dijous, 3 de març del 2011

La bombolla del cava



Ja deia en un anterior post que no tot són flors i violes en el sector del cava. Aquest matí, des de la FCAC, han volgut reblar el clau. Estic absolutament d'acord amb l'opinió de Josep Lluís Grogués,  tot i que sovint les cooperatives fan més barbaritats pel que fa al preu i a la qualitat que les grans empreses del sector. Què en penseu vosaltres?

La bombolla del Cava


Aquesta setmana la premsa s’ha fet ressò de les dades del Cava en el 2010, en què es posa de manifest el bon moment que viu aquest vi escumós. Les xifres de venda mostren uns registres històrics mai assolits amb anterioritat: 244 milions d’ampolles de Cava venudes arreu del món, amb un creixement de l’11% respecte l’any anterior. Això és degut a un mercat estatal que es va recuperant del “boicot” i a una excel·lent evolució en els mercats exteriors, on s’exporta ja un 60% de la producció i, fins i tot, s’han incrementat les vendes al país del Champagne. Com a productor de Cava i representant de les cooperatives vinícoles a la Federació, em sento orgullós dels bons resultats obtinguts gràcies a l’esforç de tot el sector.

No obstant això, la realitat no és tant optimista com pugui semblar. Aquest increment de les vendes no s’ha vist correspost amb un augment del preu del raïm, sinó que, per contra, el productor ha hagut de patir una constant retallada dels seus ingressos Avui les cotitzacions oscil·len entre els 16 i els 19 cèntims d’euro per quilo de raïm, mentre que fa 10 anys se situaven a 27 cèntims per quilo, la qual cosa es tradueix en una davallada del 37%; unes pèrdues que han de suportar els viticultors i que han provocat l’abandonament de vinyes.

De mantenir-se aquesta situació, deixaran de collir-se milions de quilos de raïm i, el que inicialment es veia com el que podríem denominar la bombolla del cava, gràcies al moment òptim de vendes actual, perdrà tot el seu sentit perquè faltarà el principal producte per a la seva elaboració: el raïm de qualitat.

Però des d’aquí, vull deixar clar que les cooperatives seguirem treballant per oferir un cava de qualitat i a un preu tant competitiu com sigui possible, però cal que hi hagi una ràpida correcció en l’escala de valor afegit perquè tothom qui estigui implicat en qualsevol dels processos de la seva elaboració pugui viure d’aquest gran ambaixador de Catalunya, reconegut i apreciat arreu del món.


Josep Lluís Grogués
Cap de branca de Vi de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

5 comentaris:

  1. Hola Ramón,
    Hi ha una cosa que no entenc: si cada cop es venen més ampolles de cava (més litros, més quilos), i aquets quilos surten de unes arees protegides sota DO, pq el Sr. Grogués indica q hi ha abandonament de terres i vinyes sense collir? De què es fa aquest cava? Què vol dir amb que es perderà el raïm de qualitat? Significa q es pot fer cava amb raïm de baixa qualitat i arreglar-lo al laboratori? Vol dir que es pot fer cava amb raïm portat de zones no controlades per la DO Cava?
    Entenc el problema, però no entenc pq es diuen mitges veritats. No entenc pq els pagesos no son capaços de impossar la seva força en un producte basat amb un concepte de DO. Els pagesos sempre han fet la guerra de forma individual, i han permès que la DO Cava estigués repartida per tota espanya. Mentre juguin a la puta i la ramoneta, els preus seguiran baixant, pq si fa falta el raïm acabarà venint de xina en containers refrigerats i seran els enòlegs/químics els q ho convertiran en cava a 2€ l'ampolla, i després ho vendran com a producte DO Cava!

    ResponElimina
  2. Josep Lluis Grogués Mañé4 de març del 2011, a les 13:43

    Hola Ramon: Soc en Lluis Grogués.
    Respecte el comentari d'un anònim el teu blog sobre la bombolla del cava. Dir que de mitges tintes, res de res, que el que és viticultor i productor de raïm i vi base cava, sap a que hem refereixo, que la realitat del sector n'és una altra, i si dic que hi han abandonaments és per alguna cosa i que fins que no siguem capaços de fer funcionar la targeta única, la qual el C.R.CAVA ens marcarà unes produccions per hectàrea i només aquestes produccions seràn per fer cava, no hi ha res a fer. Si no es mira de mimar una mica el pagès de base serà difícil assolir els 300 milions de botelles que deia el seu president. Perquè per el camí en quedaràn molts productors que no podràn fer front a campanyes futures per sota el preu de cost. Com està succeint fins ara.

    Pel que fa amb tu Ramon, dir-te que les cooperatives, no fem per varietats, sinó que fem el que bonament podem per donar el màxim els nostres associats, cosa que les grans empreses del sector, com dius tu, no ho fan ni per casualitat, sinó tot el contrari, per esperit empresarial.

    ResponElimina
  3. Josep Lluis Grogués Mañé4 de març del 2011, a les 13:51

    Pel que fa amb tu Ramon, dir-te que les cooperatives, no fem barbaritats, sinó que fem el que bonament podem per donar el màxim els nostres associats, cosa que les grans empreses del sector, com dius tu, no ho fan ni per casualitat, sinó tot el contrari, per esperit empresarial.
    T'adjunto l'últim fragment del comentari, ja que la paraula varietats era incorrecta, i la correcte es barbaritats.

    ResponElimina
  4. Josep Lluis Grogués Mañé4 de març del 2011, a les 13:54

    Hola Ramon: Soc en Lluis Grgués.
    Respecte el comentari d'un anònim el teu blog sobre la bombolla del cava. Dir que de mitges tintes, res de res, que el que és viticultor i productor de raïm i vi base cava, sap a que hem refereixo, que la realitat del sector n'és una altra, i si dic que hi han abandonaments és per alguna cosa i que fins que no siguem capaços de fer funcionar la targeta única, la qual el C.R.CAVA ens marcarà unes produccions per hectàrea i només aquestes produccions seràn per fer cava, no hi ha res a fer. Si no es mira de mimar una mica el pagès de base serà difícil assolir els 300 milions de botelles que deia el seu president. Perquè per el camí en quedaràn molts productors que no podràn fer front a campanyes futures per sota el preu de cost. Com està succeint fins ara.

    ResponElimina
  5. Josep Lluis, amb tots els respectes pel món cooperatiu, vendre vi base a preu de riure pel sekt alemany, pagar 20 cèntims per quilo al pagès o no pagar-li és molt assenyat o és, més aviat, una barbaritat? Tampoc sembla lògic vendre tant de vi a doll a preus gens competitius. No tothom, Josep Lluis, està lliure de pecat, com bé saps.

    ResponElimina