Aquest matí de dissabte he participat a l’hotel Terramar de Sitges en un tast professional dirigit per un crac, Franck Massard, i pel millor sumiller del món l’any 2010, Gérard Basset. Era el primer acte de la presentació en societat de Vinomoción, una botiga online assessorada per Basset amb vins de cellers artesans i enòlegs independents espanyols de limitada producció. La iniciativa (http://es.vinomocion.com/) neix amb una selecció de 26 vins de deu productors. He anat atret pels personatges que hi ha al darrera amb ganes que m’agradés però el cert és que n’he sortit un pèl decebut, potser perquè hi havia dipositat massa esperances. No he marxat gens emocionat de Sitges. Un dels cofundadors amb Massard de Vinomoción, Olivier Jacq, ha explicat que aquest nou projecte va néixer fa mig any per “donar a conèixer petits cellers i enòlegs independents d’Espanya”. Frank Massard ha afegit que “la idea no és oferir molts vins”, i que volen “difondre la mostra passió pel vi”. Massard ha definit Basset com el seu “pare espiritual”. Vinomocion es presenta així: “VINOMOCION es una tienda online de vinos españoles para todos los amantes del vino con ganas de DESCUBRIR NUEVOS VINOS pero que no tienen la experiencia o el tiempo para encontrar fantásticos vinos producidos por BODEGAS Y ENÓLOGOS INDEPENDIENTES con la mejor relación calidad/precio”.
En el tast hi ha participat força gent
coneguda del sector: Cristophe Brunet, l’elaborador Ivo Pagès, Santiago Jiménez
Albero (director de la revista Selectus Wines), els sumillers Ferran Centelles o
Carme García, el blocaire Joan Gómez Pallarès, Olivier Jacq, el venedor Josep Anton Tudela
"Pocholo", Frédéric Galtier, Núria
Ruiz (de la patronal Associació Vinícola Catalana), Juan Manuel Gonzalvo
Mancilla, el periodista Marcel Gorgori ...
El tast s’ha fet en un lloc
inadequat, la discoteca de l’hotel Terramar. La llum no acompanyava. Les copes
(les mateixes per a tots els vins) tampoc m’han semblat res de l’altre món. Són
les Oenomust de Lehmann Glass (desenvolupades seguint l’assessorament de
Basset). Basset ha ofert polèmiques afirmacions, defensant el sistema de
puntuació per als vins. El blocaire Joan Gómez Pallarès, que tampoc s’ha volgut
perdre el tast, ha estat molt encertat a l’hora d’opinar que cal criteris científics
per a jutjar i puntuar, i no subjectius, tot animant el debat posterior al
tast. Basset també ha dit que “jutja” sense tenir en compte el preu (jo opino
que el preu és una referència més). El tast de Basset no ha estat gaire
aprofundit. Ha passat de puntetes per damunt dels sis vins triats sense aportar
gran cosa (no cal que parli a professionals del Roine quan surt a escena un
syrah de Navarra, no creuen?).
El tast (que s’ha fet sense oferir
les fitxes tècniques dels vins, ni tan sols les anyades) ha començat amb un pèl
de retard sobre l’hora anunciada i amb poca audàcia, tot i que el primer es
deia Audacia 2011 (Les 3 Amis, de Valdeorras). És la seva primera anyada (unes
4.000 ampolles). És un godello amb acidesa molt marcada, amb notes cítriques
(llimona) i un pèl curt en boca. Com ha dit Basset, un vi “no massa exuberant”.
El segon vi ha estat un desconcertant
viognier de Calatayud: El Puño 2010 de El escocés volante. La fusta (criança de
vuit mesos) està molt marcada. És massa complex i estrany. Ofereix notes a
pinya, tofes i coco, i destaca per un final mentolat. D’aquesta anyada s’han
elaborat unes 6.000 ampolles.
El tercer vi ha estat el syrah del
2010 Paal de Bodegas Caudalia (DO Navarra). Aquest negre l’han decantat per
eliminar “notes a reducció”, segons ha dit Basset. Han fet 8.000 ampolles d’aquest
vi confitat, amb notes a cacau, fruitetes negres i tofe.
El quart vi triat ha estat Humilitat
2010 de Franck Massard (DOQ Priorat). D’aquesta anyada s’han fet 12.000
ampolles. És un vi (garnatxa i carinyena) amb tap de rosca i amb 9 mesos de bóta.
No és gaire corpulent però sí mostra certa frescor. És bebible. Gérard Basset
ha anat més lluny: ha destacat que té un “equilibri extraordinari” i que té “molt bona relació qualitat-preu”.
El cinquè acte l’ha protagonitzat
Fincas de Landaluce (Bodegas Landaluce) de la DOQ Rioja. Presenta molt de
caramel i tofe. La bota té poc torrat. És un vi força comercial i madur que no
em diu res de l’altre món.
La sessió ha finalitzat amb el que
considero el millor vi del tast professional, tot i que encara li queden dos
anys ben bons per arrodonir-se en ampolla. És el Finca Nación de Rudeles
(Ribera del Duero). Franck Massard diu que s’elabora amb raïms d’una finca amb
ceps d’entre 80 i 100 anys. És un vi amb raça que mostra certa astringència
(els tanins no estan ben polimeritzats).
Completament d'acord amb la teva percepció de la sessió, Ramon. sap greu que una persona amb tanta preparació com el Sr. Basset s'avingui a fer una sessió amb tan poc suc. Un paper amb el nom dels vins on no hi havia ni l'anyada ni cap informació de res i un tast que ha estat superficial i superflu. Quan una persona, en la seva professió o en el que sigui, es troba al nivell del Sr. Basset, ha d'estar sempre a l'alçada. I avui, sigui per la implicació en el negoci de Vinomoción, sigui per l'amistat pregona amb Franck Massard, no ho ha estat. Jo esperava molt més, la veritat.
ResponEliminaD'altra banda, a més de les percepcions dels vins tastats amb ell, també cal dir que hi havia vins al pati de l'hotel (Déu meu, semblava la casa dels horrors, allò...: la nit dels zombis del festival de Sitges sense pausa!) i, allà sí, hi havia alguna cosa força més interessant: el vi d'ull de llebre (majoritari) de Joan Soler apunta maneres (que diria el Capel); l'albariño de O'Rosal (Quinta Couselo...), dels Tres Amics, ha estat a l'alçada de la zona; la garmatxa (amb una mica de syrah) de Ludovic Vano (Calatayud), cal seguir-la. I no cal dir que el Norrel Robertson, amb la Multa, està a l'alçada del que hom busca a les seves garnatxes elèctriques.
Hi ha hagut estones que l'allargada ombra del négociant, però, ha planat sobre els vinicultors més del que hauria desitjat...A estones, la cosa semblava un "outlet" de vins...
Salut,
Joan
És evident, Joan, que va ser un acte de marcat caràcter comercial. No tothom pensa com tu i com jo. Ja hi ha qui ha escrit que l'acte d'ahir va ser: "Una gran presentación para pequeños caldos". Jo no puc més que coincidir amb tu novament.
Elimina