Benjamin Romeo, una alenada d'autenticitat fregant la perfecció

Un Benjamin Romeo directe, sense arestes i sense treure's la gorra per res va aterrar ahir a la nit, pocs dies després d'acabar la verema, al brillant restaurant The Mirror del carrer Còrsega de Barcelona com una alenada d'aire fresc, molt autèntic. Tot un remolí clar i català (tot i ser de la Rioja de soca-rel) allunyat del tot de la fantasmada (la qual cosa és, com a mínim, d'agrair). La vetllada organitzada per Quim Vila, tot un incitador al debat ahir a la nit, i el seu equip va fregar la perfecció tot i l'absència del xef Paco Pérez (és a punt d'inaugurar restaurant a Berlín), amb uns plats que van meravellar, especialment un fals caneló de gambes i ceps, la textura perfecta d'un gran dot amb caviar i l'arròs melós d'ou de reig. Per aprofundir en els plats us recomano que entreu a http://www.mordanit.com, on qui s'amaga (o escuda) darrera el pseudònim de Lisbeth See ofereix una crònica (amb abundoses fotografies) de nivell. Si teniu paciència, més avall anireu trobant els meus comentaris sobre els vins tastats ahir. El preu del sopar-maritage a The Mirror, on hi va haver un excel·lent servei, va ser de 135 euros, tota una ganga vist el menjat i el begut.
Benjamin Romeo va recordar que la vinya ha format part de la seva vida des de sempre a un poble, San Vicente de la Sonsierra (on gairebé es conreen 2.000 hectàrees de vinyes), que no es concebria sense vinya. Qui va ser director tècnic d'Artadi ja acumula 27 collites a les seves esquenes però no ha perdut ni xispa ni apassionament. El seu projecte personal busca l'excel·lència, extreure el màxim de les seves terres (65 parcel·les que ocupen 40 hectàrees, de les quals 30 són pròpies). Diu que aquest any han "fregat la perfecció". La història de Bodega Contador comença el 1995, quan l'enòleg i viticultor Benjamin Romeo adquireix una cova centenària sota el castell de San Vicente de la Sonsierra (La Rioja). El 1996 va elaborar-hi la primera collita del seu vi La Cueva del Contador, i va començar a comprar vinyes. Durant els anys següents va dur a terme vinificacions a mínima escala a la cova, i va seguir adquirint vinyes. El 1999 va elaborar la primera anyada del seu vi Contador. L'any 2000, després de comprovar el bon acolliment del mercat i dels mitjans especialitzats a aquests primers vins, Benjamin decideix dedicar-se exclusivament al seu projecte personal. El 21 de juny del 2008 va inaugurar el seu nou celler. Els seus vins (això no ho va dir fins quan erem a punt de marxar) es caracteritzen per una "netedat aromàtica". O sigui, que als seus vins, segons Benjamin, "no hi trobareu coses rares".

El sopar es va acompanyar, més que no pas maridar, amb deu dels “magnífics vins de Rioja i Garraf” de Benjamín Romeo, segons havia anunciat prèviament Vila Viniteca. Del seu projecte del massís calcari del Garraf, a Olesa de Bonesvalls, es van tastar els vins Massís 2011 i Mazizo 2010 (DO Catalunya). Els seus blancs, tant els del Garraf com els de la Rioja, tenen una clara inspiració borguinyona. Va entrar al Garraf l'any 2008 després que un amic veí de Gavà li ensenyés les vinyes. Reconeix que "em vaig deixar enganyar". Confessa que el lloc el va "enamorar", ja que és "preciós". Ara vol reimpulsar aquesta singular aposta que es nodreix de xarel·los i malvasies de Sitges que són del Garraf, i garnatxes blanques de la Terra Alta (Vilalba dels Arcs). El xarel·lo, diu, és "la base". La garnatxa blanca li aporta "calor i graduació", i la malvasia de Sitges "dolçor i un toc elegant en nas". En els pròxims anys confia en poder oferir vins de "més nivell". Mazizo 2010 (15,90 euros a Vila Viniteca) és més senyor vi que no pas el Massís 2011. Mazizo, tot i la fusta marcada en nas, potser un pèl excessiva, mostra notes més evolucionades, com ara les de mel i orellanes, així com les de poma al forn amb mel. Mazizo, diu, "és més potent" i greixós, i per això va triar un nom castellà. En canvi, a Massís hi ha més vivacitat, i per això ha escollit un nom en català, massís, que el fa pensar en Schweppes. A Mazizo es mostra més persistent la fusta; a Massís, la fruita. Al Garraf hi va veure "cultura mil·lenària, arrels, ànima...", i encara ara no acaba d'entendre com és possible que tan pocs hagin vist l'enorme potencial que té la zona. Ja porten cinc collites. Durant dos anys també van fer escumosos seguint el mètode tradicional que no han arribat a sortir al mercat: un rosat i un blanc de blancs. Afirma que ha escollit emparar els seus vins del Garraf sota el paraigües de la DO Catalunya i no de la DO Penedès tot buscant "més llibertat". Diu que de vegades no toca més remei que passar per  la pedra (bé, de fet, va dir textualment va dir "pasar por el aro") però que prefereix evitar els encontillaments.

La degustació de vins va continuar pels seus blancs de la Rioja. El primer acte va ser el Predicador Blanco 2011 (10.000 ampolles d'una subirat parent amb macabeu) i el segon, Qué Bonito Cacareaba 2011 (2 kilos de raïm per ampolla d'un vi potent però equilibrat, amb certa frescor i amb notes a herbes aromàtiques com ara el fonoll). D'aquest últim vi va explicar l'anècdota del seu canvi de nom. Inicialment es deia Contador de gallo canta però, en rebre una carta del grup nordamericà Gallo, i per evitar haver d'anar als tribunals, va decidir batejar-lo com Qué bonito cacareaba (ja que el gallo ja no podia seguir cantant). 

El festival de negres de la DOQ Rioja de Benjamin Romeo el va obrir el Predicador 2010 (el gran èxit comercial d'aquest celler apostant per la rodonesa, la maduresa i la fruita). Va continuar amb La Cueva del Contador 2009 (complex i amb certa mineralitat), La Viña de Andrés Romeo 2001 (una joia fenòlica i madura que transporta a Bordeus -a Château Haut-Brion diu Benjamin), La Viña de Andrés Romeu 2009 (un molt bon vi amb bona acidesa que es ven a 89,60 euros a Vila Viniteca), el monumental Contador 2009 (gran expressió amb gran equilibri en 'un vi que s'ofereix a 228 euros a Vila Viniteca i que millorarà -afinarà astringències- amb uns anys a l'ampolla) i la traca final, una novetat que no apareixerà al mercat fins l'1 de desembre: Carmen 2007. És un vi enorme, molt fresc, llarg i amb gran potencial. Està dedicat a la seva mare, ara força delicada de salut. L'etiqueta la presideix una imatge de quan Carmen (se la coneix com a Caracola a San Vicente) tenia 25 anys. És un vi que s'inspira en els Rioja clàssic (els dels 40 als 60) però que no deixa de ser modern. És un gran reserva (40 mesos de criamça en bótes de 2 i tres vins) molt recomanable.

Les fotografies que acompanyen aquest post (on un servidor comparteix protagonisme accidentalment amb els dos veritables protagonistes del sopar-tast: Benjamin Romeo i Quim Vila) han estat fetes avui dijous quan estrenavem la matinada, per la misteriosa blocaire Lisbeth See. A la segona foto la gorra de Benjamin Romeo va canviar de testa.