El Nun Vinya dels
Taus del 2010, d’Enric Soler, es va imposar la nit de divendres passat a la
final de les sessions de tast a cegues de xarel·los organitzades a l’Aula de la
Vinya i el Vi de Raimon Sadurní, a Sant Pere Molanta (Alt Penedès). Aquest vi
que és a punt d’arribar al mercat ja va ser el vi blanc català millor puntuat
per Neal Martin a la recent darrera llista de Parker. Divendres passat es va
mostrar amb una fusta menys persistent que en anteriors edicions, més elegant,
fi i fruitós. La segona plaça del concurs de tast a cegues va ser per al gran
dominador de les darreres edicions d’aquesta iniciativa: el QX (Quatre
Xarel·los) de l’il·lusionat i il·lusionant projecte de Mas Candí. Aquesta
anyada ofereix cacaus, torrats i complexitat. La fusta està molt marcada però
és, a la vegada, fresc i presenta una molt bona acidesa. Tant el Nun Vinya dels
Taus com el QX del 2010 són grans vins que milloraran, sense cap mena de dubte,
durant els pròxims mesos en contacte amb el vidre.
La tercera plaça, tot i mostrar
un nas un pèl desconcertant, va ser per un vi del Massís del Garraf, el Finca
Viladellops del 2010 de Marcelo Desvalls. La quarta plaça se la va endur El
Fanio 2010 d’Albet i Noya. La cinquena plaça va ser per un vi econòmic, elegant
i varietal sense criança: el White d’Heretat Mont-rubí 2010. La sisena posició
va ser per al xarel·lo del 2010 de Gramona, que presenta diàfanes notes
d’almívar de préssec i és força terpènic per tractar-se de xarel·lo (alguns
dels tastadors vam dubtar del fet que sigui un 100% xarel·lo). La setena plaça
va ser per a un vi que crec que no va arribar al concurs amb la millor mostra
possible. Es tracta d’un vi pel qual confesso una especial devoció: el Clot del
Roure 2010 de Marquès de Gelida-L’Alzinar. La mostra tastada divendres passat
presentava un caramel de toffee molt marcat. Les notes làctiques predominaven
pel damunt de la fruita en un vi que havia quedat guanyador de la semifinal
d’aquest concurs. La darrera plaça va ser per a l’Aspriu 2009 de Pardas (una
mostra tenia tap i l’altre no estava prou bé).
Em va agradar força haver estat
convidat a participar en aquesta final de tast i veure les ganes i l’entusiasme
de força joves amants del vi. Aquest concurs es va iniciar ara fa cinc anys en
el marc d’un grup de teatre amateur: Llavor d’Art del Pla del Penedès.
L’objectiu és “fer soroll amb el xarel·lo”, com afirma Toni Carbó (Mas Candí) .
Els organitzadors d’aquest tast a cegues certifiquen com ha anat millorant
sense aturador el xarel·lo penedesenc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada