Turó d'en Mota 2013 (most), Brut Nature 2008 i Brut de Bruts 2005, en primícia

Ton Mata tastant el most del Turó d'en Mota 2013. Fotografia de Quim Vila

Aquest divendres passat vaig tenir la sort de tastar el most, tot just acabat d’arrencar a fermentar, del Turó d’en Mota 2013 de Recaredo. Serà la quinzena anyada del cava icona d’un celler que cada cop ho fa millor i que ja ha començat a pensar en el seu centenari. Aquest xarel·lo va ser veremat tot just dimecres passat, 18 de setembre, i divendres al migdia ja el vaig poder tastar al restaurant La Venta de la plaça del Doctor Andreu de Barcelona, en companyia del director general i el director comercial de Recaredo, Ton Mata i Ferran Junoy respectivament, i del distribuïdor Quim Vila. El most ja apunta bones maneres. El raïm es va collir amb 10º d’alcohol potencial, i 9 d’acidesa (tartàric). Òbviament és tot fruita, destacant les aromes pròpies del raïm però també, molt nítidament, les de poma.

També vaig poder tastar el nou Brut Nature (2008), que és apunt de començar a comercialitzar-se. L’any 2008 va ser més complicat que el 2007, i amb més pluviometria. El 2007 van caure 330 litres al Penedès, per 430 el 2008. També ha canviat lleugerament el cupatge. Si l’anyada del 2007 es va elaborar amb un 50% de xarel·lo, un 38% de macabeu i un 12% de parellada; aquest 2008 es va elaborar amb un 46% de xarel·lo, un 40% de macabeu i un 14% de parellada. La nova anyada no presenta tant de volum en boca com la del 2007, que ara està fantàstica. Millorarà, sens dubte, amb més temps a l’ampolla. Sí que mostra, la del 2008, notes florals i frescor, molta frescor. Ningú diria que té cinc anys de criança amb les seves mares. A la copa va evolucionant, oferint més complexitats i notes especiades a mesura que es va obrint. D’aquesta nova anyada s’han elaborat unes 200.000 ampolles.

Finalment vaig poder tastar una tercera novetat, la nova anyada del Brut de Brut 2005. Tot i que veníem d’una gran anyada que m’ha agradat moltíssim (2004), aquest 2005 és francament bo. És complex, greixós i va evolucionant a la copa sense perdre de vista l’elegància. Molt bo!