dimarts, 16 d’octubre de 2012

Rendit a Recaredo





És tard. Són dos quarts de dues de la matinada quan començo a redactar aquest post. Sento un impuls irrefrenable d'escriure mogut per l'emoció d'haver viscut un dels millors actes que recordi en unes caves. Agafant paraules de Quim Vila, avui em sento un "privilegiat" per poder-me dedicar en cos i ànima a la meva feina. No m'hauria perdonat no haver assistit a aquest entranyable acte que ha fregat la perfecció. Acabo de tornar de l'exquisida i molt emotiva celebració del 50è aniversari d'un dels grans caves amb majúscules: el Reserva Particular de Recaredo. Confesso que em sento rendit a l'excel·lència de Recaredo. M'ha costat contenir l'emoció mentre a membres de la família propietària de les caves se'ls afluixava la veu o, fins i tot, se'ls escapava alguna llàgrima. En el darrer mig segle els Mata, amb humilitat, treball callat, tenacitat, seriositat i certa timidesa, però també centrant la vista cap a les vinyes, l'agricultura ecològica i biodinàmica i els orígens, han estat capaços de convertir les caves del carrer Tamarit de Sant Sadurní d'Anoia en un referent indiscutible entre els millors escumosos de mètode tradicional del planeta. El poder de convocatòria de l'acte ha estat espectacular: Andrés Proensa, José Peñín, Cristina Jolonch, Bartolomé Sánchez, Paz Ivison, Enrique Calduch, Ferran Imedio, Quim Vila, Jordi Segura, Sergi Ferrer-Salat, Toni Falgueras, René Barbier, Federico Oldenburg, Joan Nebot, Joan Gómez Pallarès, Imma Pulido, Ramon Roset, Jordi Alcover, Isidre Gironès, Toni Massanés,Txiki Beguristain, Andrés Jimeno... i fins i tot un crític de Decanter.
La penombra de les caves, al costat de l'enoteca de la casa, ha embolcallat un acte amb acústica natural, intimista, introspectiu, poètic i capaç de mirar amb nostàlgia cap al passat però també de donar un cop d'ull al futur. Ton Mata, la cara visible de la tercera generació de la família, ha obert l'acte reconeixent sentir "alegria" i "nervis". Ha dit que fins als anys 70 el Reserva Particular només es reservava per a les celebracions de la seva família, i que la producció d'aquest cava sempre ha estat molt limitada, entre 500 i 9.000 ampolles. Ha afegit que 50 anys fent un mateix vi és "motiu de celebració". L'acte ha volgut ser un sentit homenatge al seu pare, Antoni Mata Casanovas; al seu oncle, Josep Mata Casanovas; i al seu avi Josep Mata Capellades, el fundador de les caves.
Sis anyades de l'enoteca de les caves del Reserva Particular han desfilat amb introduccions de Ton Mata (tot sentiment) i el sumiller Josep Roca (brillant com sempre), que han descrit de forma emotiva i poètica. Per reblar el clau, l'empàtic pianista i compositor cubà Omar Sosa (sublim) ha dedicat la interpretació d'una peça al piano per a cadascun dels sis caves. El degorjament dels sis Reserva Particular s'han fet in situ per part de Federico i per part de Jordi, cosí de Ton Mata. Pitu Roca i Ton Mata vestien de negre, Omar Sosa de blanc. Ton Mata va dir que aquest dilluns 15 d'octubre era dia arrel (fins a la tarda va ser dia fulla) però com si hagués estat dia flor o fruita. El tast (amb copes Riedel) va fregar la perfecció. Posats a buscar els tres peus al gat només he trobat com a pega la manca d'il·luminació, que no m'ha permès apreciar els colors d'uns caves servits damunt unes estovalles blanques. En acabar el tast, després d'una emotiva intervenció d'Antoni Mata, el Celler de Can Roca va servir un sopar a peu dret on no van faltar clàssics estratosfèrics com el 'Viatge a l'Havana'.
Durant el tast es va mostrant un mateix fil conductor: elegància, finesa, profunditat, mineralitat, fruits secs, sequedat, seriositat, bona acidesa i perdurabilitat, un carbònic diminut però viu i espetegant i una frescor i una vivesa sorprenents en uns caves tan longeus:

RESERVA PARTICULAR 2001

Ton Mata explica que és una anyada de relleu, la primera del segle XXI, una "collita de futur". Se'n van elaborar 8.740 ampolles (fins ahir en quedaven 303). Va ser un any càlid i sec (una molt bona anyada afegeixo jo). Pitu Roca comença parlant d'"emocions callades" i del misteri de l'altre cantó del mirall, el del "temps fugit". Diu que aquest 2001 és pletòric, lluminós, amb fruites com la pera i la poma però també amb notes a fonoll, a herbes aromàtiques com la farigola, a avellanes i ametlles, a brioix, a préssec i albercoc, a ginebró... Jo en nas el trobo voluptuós, perfumat, excitant, amb brioix i mel, madur però fresc. En boca sobresurten els cítrics, que l'allarguen molt, i també les notes a fruites carnoses de pinyol.

RESERVA PARTICULAR 1999

Ton Mata explica que és una anyada important per la casa, la mateixa que la de la primera anyada del Turó d'en Mota. Se'n van fer 2.737 ampolles (fins ahir en quedaven 233). Amb 12 anys i 4 mesos de criança destaca per la seva profunditat i per connectar amb la vinya, amb el terrer. Pitu Roca parla de frescor, amb rosari seductor, diu que és monolític amb accents especiats (vainilla, clau o nou de macadàmia), amb una part vegetal amable. Afegeix quer és directe i precís. Jo he trobat rodonesa i complexitat, espècies, més intensitat en nas que en el del 2001. En boca destaco la seva cremositat i les seves notes cítriques rectes però elegants, amb notes a ametlles amargues i herba acabada de tallar. Té un llarg record en boca.

RESERVA PARTICULAR 1996

Ton Mata diu que és el primer any que es va incorporar, com a professional, a Recaredo. Va ploure molt (la mitja de pluges va ser de 701,7 mm) i va ser un hivern fred. L'estiu, però, va ser molt amable i els raïms collits van ser "saníssims". Ton Mata va dir que aquell primer any va tenir la sort dels 'novatos'. Pitu Roca n'ha destacat el seu vestit d'or intens, la maduresa, la sequedat, la vinositat, que posa en valor l'austeritat, la salinitat, l'amargor i els accents vegetals. Jo el trobo excepcional, una gran anyada. En nas el trobo profund, intens, amb fruits secs (avellanes). En boca és sedós, amb volum... enorme. Un pèl licorós. L'entrada en boca és amable i els cítrics i amargs l'allarguen en boca fantàsticament.

RESERVA PARTICULAR 1993

Ton Mata afirma que se'n van fer 4.810 ampolles i que, per casualitat, només en quedaven 45 fins ahir. Diu que va ser un any molt difícil i va buscar paral·lelismes entre la situació de crisi postolímpica del 93 i la crisi actual. En els moments difícils, però, també es poden fer grans coses, com demostra aquest cava. Els moments de crisi, com diu Ton Mata, també porten a la reflexió i a pensar en "els valors i les conviccions"- Pitu Roca parla d'elogi a la senzillesa, de la proximitat i del respecte cap als qui han precedit a Ton Mata. Diu que aquest cava evoca obscuritat, tranquil·litat. És, diu, un punt i apart. Afegeix: or altiu, poma i fruites en compota, encens, evocació floral marcida, acidesa, amargor...Jo he trobat torrats, fruits secs, cacau, espècies i notes perfumades en nas. Al final del tast era el més intens aromàticament, tot i que en boca es presentava més aviat prim. En nas també he trobat notes iodades (a mar) i balsàmiques. En boca l'he trobat senyorial, un pèl licorós, amb carbònic encara ben viu i amb alguna nota provinent de la criança del xarel·lo en bóta de roure. És un cava que ha crescut a la copa, com la majoria dels tastats avui.

RESERVA PARTICULAR 1991

Ton Mata parla de la incorporació progressiva de la tercera generació de la família a les caves i del fet que el seu pare i el seu oncle "ja no estan sols". Anyada molt plujosa (796,4 mm) i freda. Se'n van fer 1.115 ampolles (fins ahir en quedaven 72). Pitu Roca diu que presenta un groc molt intens, envellit, "com si s'apagués la llum, o no". Afegeix que presenta aromes de pòsit noble, amb dolça entrada i una acidesa que es manté present. També hi troba notes torrades, atreviment, finesa i diu que és "sorprenent". Parla de sal i de mediterraneïtat, i que evoca "entusiasme". També parla de vivesa i profunditat, i remata: una joia per aplaudir. En nas li trobo codony, mel, maduresa, fruits secs, orellanes i... m'emociono. En boca el trobo carnós, saborós, amb notes de poma al forn. Noto una entrada dolça i un final amarg. És un cava genial però també intrigant, com la peça que interpreta per maridar-lo Omar Sosa, on alguna nota desperta, fins i tot, certa sensació inquietant.

RESERVA PARTICULAR 1984

Traca final. Ton Mata acaba dient que d'aquest cava només se'n van fer 1.060 ampolles. Ara ja han passat més de 27 anys de criança en ampolla. Això porta Ton a fer veure que el cava pot envellir, que pot afrontar llarguíssimes criances "amb una bona viticultura". Destaca la seva acidesa "enorme" i que "està viu". Això el porta a apuntar que a casa seva no parlen de cementiri d'ampolles, sinò d'enoteca. El pare de Ton, Antoni, acaba aixecant-se per explicar, molt emocionat, que aquest cava el va fer el seu pare, que moriria tres anys després d'embotellar-se (va morir el 1988). Es va mostrar molt satisfet en trobar en aquest cava la "gran experiència" i estimació del seu pare envers el cava. Pitu Roca torna a parlar d'emocions callades i, ara, compartides. Destaca que és un cava que no renuncia a "persistir" i que és un vi que "s'ha fet gran". En nas el trobo delicat, fràgil, amb notes a infusió de camamilla, poma al forn i fruits secs. En boca es manté el cítric. És harmoniós, equilibrat i esplèndidament vell. La seva gran acidesa ens ha brindat poder-lo gaudir ara de forma admirable. Un gran final.

4 comentaris:

  1. ostres... fa poc vaig fer una visita a recaredo i ens van estar explicant com preparaven aquesta festa! quina sort, i quina enveja, ser dels escollits! ;)

    ResponElimina
  2. Realment, tens una capacitat impressionant, Ramon. Quin resum! A l'alçada del viscut, sens dubte. Jo necessitaré una mica més per pair tot plegat, però entenc molt bé el desig que et va dominar. Jo, després, de beure'm sencera (a glopets, però!) del 84, vaig estar a punt de marxar com un lladre de la cova dels lladres d'Alí Babà: el tresor més preuat era ja amb mi!
    Només discrepo amb tu de la qüestió de la il.luminació: ho vam comentar amb en Josep Roca i ho va demanar expressament. Per aquest tast, la descripció del color era cosa seva perquè els havia tastat tots uns dies abans. Nosaltres havíem de concentrar-nos en altres sentits. I crec que la penombra hi va ajudar.
    Salut i memòria!
    Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu comentari Joan. El tema de la llum ja he dit que era per buscar els tres peus al gat. Potser al final haurien pogut donar 'llum' al daurat 'or' sadurninenc que contenien les nostres copes i l'extasi hauria estat absolutament complet. Entenc, òbviament, l'atmòsfera introspectiva entre les penombres i la humitat de les caves que va voler aprofitar i potenciar el Pitu. No cal que descobreixi aquí que en Pitu i tu sou dos veritables cracs.

      Elimina
  3. Li vaig demanar permís al Pitu. Com que vaig orendre quasi bé notes taquigràfiques del que deien ell i els Mata (de l'Omar només em puc quedar amb el sentiment!), si acabo escrivint alguna cosa, li vaig dir que el que fos de collita seva ho posaria, com cal, entre cometes. I el que se m'hagués acudit a mi mentre tastava, quedaria a un altre nivell. Que és on sóc jo. Rànkings de banda: va ser realment una nit impressionant i tens tota la raó: l'arrel no va ser cap problema. Entre altres coses perquè, encara que es més creients tampoc no s'ho creguin, els dies arrel són molt bons per a segons quins tastos. I no cal dir que un tast sota terra amb caves de terrer excepcional van tenir el seu millor dia!
    Salut,
    Joan

    ResponElimina