divendres, 15 de febrer de 2013

Xinxa, peix ballesta, Blanc de Blancs Clos Lentiscus, Gran Reserva de la Finca 2006 de Raventós i Blanc i Château Mouton Rotschild de 1989





No poques vegades m’han sorprès al restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú, però ahir a la nit més que mai. Jo que sóc fill de Vilanova i la Geltrú, ahir hi vaig menjar per primera vegada un marisc del qual no n’havia sentit ni a parlar (xinxa) i un peix fantàstic (el ballesta). La xinxa, que em van fer fregida, recorda en part els crancs (allargats) i també les galeres. No és molt gustós però sí prou interessant, tot i que no se li dóna gaire valor comercial. És un marisc el nom científic del qual és Munida spp, pertanyent a la família Galatheidae, en la qual s'engloben diversos gèneres entre els quals els més coneguts són Munida (langostilla o xinxa) i Galathea (sastre). Posseeixen una closca allargada, el seu rostre és triangular i l'abdomen està replegat centralment però no sota el tòrax. Munida spp. aconsegueix una longitud màxima d'al voltant de 10cm. Són crustacis de l'ordre Decapoda (ordre al que pertanyen crancs, cabres de mar, llagostes o gambetes).  Fins fa poc les xinxes es subhastaven a la llotja de la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú com a crancs. El seu preu a la llotja se situa entre els 6 i els 8 euros el quilo.
El peix ballesta (Balistes Carolinensis) sí el vaig trobar gustossíssim, recordant-me fins i tot el marisc. Des de la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú diuen que se'n pesquen poquíssims. De fet, és una espècie que no tenen ni codificada. Tot i ser interesantíssim culinàriament parlant, a la llotja pot costar entre 4 i 5 euros el quilo. Segons L’Enciclopèdia, són del gènere de peixos de l'ordre dels plectògnats, de la família dels balístids, que poden atènyer uns 40 cm, de cos ovalat, molt alt i comprimit, de colors bruns o d'oliva, poc diferenciat del cap. S'anomenen també porcell o surer. L’àpat també va incloure unes meravelloses gambes vermelles de Vilanova i uns fantàstics seitons fregidets. Tot plegat s’havia de regar com cal: uns evolucionats Blanc de Blancs Clos Lentiscus (escumós malvasia de Sitges i xarel·lo vermell emparat per la DO Penedès) de Can Ramon Viticultors del Montgròs i el cava Gran Reserva de la Finca 2006 de Raventós i Blanc. La traca final va ser un vellet però emotiu bordeus: Château Mouton Rotschild de 1989. Tot plegat, absolutament impressionant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada