dissabte, 10 de novembre de 2012

Pujanza Norte 2006 i Acos 2006, a Osmosis Restaurant




Pujanza Norte 2006 (DOQ Rioja) i Acos 2006 (DO Ribera del Duero) han estat els protagonistes de Primeras Marcas que van regar ahir un molt bon menú degustació per un preu força ajustat a Osmosis Restaurant (de dilluns a divendres ofereixen un menú de migdia on s’ofereixen quatre plats i unes postres a 27€ més beguda). En aquest establiment del número 100 del carrer Aribau de Barcelona, amb Frederic Fernández i Ignasi Montes al capdavant, destaquen les ganes d'agradar en el cantó més positiu, i la pèssima acústica i alguna errada sonada a la carta de vins en l'apartat negatiu. De fet, els responsables de l'establiment, amb arrels a la Terra Alta (Frederic Fernández), destaquen a la pàgina web d'Osmosis  (http://www.restauranteosmosis.com) que el seu servei aposta pels detalls i pel tracte personalitzat. La seva és una cuina de mercat posada al dia i amb bones presentacions. Els menús van canviant setmanalment.
            Comparteixo mantells, plats i copes amb l’apassionat membre de Montardit / Primeras Marcas Albert Hernández. Pujanza Norte 2006 (uns 46 euros) és un ull de llebre (85%) d’un celler de Laguardia inaugurat el 2002 que agraeix decantació. Presenta nervi i bona acidesa (possiblement millorarà a l’ampolla) però un final un pèl astringent que no s’adiu amb la calidesa que promet en nas. El taní no és del tot rodó, però a mesura que s’escalfa i oxigena millora a la copa, tot i que, òbviament, es mostra més alcohòlic. És un bon vi de Carlos San Pedro (Andrés Proensa li va donar 100 punts)  que segurament no s’adiu amb un preu un pèl elevat. En destaco la recerca de la frescor i el seu recorregut. Acos 2006 de Viña Sastre (uns 48 euros) és un vi d’alçada (uns 800 metres sobre el nivell del mar), un senyor vi. Fruites vermelles madures, regalèssia, notes minerals, de garriga i  cuirs assalten la primera ensumada. Es va buscar poc torrat a les bótes, de roure francès, però la fusta es fa present. Acos és el nom d’un petit turó de la Ribera del Duero, amb ceps sexagenaris. És rodó, amb un atac sedós, tot i que potent, complex i estructurat. És un vi que m’ha agradat força, i que prefereixo sense decantar.
            Al final del dinar em volen sorprendre amb un vi dolç natural de la Terra Alta (sense DO) de la varietat syrah que mai abans havia tastat. Es diu Algramar. És un vi de taula, de 16º i tons lilosos. El trobo un pèl evolucionat i amb una amargor de rapa final.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada