La meva companya de Madrid Raquel Pardo ha reaccionat amb contundència al seu bloc (http://raqueliquida.wordpress.com/2012/04/27/prensa-vinicola-de-calidad-o-el-secreto-del-unicornio/) davant un manifest (http://vi-franc.blogspot.com.es/2012/04/en-defensa-duna-informacio-vinicola-de.html) que signem alguns professionals (amb més, menys o molt poc prestigi) espanyols davant l'empobriment de la professió periodística, principalment de la que es dedica a informar d'arguments vitivinícoles. Tot i que no vull treure raó a la meva amiga i molt bona professional madrilenya, sí que voldria recalcar el fet que tot i les dificultats, agreujades per la crisi, continuen havent-hi periodistes convençuts, que viuen amb passió aquesta feina i que treballen amb franquesa, honestetat, rigor i lliurament personal. També és cert que els nivells d'intrusisme són molt elevats i que hi ha gent (per dir-ho d'alguna manera) que s'hi dedica sense formació, sense preparació i que, a més, reitera crítiques i insults a part dels professionals. Hi ha gent que s'ha inventat que ha guanyat concursos de tast, gent que s'ha fet passar per enòleg i gent, fins i tot, que ha suplantat càrrecs. Suposo que en totes les professions hi deu haver de tot. Ara bé, no tots els polítics són corruptes ni tots els taxistes són uns antipàtics. És difícil estar d'acord amb tot quan hom signa un manifest i es vol donar un pas endavant. Encara més difícil és estar còmode amb qui signa o deixa de signar un manifest. Ara bé, és bo que es faci saber que la professió periodística (també la dedicada al vi) té grans professionals que intenten fer, amb els mitjans dels que disposen, de vegades insuficients, la millor feina possible sense perdre la voluntat de ser objectius en un món ben subjectiu. Freixenet y Codorníu van arribar a la conclusió, després de greus acusacions durant la Guerra del Cava, que no rentar els draps bruts a casa arrossegava el cava cap a un desprestigi enorme. Jo no voldria que algú es pensés que tot el periodisme és corrupte, està venut o és barroer i gens honest. Per acabar, voldria recollir la part final de l'editorial de la TDP de Catalunya Ràdio d'aquest diumenge de Joaquim Maria Puyal (http://www.ara.cat/esports/barca/relleu-Pep-Guardiola-vist-Puyal_0_691730880.html) reflexionant sobre l'adéu de Pep Guardiola, una reflexió molt vàlida també per a la resta de periodismes: "...El que ens ha passat aquesta temporada ens ha de fer reflexionar, també a nosaltres, sovint més amoïnats per seguir la inèrcia i l'automatisme d'omplir espais i espais que per l'atreviment, l'esforç i l'audàcia de fer feina d'investigació. Si fem això, si treballem, indaguem i arribem a destapar exclusives de debò, ja només ens caldrà el coratge d'explicar el resultat. Coratge i treball per no perdre el nord del periodisme, que és servir les persones".
Gracias a que siguen existiendo periodistas como los que describes es por lo que no pierdo la esperanza. Pero también creo que hay que apostar por los que valen y no por "hijos de" con apellidos sonoros si no demuestran que saben hacer periodismo. Otra de las cuestiones que planteo es si lo que escribimos interesa y si sabremos y queremos adaptarnos. Espero que sí para no dar la razón a todos esos que nos critican y piensan que periodismo puede hacer cualquiera, pues no lo creo.
ResponEliminaCuando escribimos, querida Raquel, deberíamos intentar no perder de vista cuáles son los verdaderos intereses de nuestros lectores, a quienes nos debemos.
ResponElimina