dijous, 26 d’abril del 2012

La montònega d'alçada de 10 Sentits, avui a La Vanguardia



Un dels enòlegs de 10 Sentits (una associació d'enòlegs que vol mantenir els seus membres en l'anonimat, no secrets, perquè "el que és important és el que fem o volem donar a conéixer") em diu que "de cap manera volem fer un gran vi...! o sí, si surt". El que sí volen és "provar, ensenyar coses, descobrir, aprendre, comunicar, emocionar-nos, emocionar, esbrinar, convéncer, persuadir.... amb les enormes possibilitats del país de vi que tenim". Ara fa uns dies han tret al mercat el seu tercer projecte, Quin Sidral 2011, una montònega d'alçada que presenta clares notes a poma verda àcida en nas i que en boca destaca per sensacions almiverades i per una incissiva acidesa. Haig de reconèixer que no m'ha tornat boig. No m'ha emocionat. Trobo, a més, que és massa car pel que proposen. No obstant això, cal destacar el seu esforç de recerca amb una varietat prima, la montònega, que està de plena moda. Això sí, els taps que han posat a les ampolles són molt millorables. Avui signo a La Vanguardia (secció Viure) el llançament de Quin Sidral:

Montònega de altura, de 10 Sentits


Con una vinificación que califican de “arriesgada” por tratarse de un blanco, una maceración carbónica, el colectivo de enólogos catalanes 10 Sentits acaba de lanzar al mercado su tercer proyecto. Se trata de Quin Sidral 2011, una montònega de viñas de altura elaborada en colaboración de la Agrupació de Viticultors de El Pla de Manlleu +500. Es un vino peculiar, chispeante y desenfadado. Su PVP se sitúa en 16 euros. R. Francàs

2 comentaris:

  1. Ahir precissament vaig comprar una ampolla a la botiga Xerigots de Vilafranca, i la vam tastar amb una colla d'amics. En primer lloc que em va costar 13,30€ (no els 16 que menciones), i en segon lloc comentar que a tots els que el vam tastar, i per majoria, ens va encantar. Trobo que aquest tipus de projecte si que fan país i fan valorar les coses que fem, i ves per on, són dels pocs cellers que realment fan coses diferents i per aixó val la pena pagar el que demanen.

    Personalment us el recomano.

    Josep Rafecas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep, el PVP és el preu mig entre la restauració i les botigues especialitzades. Aquest preu de 16 euros és el que han explicat els responsables de 10 Sentits. D'altra banda, a mi no m'ha 'encantat', tot i que com ja explico en el meu post valoro l'esforç de recerca. I sí, és un projecte que fa país. Ara bé, no és un gran vi.

      Elimina