dilluns, 14 de maig de 2012

Rosat Caminito Terra Remota 2011




Aquest dilluns he tastat l'anyada del 2011 del rosat Caminito de Terra Remota (www.terraremota.com), de la DO Empordà. De color entre pell de ceba i salmó, aquest rosat és aromàticament contingut (fruitetes vermelles i gominoles molt tènues). És fresc, amable i cítric, amb alguna lleugera nota amarga. És correcte, però no és un gran rosat. Em sembla un pèl car (el PVP aproximat és de 12 euros). A continuació us adjunto la nota de premsa facilitada per l'agència del celler:

UNA NOVA ANYADA D’UN DELS ROSATS AMB MÉS PERSONALITAT DE L’EMPORDÀ SURT AL MERCAT: NOU TERRA REMOTA CAMINITO 2011

Un cupatge de Garnatxa i Syrah: Caminito 2011 és un rosat elaborat a la finca Terra Remota, una vinya amb certificació ecològica en sòls granítics de la DO Empordà.

Com si es tractés del millor dels vins negres, el rosat Caminito de Terra Remota rep, any rere any, el millor tracte. Des del cultiu ecològic a la vinya fins a l’embotellament, el celler ha concebut aquest rosat, ja des del seu llançament al mercat el 2007, com un vi de ple dret a la seva gamma. Això implica la màxima cura des del començament: al camp, el 2011, llaurada de la terra als carrils de plantació, descalçat dels ceps de Garnatxa i Syrah amb què s’elabora, sense herbicides, collita manual en caixes de 10 kg. Al celler, desrapat i selecció, maceració pel·licular i premsat neumàtic a baixa pressió, fermentació a 18ºC i criança en bóta d’un 20% del vi durant 6 mesos. Un tracte gens habitual tractant-se d’un rosat.
Tot per demostrar que a l’Empordà –antany regió famosa pels seus rosats- poden fer-se grandíssims vins, entre els quals, grandíssims rosats. Sens dubte aquest n’és un: rosat suau i salmó brillant a la vista, nas fi i discret de gerd i préssec, i de nou finor i elegància en boca, amb notes de fruites del bosc. Un vi llaminer però amb tota la frescor que s’espera d’un rosat.
Ara mateix ja ve de gust, un rosat per associar-se inevitablement amb la primavera, per gaudir-ne durant els llargs i assolellats dies del mes de maig, en la senzillesa d’un picnic al camp i d’un arròs a la vora del mar; però, alhora, capaç de mantenir-se viu i estar a l’altura més enllà de l’estiu i més enllà d’un àpat informal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada