposa aquest prim però subtil xampany) i el Visol del 2005 de Mestres (cava clàssic que amb els anys atenua la criança en barrica per presentar-se més domat, tot i que igualment corpulent i amb notes a nous). El punt i final ha estat el Gra a Gra Pinot Noir de Gramona (dolçor elegant, no empalagosa, amb notes a flors i cireres que es ven a 18 euros).
dilluns, 11 de febrer del 2013
Colossals Xarel·lo Pairal 05 i Mas La Plana 06
Aquest diumenge de Carnaval, compartint xató casolà fet amb massa de morter en centenaris morters de marbre i pedra, truites variades i una fantàstica Glòria de merenga de la tradicional pastisseria Cal Blanch de Vilanova i la Geltrú amb Ramon Jané i Mercè Cuscó, del celler Mas Candí, he obert algunes ampolles de la meva enoteca que han estat a una gran alçada. Després de fer l’aperitiu amb el més que interessant xampany Brut Prestige Rosé de Pierre Mignon (Le Breuil), hem decantat un colossal Xarel·lo Pairal del 2005 de Can Ràfols dels Caus. Qui ho diu que el xarel·lo no pot envellir bé? De color daurat pujat, el Pairal del 2005 de Carles Esteva conserva encara fruita (orellanes) i estructura, tot i mostrar notes d’evolució com les de nous i mel. El que més m’ha agradat és la seva finor en boca, i una certa frescor. En destaco les notes d’herbes aromàtiques en infusió, com la camamilla. M’ha semblat un vi excel·lent. Acte seguit hem tastat, també decantat, un monumental Mas La Plana de Torres del 2006 (Proensa li va atorgar 95 punts). Sorprèn la perfecció estilística d’un cabernet sauvignon madur però rodó. La pirecina és també madura, escalivada. Destaquen notes a regalèssia, especiades i fins i tot a préssec de vinya madur. És sedós però carnós. Fantàstic! També hem tastat el Llopart Original 1887. És la tercera lectura que faig d’aquest cava que considero que ha arribat al mercat força cansat (vell). És interessant però difícil d’entendre si hom agafa, com jo, l’excel·lent llistó de l’Ex Vite de Llopart. Al Ramon Jané i a la Mercè Cuscó, que també elaboren cava, els ha agradat força. Era el primer cop que tastaven aquest cava amb el qual Llopart ha volgut festejar el seu 125è aniversari. Acte seguit hem obert un Brut Rosé de Billecart Salmon (massa car pel que proposa aquest prim però subtil xampany) i el Visol del 2005 de Mestres (cava clàssic que amb els anys atenua la criança en barrica per presentar-se més domat, tot i que igualment corpulent i amb notes a nous). El punt i final ha estat el Gra a Gra Pinot Noir de Gramona (dolçor elegant, no empalagosa, amb notes a flors i cireres que es ven a 18 euros).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada