Pazo de Señorans, Gran Torelló 2005, el singular i escàs Ratiño 2010 i d'Berto

Albarinyo de Pazo de Señorans

Aquest dilluns, acompanyat del cavista Toni de la Rosa Torelló, el nou president de la Confraria del Cava Sant Sadurní, he fet un viatge llampec a Galicia per tastar a un dels cellers referents de la DO Rías Baixas, Pazo de Señorans, i gaudir de la cuina tradicional de la marisqueria d’Berto, un restaurant d’O Grove amb gran producte de gran tamaany, extraordinària carta de vins i moltes ganes d’agradar. Amb Marisol Bueno i la seva filla Vicky Mareque vaig recórrer Pazo de Señorans, que s’ha obert decididament al negoci dels banquets de noces i actes d’empresa, i vaig tastar alguna de les seves joies. Pazo de Señorans, que pròximament pretén abordar obres d’ampliació, compta amb vinyes pròpies del celler i amb fins a 180 productors, compta amb una producció que s’enfila fins a les 350.000 ampolles de vins blancs (només dues referències després d’aparcar, de moment, e Sol de Señorans) i 30.000 d’orujos (també dues referències). Fins a mitjan setembre no començaran una verema on han tingut un any més problemes de quallat i precedida d’un mes d’agost absolutament sec i inusualment càlid. Dilluns feia a Ourense una calor intensa.

Vam començar el tast amb els vins joves del 2012, 2011 i 2010. El més recent és pura joventut, més aromàtic que els altres i un pèl briós. Va sortir al mercat el mes de maig i destaca encara per la seva tropicalitat i per notes primàries, a poma. Sembla que tingui sucre residual (Marisol Bueno afirma que no). A l’anyada del 2011 tot plegat està al seu lloc, sense puntes, tot i que la del 2011 és pitjor anyada que la del 2012. És més rodó però em va agradar més el del 2010, que es va presentar una mica tancat i amb notes a fruits secs, però amb una gran boca. Del gran Selección de Añada, amb albarinyos procedents de la seva pròpia finca, vam tastar les anyades del 2006 (verticalitat, mineralitat amb fruita de pinyol madura i bona acidesa) i l’excepcional del 2005 (notes a hidrocarburs, fruites de pinyol madures com l’albercoc i el préssec, mel...). El Selección de Añada del 2005 es va presentar inicialment tancat però a mesura que va anar passant el temps, a la copa del restaurant D’Berto, es va anar obrint, mostrant corpulència, sedositat, fragàncies i complexitats. Sens dubte va ser el vi de Pazo de Señorans que més em va emocionar. El tast es va tancar amb tres destil·lats, el tradicional (el que més em va agradar, per la seva finor i autenticitat), el d’herbes i una prova amb cinc anys de criança en bóta que ratlla els 60º i que, tot i trobar-lo interessant, em va semblar excessiu en tot.

Ja asseguts a D’Berto vam començar amb un cava d’enoteca, el sorprenent Gran Torelló del 2005. És, clarament, un cava gastronòmic, complex, amb notes a orellanes i a mel que va anar evolucionant en copa, creixent, fins a oferir notes franques a pastisseria (brioix i crema pastissera lleugerament cremada). El segon vi va ser tot un descobriment per mi, el Ratiño 2010 Vinos Atlánticos (Bodegas Forjas do Salnés). Pren el nom d’una varietat autòctona gairebé desapareguda i té un segell inconfusible. És fruit d'una vinya centenària. El firmen els gurús Rodri Méndez i Raúl Pérez. Al restaurant d’Berto ofereixen aquest vi del que només s’han fet un miler d’ampolles a 23 euros. Destaca, moltíssim, per la seva singularitat i per parlar del seu origen, arran de mar. La seva salinitat és prodigiosa. És complex, amb un tractament molt delicat de la fusta, amb cert greix... fantàstic!