Algunes claus de l'èxit històric de Torres, avui a RAC1

El programa ‘Via Llire’ de RAC1, a través de la secció ‘Honorables catalans’, ha donat protagonisme aquest matí a Bodegas Torres i a la seva singular trajectòria, entrevistant de forma molt amena el president de la companyia, Miquel A. Torres. Aprofitant la manca de vi francès als mercats internacionals durant la segon Guerra Mundial, Torres va veure l’oportunitat de créixer. Miquel Agustí Torres ha reconegut que els seus pares sempre viatjaven amb una ampolla dins la maleta (la qual cosa també havia fet ell mateix abans de la prohibició d’introduir líquids a les cabines dels avions). Entre les diverses anècdotes que s’han explicat, el president de Torres ha reconegut que el seu pare havia arribat a sopar en fins a tres restaurants de París en una mateixa nit: un primer plat a un restaurant, un segon a l’altre i les postres a un tercer. En marxar sempre deixava una bona propina, la targeta de visita i, l’endemà, hi enviava un comercial. Els conductors de RAC 1 (Genís Sinca i Marta Cailà) han definit els pares de Miquel Agustí com un “dream team”. De fet, van arribar el 1940 a Nova York per vendre vins “parlant tots dos l’anglès”, quan encara no havien restaurat del tot el celler de Vilafranca del Penedès, que havia estat bombardejat per la Legió Còndor alemanya el gener de 1939. També ha recordat com d’important va ser, anteriorment, la venda de petroli des de Cuba als Estats Units per part de Jaume Torres Vendrell, fet que va permetre els Torres capitalitzar-se per invertir, el 1870, en el negoci vitivinícola al Penedès. També s’ha passat de puntetes sobre les difícils relacions de Miquel Agustí amb el seu pare, que no va cedir la direcció financera i comercial de la companyia fins que no va morir: “vaig haver d’esperar, no hi havia més solució”. Així mateix, s’ha repassat l’aventura xilena i la californiana de Torres. Pel que fa a aquesta darrera, Miquel Agustí ha manifestat que Marimar va marxar “per estar lluny del pare i dels germans, i fer les coses a la seva manera”. 
Torres, com en els darrers anys, ha posat l’èmfasi no només en la història, sinó també en l’aposta per la sostenibilitat i el medi ambient de la seva companyia, destacant accions com la protecció del còndor a Xile o l’àliga cuabarrada a Catalunya.