Vinomoción amb poca emoció

Aquest matí de dissabte he participat a l’hotel Terramar de Sitges en un tast professional dirigit per un crac, Franck Massard, i pel millor sumiller del món l’any 2010, Gérard Basset. Era el primer acte de la presentació en societat de Vinomoción, una botiga online assessorada per Basset amb vins de cellers artesans i enòlegs independents espanyols de limitada producció. La iniciativa (http://es.vinomocion.com/) neix amb una selecció de 26 vins de deu productors. He anat atret pels personatges que hi ha al darrera amb ganes que m’agradés però el cert és que n’he sortit un pèl decebut, potser perquè hi havia dipositat massa esperances. No he marxat gens emocionat de Sitges. Un dels cofundadors amb Massard de Vinomoción, Olivier Jacq, ha explicat que aquest nou projecte va néixer fa mig any per “donar a conèixer petits cellers i enòlegs independents d’Espanya”. Frank Massard ha afegit que “la idea no és oferir molts vins”, i que volen “difondre la mostra passió pel vi”. Massard ha definit Basset com el seu “pare espiritual”. Vinomocion es presenta així: “VINOMOCION es una tienda online de vinos españoles para todos los amantes del vino con ganas de DESCUBRIR NUEVOS VINOS pero que no tienen la experiencia o el tiempo para encontrar fantásticos vinos producidos por BODEGAS Y ENÓLOGOS INDEPENDIENTES con la mejor relación calidad/precio”.

            En el tast hi ha participat força gent coneguda del sector: Cristophe Brunet, l’elaborador Ivo Pagès, Santiago Jiménez Albero (director de la revista Selectus Wines), els sumillers Ferran Centelles o Carme García, el blocaire Joan Gómez Pallarès, Olivier Jacq, el venedor Josep Anton Tudela "Pocholo", Frédéric Galtier, Núria Ruiz (de la patronal Associació Vinícola Catalana), Juan Manuel Gonzalvo Mancilla, el periodista Marcel Gorgori ...

            El tast s’ha fet en un lloc inadequat, la discoteca de l’hotel Terramar. La llum no acompanyava. Les copes (les mateixes per a tots els vins) tampoc m’han semblat res de l’altre món. Són les Oenomust de Lehmann Glass (desenvolupades seguint l’assessorament de Basset). Basset ha ofert polèmiques afirmacions, defensant el sistema de puntuació per als vins. El blocaire Joan Gómez Pallarès, que tampoc s’ha volgut perdre el tast, ha estat molt encertat a l’hora d’opinar que cal criteris científics per a jutjar i puntuar, i no subjectius, tot animant el debat posterior al tast. Basset també ha dit que “jutja” sense tenir en compte el preu (jo opino que el preu és una referència més). El tast de Basset no ha estat gaire aprofundit. Ha passat de puntetes per damunt dels sis vins triats sense aportar gran cosa (no cal que parli a professionals del Roine quan surt a escena un syrah de Navarra, no creuen?).

            El tast (que s’ha fet sense oferir les fitxes tècniques dels vins, ni tan sols les anyades) ha començat amb un pèl de retard sobre l’hora anunciada i amb poca audàcia, tot i que el primer es deia Audacia 2011 (Les 3 Amis, de Valdeorras). És la seva primera anyada (unes 4.000 ampolles). És un godello amb acidesa molt marcada, amb notes cítriques (llimona) i un pèl curt en boca. Com ha dit Basset, un vi “no massa exuberant”.

            El segon vi ha estat un desconcertant viognier de Calatayud: El Puño 2010 de El escocés volante. La fusta (criança de vuit mesos) està molt marcada. És massa complex i estrany. Ofereix notes a pinya, tofes i coco, i destaca per un final mentolat. D’aquesta anyada s’han elaborat unes 6.000 ampolles.

            El tercer vi ha estat el syrah del 2010 Paal de Bodegas Caudalia (DO Navarra). Aquest negre l’han decantat per eliminar “notes a reducció”, segons ha dit Basset. Han fet 8.000 ampolles d’aquest vi confitat, amb notes a cacau, fruitetes negres i tofe.

            El quart vi triat ha estat Humilitat 2010 de Franck Massard (DOQ Priorat). D’aquesta anyada s’han fet 12.000 ampolles. És un vi (garnatxa i carinyena) amb tap de rosca i amb 9 mesos de bóta. No és gaire corpulent però sí mostra certa frescor. És bebible. Gérard Basset ha anat més lluny: ha destacat que té un “equilibri extraordinari”  i que té “molt bona relació qualitat-preu”.

            El cinquè acte l’ha protagonitzat Fincas de Landaluce (Bodegas Landaluce) de la DOQ Rioja. Presenta molt de caramel i tofe. La bota té poc torrat. És un vi força comercial i madur que no em diu res de l’altre món.

            La sessió ha finalitzat amb el que considero el millor vi del tast professional, tot i que encara li queden dos anys ben bons per arrodonir-se en ampolla. És el Finca Nación de Rudeles (Ribera del Duero). Franck Massard diu que s’elabora amb raïms d’una finca amb ceps d’entre 80 i 100 anys. És un vi amb raça que mostra certa astringència (els tanins no estan ben polimeritzats).