Mas Tinell marida amb el Pic Nic sitgetà i amb cigars cubans

L’antiga Orxateria Valenciana, convertida en Pic Nic  per Josep Maria Matas Barceló l’any 1955 en honor de la pel·lícula interpretada per William Holden i Kim Novak, ja torna a fumejar. Des de finals de l’any passat que la Penya Los Perseguidos no hi celebrava els seus fumejants, gastronòmics i enològics aquelarres. El Pic-Nic va tornar a reunir Los Perseguidos el passat 4 d’abril (s’havia de fer el 3 d’abril però sembla que el Barça-Milan té més tirada que un excel·lent sopar amb grans cigars cubans). D’aquesta manera, i a les portes dels dies de més penitència de la Setmana Santa, el Pic Nic va rebre un dels aforaments més importants des que Los Perseguidos fumen, mengen i beuen. Uns 35 membres –tot varons i amb destacada presència vilanovina– van xalar de valent amb un epicuri menú degustació creat per l’equip de cuina que comanda el xef Pedro López. Miquel Matas, Josep Maria Matas i Josep Maria Marcé van tornar a exercir d’amfitrions de la vetllada d’aquest singular club. El sopar, on van sobresortir els creatius plats i els esplèndids cigars, va ser regat amb vins i caves del celler vilafranquí Mas Tinell. L’àpat va ser prou impenitent. No hi va faltar nio foie gras ni garrinet. Després d’uns aperitius, una copa de cava i un H. Upman Half Corona (un mini robusto de ràpida fumada) va arrencar el menú amb un sashimi amb calamar a la romana, un aconseguit xopet de patates braves i un zurito de cervesa Innedit Damm. Acte seguit va sortir a escena un memorable tàrtar de sardines amb tomàquet, alfàbrega i allioli i uns pèsols (de Vilanova) amb callos de bacallà, botifarra i oli de tòfona. Els plats més contundents els va obrir una quallada de foie gras amb carxofes en tres textures, un lluç d’excel·lent textura i cocció amb crema d’oli, escopinyes, espàrrecs verds i cítrics i un garrinet amb falsa tatin de poma. Les postres, prou interessants, van ser un ‘final d’hivern i  principi de primavera’.
La traca final va ser un magnífic R. Allones Torcido exclusiu per a Espanya: un cigar envellit a la cava de l’estanquer sitgetà Josep Maria Matas que va requerir dues hores d’hedonista fumada. Miquel Matas ja ha anunciat que ara ja no s’esperaran gaire a convocar la segona trobada de l’any. Si no hi ha canvis de darrera hora podria ser a mitjan mes de maig. Un sempre irònic Matas no va deixar de preguntar-se, però, qui portarà cigars a Los Perseguidos en el cas que algun dia acabin entre reixes.