Els "moments placentaris" del cava

Aquest dimarts la premsa especialitzada ha rebut (és el meu cas) un comunicat que m'ha deixat perplex. Resulta que el Consell Regulador del Cava, a través de l'agència Europa Press, que cobra per aquestes noticies, ha enviat un comunicat on "descobreix l’origen dels moments gastronòmics del dia i el cava perfecte per acompanyar-los". Jo em pregunto si la comunicació del Consell Regulador del Cava no podria tenir més alçada i invertir-se millor els recursos. M'he rellegit diverses vegades el comunicat i no hi sé veure ni la noticia ni la seva necessitat. És, a més, un comunicat on hi ha paraules inventades que esgarrifen i suposen tot un atemptat a la nostra llengua. És el cas de l'expressió 'moments placentaris'. Què hi té a veure el plaer amb la placenta? Més aviat volien dir moments plaents? Deixant de banda l'estil de la comunicació, que trobo desfassat, també m'agradaria saber per quins set sous s'afirma que el dinar és el moment àlgid del dia. A continuació us adjunto la nota enviada per Europa Press:

Descobreix l’origen dels moments gastronòmics del dia i el cava perfecte per acompanyar-los 

¿Per què esperar una ocasió especial per destapar una ampolla de cava? Cada moment gastronòmic del dia té el seu origen i el seu encant, a més d’un cava perfecte per acompanyar-los:

El Brunch: Va ser cap a l’any 1895 quan el periodista Guy Beringuer va inventar aquest terme amb l’objectiu de substituir el pesat esmorzar que seguia la missa per un àpat més lleuger i social. En l’actualitat, el Brunch és una cita cosmopolita pròpia dels matins de diumenge, quan el temps sembla transcórrer a menys velocitat. Un cava jove, equilibrat, de moderada complexitat, és idoni per gaudir d’aquest moment placentari de la setmana.

La paraula aperitiu no existia en el segle XVII amb l’accepció moderna i era una ‘cosa que obria i netejava les vies’ que utilitzaven els farmacèutics i els metges. En la moderna denominació és possible que influís la paraula ‘gana (del llatí: aperitivus –obrir la gana). En l’actualitat, s’entén per aperitiu la beguda que es pren abans del dinar. Són recomanables els caves brut nature o extra brut, així com un rosat, cada cop més de moda.

El dinar és el moment àlgid del dia, on els amants del vi gaudeixen del cava des de l’inici fins a la fi. Els Caves Reserva i Gran Reserva, una exquisidesa pels paladars més exigents, resulten idonis per acompanyar un menú format per amanides, tot tipus de verdures, marisc, peix, carns, rostits i aliments més condimentats.

El còctel de la tarda. Aquesta beguda d’origen incert ha patit al llarg de la història molts alts i baixos des de que va aparèixer la seva primera menció l’any 1806. Aquest art de barrejar begudes ens ha acompanyat en molts moments placentaris. El cava és el vi de la intimitat, el què es tasta a mitja tarda en companyia d’uns amics i d’una xerrada distesa. En aquests moments l’elegància d’un còctel lleuger i llaminer amb cava rosat farà que aquestes vetllades siguin inoblidables.

El sopar. La nit ens delecta amb els plats més complexos i refinats de la gastronomia i per aquests moments un reserva brut o un gran reserva brut nature convertiran un sopar en un moment únic i placentari conversant amb els amics i la família. El cava és un vi noble que refresca, anima i incita a la conversa.



Per a més informació:

Europa Press Comunicació Virginia García (virginiagarcia@europapress.es) Susana Sedano (susanasedano@europapress.es)
Telèfon: 91 359 26 00 www.crcava.es i segueix-nos a www.facebook/crcava