diumenge, 6 maig de 2012

El summum de L'Espectacle



"Espectacle, màgia, terrer, calfred, oasis d’excepció, tendresa floral, amistat, agraïment, escollits en aquest espai, sensacions d’emoció, d’agraïts sentiments". Així és com es presenta un dels vins més emocionants del món, L'Espectacle, una " trobada d’agraïments entre els que hem treballat darrera el teló (20 anys) i el nostre públic fidel". Els seus artífexs són Remé Barbier, Isabelle Meyer, Christopher Cannan, Fernando Zamora, Marta Conde i Jordi Segura. Diuen que L’Espectacle "és el resultat del treball d’un grup d’experts del món del vi, units pel projecte comú d’elaborar un vi únic, que transmeti les particularitats d’una vinya centenària de garnatxa de la zona del Montsant. Cada un d’ells aporta els seus coneixements i la seva experiècia en la elaboració d’aquest excepcional vi". El summum és poder tastar aquest vi a la centenària vinya de garnatxa on neix, un espectacular anfiteatre d'encaració nord. Divendres passat vaig tenir la gran sort de poder vibrar un cop més gràcies a Jordi Segura i a René Barbier d'un tast excepcional amb la primera anyada (2004) i la darrera (2009) d'aquest vinàs. El tast es va fer enmig del silenci, al costat de l'antiga barraca, compartint un esmorzar on no hi faltava una excelsa truita amb suc de la més que entranyable i tradicional Fonda de la Figuera (Carretera, 16. 43736 - La Figuera. T. 977 825 227).
Amb copa de pinot noir de Riedel (Vinum XL), vam tastar uns vins oberts tres hores abans certament excitants. Feia molt que no tastava l'anyada primigènia. Ara està absolutament boníssim. És un vi del tot emocionant, amb certa evolució de la fruita però que continua expressant-se amb excel·lència. L'anyada del 2004 (99 punts Parker) es va presentar com un vi d’un color vermell moderadament intens, adornat encara amb ribets violacis de la seva actual joventut. Un cop es va obrint, el seu aroma creix, mostrant tot el seu esplendor, percebent-se clarament aromes cítriques, florals, així com un fons de fruits vermells i records de cafè. En boca es mostra untuós, suau i amable, amb un pas per boca molt fresc, gràcies a la seva acidesa. Encara recordo els calfreds que em va provocar divendres passat. Les notes madures a prunes negres es combinen amb la rosa i l'encens en una grandíssima anyada que ha aguantat admirablement el pas del temps en ampolla. També vam tastar el 2009, un vi més viu i de fruita més fresca a qui Neal Martin només ha volgut atorgar 93 punts Parker i que va ser protagonista de la final del darrer tast per parelles de Vila Viniteca. No puc estar més en desacord amb la puntuació de Martin. Jo diria que L'Espectacle 2009 és també, prenent en préstec paraules dels seus autors, una "etèria sensació d’una simbiosi que dóna llum a una tercera dimensió, unint-nos en el mateix gaudi". La jornada matinal la vam rubricar amb un gran xampany gentilesa de Pere Bonet: el millésimé de 1990 d'Henri Abelé en format magnum. Les notes a poma al forn i de fruits secs es fonien amb un carbònic integradíssim però encara espetegant tot i tenir ja 12 anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada