diumenge, 13 maig de 2012

Històric i magistral tast vertical de chardonnays d’Avgvstvs




Qui ho diu que els vins blancs del Penedès no poden envellir amb una dignitat que els fa enormes? Doncs si algú no s’ho creu li recomano que llegeixi les pròximes línies, on explicaré l’històric tast vertical de chardonnays d’Avgvstvs Forvm (Sant Vicenç de Calders) al qual vaig ser convidat divendres passat per la família Roca. Al tast també hi va ser convidada l’enòloga Mireia Torres, la primera executiva de Jean Leon i del celler de El Lloar (DOQ Priorat) de Torres. Són vins amb mentalitat borgonyesa amb una criança en roure de Nevers que s’allarga per espai de quatre mesos i mig o cinc mesos. El seu creador, l’enòleg Enric Roca, diu que “l’espectacularitat m’espanta” i diu que li interessa més crear vins “elegants i equilibrats”. El tast el vam iniciar amb un estratosfèric vi del 1991 (21 anys de blanc enorme!). Presentava notes torrefactes, a toffee i encara una notable acidesa i una bona estructura tot i la seva longevitat. El del 1993 era més madur (notes a codony i mel), amb un color més evolucionat i menys acidesa, la qual cosa el feien més pla que el del 1991. L’anyada del 1995, malauradament, va sortir amb tap. El del 1998 era gustós, amb torrats que feien marcar la fusta però amb una interessant acidesa i notes a orellanes. Després del de 1991, l’anyada que més em va agradar va ser la del 2000: Excel·lent vi, amb bona estructura, gran acidesa, amb notes a mel... Tot plegat, un vi elegant on tot està molt ben posat. El del 2002 presentava color trencat i nítides notes a poma al forn amb mel (en boca, però, es mostrava un pèl caigut). La següent anyada va ser la del 2005: un pèl tancat, color trencat, amb notes a poma, poc esquelet i curt. En canvi, l’anyada del 2007 presentava una gran finesa i un bon greix. És força interessant tot i ser més mantegós. La darrera anyada tastada va ser la del 2011, la que es pot trobar actualment al mercat. És fresca, floral (infusió) i presenta força tropicalitat (especialment notes a pinya). És força glicèric i té una acidesa molt interessant i Neal Martin li atorgat 90 punts.
El tast que divendres passat ens van oferir Enric i Albert Roca va ser tota una lliçó de modus, tota una lliçó magistral que ensenya que el Penedès té moltes possibilitats. Potser cal, doncs, creure molt més en les pròpies possibilitats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada