Bordeus 2011, de la mà de Primeras Marcas

Montardit-Primeras Marcas, una distribuïdora de grans vins  nacionals i internacionals, destil·lats premium i superprium i productes de delicatessen participada majoritàriament per Juvé & Camps, va fer el 4 de maig a la seva seu de Barcelona (carrer Londres) una interessant presentació de 'primeurs' del 2011 de Bordeus (una anyada força extrema i dura) davant d'uns 120 sumillers, restauradors i aficionats al món del vi. No hi van faltar vins tan remarcables com Fleur Petrus, Hosanna, Trotanoy o Providence. "Relacionar la marca familiar Juvé & Camps amb els principals cellers familiars del Vell Món productor, completar la nostra xarxa de distribució a Espanya amb alguns dels vins i destil·lats lar més prestigiosos del món i, com a bon català, fer negoci", aquesta és la missió d'empresa de Primeras Marcas, segons Joan Juvé. Es va fundar amb la participació dels empresaris Francesc Muray i Josep Maria Llorach, al desembre de 1984, i s'ha convertit en líder a Espanya de les seves característiques. 

Uns dies després d'aquest tast a Barcelona vaig tenir l'ocasió de tastar alguns dels vins de la mà de Joan Juvé, Meritxell Juvé, Albert Hernàndez (Montardit) i els enòlegs de Juvé & Camps. Vaig començar amb el Grand Cru Classé Croizet Bages (Pauillac): Notes a cacau i cafè amb molta concentració de fruita madura, certa astringència, amb atac alcohòlic i molt tànic. El també Grand Cru Classé Beychevelle (Saint Julien) el vaig trobar tancat, amb notes terroses i a xampinyó i amb bona acidesa. Més elegant vaig trobar el Gran Cru Classé Rauzan Gassies (Margaux) i amb una fruita i uns aromes més complexos i més acidesa que apunta cap a una major capacitat d'envelliment. El negre de Domaine de Chevalier (Pessac Léognan) és un vi rodonet, de plaer immediat. Les 11 hectàrees de La Dauphine (Fronsac) ofereixen en aquesta anyada fruitetes negres de bosc, notes florals (gerani), maduixes amb nata i notes minerals (ferro). El Grand Village (Fronsac) mostra fruita de forma molt notable (fins i tot recorda la síndria). És un vi més fàcil i, segurament, més comercial. Amb tocs de panses, no crec que sigui un vi amb massa recorregut pel que fa a l'envelliment. El Belair Monange (Saint Emilion) és un vi que ens retorna a les flors, toffées, fruita negra i certa frescura mentolada. Em va agradar força. Més em va agradar, però, el Magdelaine (Saint Emilion) per la seva elegància, per ser molt seriós en boca i per ser bebible tot i mostrar-se un pèl tancat. El Lafleur Gazin (Pomerol), en canvi, el vaig trobar prim en boca (mancat d'estructura), tot i que fresc i mineral. El Gazin (Pomerol) em va donar notes a crema catalana cremada i notes verdes, massa tànic. Latour (Ponerol) mostra la força varietal de la merlot i fumats. Mostra força, equilibri, tensió i greix. Realment un molt bon vi. Providence (Pomerol), tot i els 70 euros aproximats que costa, el vaig trobar un pèl sobremadur i amb notes a panses (fruites negres i vermelles, destacant les cireres). L'Hosanna (Pomerol) el vaig trobar massa comercial tot i que una mica tancat. Em costa d'entendre els gairebé 80 euros que costa. En canvi, el Trotanoy (Pomerol) el vaig trobar immens, elegant, amb tots els paràmetres molt ben posats, balsàmic, amb notes delicioses a móres... El Trotanoy, de fet, em va agradar més que el preuat La Fleur Pétrus (Pomerol), que estava un pèl tancat i, tot i ser un gran vi, incapaç d'aixecar grans emocions. El tast de Bordeus el vam tancar amb el blanc Domaine de Chevalier, un vi veritablement sorprenent per la seva càrrega terpènica (sauvignon blanc i sémillon) i amb una bona integració de la fusta. Ara aquest vi és pura fruita, sobresortint notes a litxi i, sobretot, a préssec d'aigua.