diumenge, 29 de setembre de 2013

Pelegrí: "negociada la PAC, ens hem de posar a treballar per a reforçar el nostre teixit productiu amb la recerca, la innovació, i la internacionalització del sector"

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat de l'alcalde de Lleida, Angel Ros, el president de la Cambra de Comerç, Joan Simó, el president de la Diputacio de Lleida, Joan Reñé, el director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Domènec Vila, així com del director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Jaume Fabà, ha presidit, aquesta tarda, a Lleida, la cloenda de la 59a Fira Agrària de Sant Miquel i del 28è Eurofruit, Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola. Josep Maria Pelegrí ha obert la seva intervenció destacant l’èxit assolit, un any més, en aquesta edició de la fira i del renovat Saló Eurofruit, i agraint l’esforç de tot l’equip organitzador, els ponents i tots els assistents que s’han fet seu aquest certamen i els ha instat “a continuar apostant per l’excel·lència per a ser competitius i generar oportunitats, i a emprendre perquè l’emprenedor, l’empresa, és clau i fa societat; per això hem d’enfortir la cultura empresarial”.
El conseller també ha fet una valoració de la fira i s’ha referit a la nova Política Agrària Comuna (PAC), sobre la qual ha recordat que “hem negociat i ara estem negociant la seva lletra petita, i ho hem fet conjuntament amb tot el sector, però ja vàreu sentir al ministre: a Madrid manen les majories. I això vol dir que tot s’aprova amb les discrepàncies dels de sempre, tot l’Estat vota i la majoria és clara, és una. Però no per això deixarem d’insistir”. En aquest punt, Josep Maria Pelegrí ha remarcat que “ens cal lluitar per una PAC més adaptada a realitat catalana, que ens beneficiï més i potenciï el sector agroindustrial; i les nostres demandes passen per assegurar-nos que els pagaments directes es destinen a l'agricultura i a les ramaderies realment actives, per incorporar el sector de fruites i hortalisses i vinya, per aconseguir un suport per a aquells sectors que poden quedar afectats pel nou model com el ramader de boví, oví i cabrum amb poca o cap base territorial, o cultius com la fruita seca, l'olivera i l'arròs. Cal fer-ho perquè és convenient, necessari i just. El sector ha fer un gran esforç per produir des de la màxima qualitat, per ser més competitiu i més internacional”. Pelegrí també ha insistit que Catalunya necessita una distribució dels ajuts més justa, ha recordat la pèrdua del 31% del FEADER al període 2007-2013, i ha afegit que “ens juguem l’esquema de suport financer al sector dels pròxims set anys, no tot pot quedar igual, els temps i les realitats canvien. Aquestes són dues de les nostres línies vermelles d’una PAC que preocupa al sector i a mi, estem perdent una oportunitat, Catalunya entén que hi pot haver un model diferent i necessitem el suport de tothom”. El conseller ha recordat que, a l’octubre, el Departament avançarà el 50% del pagament directe de la PAC, que suposarà 135M€ a Catalunya, 64,6M€ dels quals a Lleida.
Josep Maria Pelegrí també ha constatat que tot i que encara s’està en una fase de rescissió, comencem a tenir indicadors que ens diuen que si continuem fent les coses així, tirarem endavant; indicadors com que la inversió estrangera a Catalunya, segons dades del Ministeri d’Economia, va augmentar un 42% el primer semestre de l’any fins a rebre 1.666 M€ en inversions, i que posen de manifest  els capitals internacionals retornen a Europa i a Catalunya”. La internacionalització és un altre indicador d’oportunitats per al sector, ha destacat Pelegrí, com ho prova el fet que només l’any 2012 el cens d’empreses exportadores va créixer en 2.732 companyies fins a 46.000 grups exportadors, i va ser el segon exercici consecutiu en què els mercats internacionals van guanyar terreny a l’Estat com a principal client de les nostres empreses.
El 54,3% de les vendes a l’exterior va superar el 45,7% de les que es van quedar al mercat estatal. I en el sector agroalimentari el salt qualitatiu i quantitatiu encara ha estat més gran fins al punt que, l’any passat, les empreses agroalimentàries catalanes van exportar per un valor de 7.914 M€, un 14,5% més que el 2011 i un 45% més que el 2009. De fet, va ser un dels sectors exportadors més dinàmics de la indústria catalana. A més, la taxa de cobertura, que és el percentatge d'importacions que es poden pagar amb les exportacions, s'ha incrementat en un 40,25% del 2005 al 2012, i el 2013 gairebé es troba en un punt d'equilibri. Josep Maria Pelegrí ha afegit que, d’una banda, a mesura que els països emergents han guanyat riquesa, les empreses estan optant per tornar la producció industrial a Catalunya i, de l’altra, davant de la falta d’expectatives o d’oportunitats en altres sectors i la més que evident resistència del sector agroindustrial, “som la indústria manufacturera catalana més gran en valors d’ocupació (75.000 treballadors), xifra de negoci (23.880 M€) i  valor afegit brut (VAB a preus corrents 4.160 M€)L'evolució del PIB agrari en el segon trimestre de 2013 indica que el sector torna a créixer després d'una fase depressiva, una xifra molt positiva. A  més, el nostre sector és menys depenent dels ajuts. El pes de les subvencions en la renda agrària a Catalunya oscil·la, segons anys, entre el 16 i el 20%, i en el conjunt de l'Estat se situa en el 30%. “Tot plegat ha fet que molts tornin a mirar una altra vegada l’agricultura i descobreixin l’important clúster agroalimentari que s’assenta principalment en la demarcació de Lleida i la seva ciutat”, ha reiterat Pelegrí. Val a dir, recorda la Generalitat, que enguany a Catalunya s’han triplicat les sol·licituds d’ajudes, en relació amb cinc anys enrere, per a noves incorporacions al camp.
A més, com ha apuntat, la tendència a nivell internacional fa pensar que “la nostra fortalesa té futur: amb una població mundial que s’incrementa per sobre de l’oferta i uns preus que, segons la FAO, no han parat de créixer. Tendències com aquestes comportaran probablement un progressiu interès per a recuperar velles terres agrícoles, que des de l’administració seria convenient regular i facilitar. De moment, a principis del 2014 portarem al Parlament l’Avantprojecte de llei del sòl agrari, que pretén protegir l’espai agrari de Catalunya per evitar que sigui destinat a altres usos”. No obstant això, Josep Maria Pelegrí manté que “el marge de millora encara és molt gran i hem de treballar en molts aspectes. De fet, ara, un cop negociada la PAC, ens hem de posar a treballar per a reforçar el nostre teixit productiu amb la recerca i la innovació, i per a dedicar-nos a internacionalitzar el nostre sector”, que seran les dues grans prioritats de la Comissió Europea, com li va apuntar a principis de mes el comissari europeu d’agricultura i desenvolupament rural, Dacian Ciolos. Pel que fa a la necessitat de reforçar el nostre teixit industrial amb la recerca i la innovació, Pelegrí ha insistit quel’agricultura del coneixement és una prioritat del Departament i seva personal perquè “la innovació ens dóna valor afegit, ens ajuda a diferenciar-nos, a ser més competitius, a reduir costos i processos, a consolidar tant com sigui possible el mercat interior i obrir-nos als mercats exteriors, en definitiva, a fer més viables les nostres empreses. En la I+D+i hi tenim el futur, per això ha d’entrar en els core values de les nostres empreses”. En aquesta línia, el conseller ha indicat que “tenim moltes infraestructures i molts instruments que ens poden ajudar, i que formen part d’una mateixa estratègia, d’un mateix marc, que és el Pla de Recerca, un pla governamental liderat pel DAAM. Es tracta d’identificar els principals reptes de futur en matèria de generació de coneixement i foment de la innovació, linear tots els agents del sistema (recerca, formació, transferència, internacionalització i teixit empresarial) cap als objectius identificats; i per a fer-ho instruments diversos com l’IRTA, Fruitcentre, Agrotecnio, les ECA’s, SmartFruit Congress, la presidència de l’Assemblea de les Regions Europees productores de Fruites, Llegums i Hortalisses (AREFLH) que ostenta i on una línia de treball principal és la innovació, a més de la gran quantitat de recursos que la UE destinarà a investigacions en l’àmbit alimentari en el període 2014-2020. Hem d’incorporar-nos en aquests projectes de cooperació”.
A més, Josep Maria Pelegrí ha remarcat que cal potenciar el salt de les universitats a les empreses, on la transferència de coneixement de les unes a les altres hauria de ser més natural, fluid i constant; i també recuperar la inversió estratègica, apostar pels elements d'inversió que no només ajuden a ser competitius sinó que tenen un retorn molt ràpid”. D’altra banda, Pelegrí també ha incidit en la necessitat d’internacionalitzar el sector agroalimentari, d’obrir mercats, que és una altra prioritat absoluta, i en què per a fer-ho “ens cal i volem el suport i l’ajut de totes les organitzacions empresarials i, especialment, el de les cambres de comerç”; i en aquest sentit ha destacat el paper de suport que sempre han desenvolupat aquestes per a potenciar l’exportació de l’economia, i la Jornada “La internacionalització del sector agroalimentari” i la missió comercial inversa que es realitzarà la setmana vinent, a Lleida. “Tenim grans actius que ens ajuden a obtenir més simpaties i són uns grans abanderats de la nostra manera de ser i de fer, com són: la nostra gastronomia i els nostres cuiners, etc”, ha assenyalat el conseller per a continuació incidir en dos aspectes: alinear-se amb el Pla d’internacionalització del sector agraolimentari dirigit a tercers països que està fent la Comissió Europea (CE), i més concentració empresarial.
Així, el conseller ha explicat que CE està elaborant un pla d’internacionalització del sector agroalimentari dirigit a tercers països, una iniciativa a la qual s’ha d’estar molt atent i treballar amb visió de futur ja que “són moltes les oportunitats que generen els tercers països, les economies emergents i, precisament durant l’últim any, hem vist com diferents sectors agroalimentaris emprenien amb èxit aquests nous destins, com per exemple l’oli de l’oliva en països com Xina, Japó, Brasil o Rússia”. Només en el primer semestre de l’any, s’ha exportat més de 10.000 Tn d’oli d’oliva espanyol a lXina i Japó, el que suposa un creixement sobre el mateix període de l’any anterior del 27,5% Xina i del 25% Japó, mercat en què, a més, el valor ha augmentat un 48,2%. I el paraguaio arribava aquest agost per primera vegada a Colòmbia, i es ven en establiments d’alta gama, adreçats a una població amb alt poder adquisitiu;  les exportacions de poma a països tercers van arribar a les 33.075 Tn l’any passat i les de pera a les 41.410.
Josep Maria Pelegrí ha recordat que el sector fructícola ha demanat al Ministeri agilitzar les negociacions per a l’obertura de nous mercats als EUA, Mèxic i Índia, que actualment estan tancats a l’exportació de poma i pera; o a Israel, on no existeixen barreres per a aquestes fruites però sí a préssecs i a nectarines. “Ara, amb el futur nou pla europeu, ens toca alinear-nos als seus objectius tant per poder captar els fons com per poder introduir els nostres interessos. En aquest sentit, hi tenim molt de guanyat, especialment en el sector hortofructícola. La Comissió ha demanat a l’AREFLH que li enviï les propostes que tenim en aquest àmbit, una gran notícia per al sector i sobre la qual hem de treballar plegats i de valent”, ha afirmat Pelegrí, qui ha recordat que “el DAAM està treballant en un Pla d’Internacionalització, per a ajustar-ho tot en un mateix marc integrador, útil i col·laboratiu. Cal ser conscients que per a què els nostres productes tinguin una millor capacitat d’entrada a països tercers cal donar-los-hi un valor afegit. Les sinèrgies entre innovació i internacionalització són molt estretes”. 
I quant a la necessitat de major concentració empresarial, el conseller sosté que amb la nova PAC cal incidir-hi molt més, i és que la concentració contribueix tant a l’ordenació del sector, a la reducció dels desequilibris de la cadena, a la viabilitat de les empreses, i a arribar a aquells mercats on sols mai no s’hi arribaria. Per aquest motiu, la CE –com ha afegit- també té la voluntat política de donar majors recursos per a les organitzacions de productors (OP’s), a les Associacions d’Organitzacions de productors (AOP’s), i a les OPFH. “Aquí encara tenim molt a fer: Les 642 OPFH a l’Estat representen només el 32% de l’oferta espanyola en fruites i hortalisses respecte a l’oferta productiva total mentre que al contrari, a Irlanda, el 80%; a Holanda, el 98%, i a Bèlgica, el 100% de l’oferta està a les mans de les OPFH. A Catalunya, l’oferta d’OPFH és una mica més elevada i rondarà els valors d’entre el 40% i el 50%”, ha afegit. A més, Josep Maria Pelegrí ha indicat que els agricultors catalans deixen de percebre uns 15M€ de la UE per al desenvolupament de programes operatius, en no estar integrats en OPFHs, i que “l’alternativa a no agrupar-se ens portarà inevitablement a un aïllament progressiu en un món globalitzat, on el petit només podrà sobreviure si opta per un producte exclusiu o per una innovació que no tingui la majoria,... situacions que es poden comptar amb els dits d’una mà.Necessitem organitzacions més grans i més fortes, que aglutinin molta superfície i/o molta producció, i que creïn col·laboracions i vincles a nivell comercial amb les altres OP i AOP europees, especialment dels nous països incorporats a la UE. I vull destacar el Pla marc del Cooperativisme, que estem fent conjuntament amb la FCAC”. En aquest punt, Pelegrí ha fet una reflexió sobre els programes operatius i, en concret, l’ajut a les retirades, i ha afirmat que a fi d’estabilitzar els mercats i mantenir un nivell de rendibilitat pels agricultors, la UE subvenciona la retirada de fruites i hortalisses si es destinen a altres usos al marge del mercat, entre ells, i el més important, l’ajut humanitari a través de les organitzacions caritatives (Banc dels Aliments, Creu Roja,...) . “A dia d’avui no estem aprofitant suficientment aquesta línia i això és molt important en temps com l’actual, i en la lluita contra l’exclusió i la pobresa. No és fruit de la falta de voluntat del sector sinó de coneixement. Dins dels programes operatius es pot fer moltes coses amb fons finançats per la UE que actualment no s’estan utilitzant prou”, ha afirmat el conseller apuntant la necessitat d’assessorament. El DAAM té registrades 95 entitats d’assessorament agrari a tot Catalunya que disposen de 169 oficines obertes al públic, amb 289 tècnics al servei de l’empresa agrària. Josep Maria Pelegrí també ha remarcat que, d’altra banda, la concentració també ajuda a l’equilibri de la cadena i ha afirmat que “el Ministre us va parlar de la llei de la cadena agroalimentària, nosaltres som més partidaris de la col·laboració público-privada, de donar més marge als agents per a què es trobin, consensuïn i arribin a acords que a la ingerència institucional, i ja fa dos anys vam crear el Codi de Bones Pràctiques comercials en la cadena alimentària, pel qual agents de la cadena de producció, de la indústria i de la gran distribució es comprometen a millorar les pràctiques comercials, la traçabilitat, el desenvolupament tecnològic i la percepció del consumidor. I ara Europa han signat el mateix, amb les principals associacions del sector: Food and Drink Europe (fabricants d’aliments i begudes), AIM (fabricants de productes amb marca ), COPA-COGEGA (productors, agrupa UP), etcètera”.
El conseller ha volgut cloure la seva intervenció fent palès que “Catalunya, i molt especialment Lleida, tenen un vincle amb la seva agricultura, que ha donat forma al nostre paisatge, ha donat part dels seus valors i contribueix significativament a la nostra economia, és un actiu important per al país, clau i de futur, que entre tots hem de fer encara més fort i pròsper”, i “el compromís del Govern a facilitar el marc per tal de crear una societat més business friendly, un entorn amic dels negocis, que permeti a les nostres empreses adaptar-se millor als desafiaments dels segle XXI”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada