diumenge, 13 de març del 2011

IOMUS, sumoll amb bombolles i quatre tècniques


A finals de gener es va presentar el projecte IOMUS (sumoi al revés), escumós fet de sumoll per part de la Cooperativa Agrícola de Rodonyà. L'enòleg Jopan Rovira afirma que " la singularitat del producte i de l'experiència és  que  es tracta de quatre itineraris tecnològics de vinificació diferents  partint d' una mateixa partida de raïm". Una de les quatre modalitats,  l'IOMUS CRYO, és, segons Rovira, "una tendència que comença a fer força al sud de França i que penso que seria una bona alternativa per utilitzar en el cava, tot i que de moment encara no ens ho permeten". 

La Cooperativa de Rodonyà ha volgut retre homenatge al sumoi negre, varietat que ens ajuda a recuperar la identitat vinícola de casa nostra. El sumoi negre ha estat un dels pilars de la viticultura catalana i que el pas del temps ha desnonat.
Temps enrere a les nostres contrades la majoria de les vinyes eren de sumoi, varietat que es pot trobar tant en blanc com en negre, tenint present que és aquesta segona la més habitual.
L’evolució del cultiu de sumoi, cap a altres varietats com ara l’ull de llebre, el cabernet i el merlot, bàsicament, en varietats negres i les varietats aptes per a cava (macabeu, xarel·lo, parellada, chardonnay), en blanc el feu retrocedir progressivament fins a quasi desaparèixer.
Els recursos enològics de fa quaranta anys no eren els d’avui i sovint el sumoi donava vins, característics, amb una acidesa particular, no excessivament acolorits, amb un bon potencial en aromes fruitoses i herbàcies i sovint aspres, poc polits i de difícil envelliment.
Per altra banda el vi tampoc tenia la projecció d’ara, ni les varietats autòctones tenien la rellevància que han pres actualment.
Aquest conjunt de fets va propiciar una dràstica disminució del cultiu del sumoi i avui tan sols queden al voltant de 250 hectàrrees del sumoi negre. A les comarques meridionals de Catalunya (Penedès, Garraf, Conca de Barcelona, Bages, Tarragona...) trobarem la major part dels ceps de sumoi; de fet, les úniques denominacions d’origen que tenen en compte el sumoi són les DO Catalunya, DO Pla de Bages, DO Tarragona i darrerament també s’ha acceptat a la DO Penedès.
El mot sumoll es relaciona amb el dialectal sumollar (del llatí submolliare) que s’usa al Camp de Tarragona i a l’Urgell en el sentit de fer pansir o fer madurar una fruita (Diccionari del Vi de Xavier Rull).
Les nombroses variants amb –i final (sumoi, xumoi, etc.) són exemples del iotacisme històric, un canvi fonètic de -ll- per -i- que havia estat general a la Catalunya Central. Segons les àrees dialectals es parla de sumoi, samoi, samoll, saumoll, somoi, somoll, ximoi o xumoi i sumoy.
Característiques de la varietat
És una varietat austera, rústica, espartana i poc necessitada d’aigua, de desenvolupament uniforme.
El raïm és llarg i el gra de forma diversa, habitualment gros i llargarut. Dóna el fruit de forma ovoide, tot i que també hi ha variants de gra més arrodonit: el de gra gros o ull de perdiu i el sumoi de gra petit, tots ells aptes per vinificar però amb matissos diferents. El sumoi és entre
els raims negres un dels de baixa graduació i amb capacitat productiva acceptable. Amb bona adaptació a tota mena de sòls i climes.
És un cep idoni per adaptar-lo sense cap inconvenient arreu, independentment de regions tèrmiques, si la terra té o no calcària activa i si cal o no una poda especial, amb poques complicacions de conreu i poc sensible a la malura. S’ha de ser curós en la manipulació, ja que el gra té una pell força prima i trencadissa, i quan és madur es desprèn amb molta facilitat.
El sumoi és una varietat agraïda que ho dóna tot, sense demanar res a canvi, o ben poca cosa.
La varietat sumoi és una varietat autòctona de Catalunya. És una de les varietats que ha marcat la identitat vitivinícola de casa nostra i no seria just deixar-la en l’oblit i que caigués en l’abandó definitiu sense haver gaudit del favor dels nous recursos enològics. És per aquest motiu que a la Cooperativa de Rodonyà hem decidit dedicar el nostre esforç a la recuperació d’aquesta identitat vitivinícola, el sumoi i posar al seu abast tots els recursos actuals, així com una llarga i minuciosa tasca de recerca i assaig amb diferents experiències, tant a la vinya com al celler, per assolir el Sumoi – IOMUS
El nom de Iomus, ve de sumoi escrit a l’inrevés i vol posar de manifest el que pretenem fer amb aquesta varietat, és a dir, donar-hi la volta i treballar-la del dret i del revés, per obtenir-ne tot el potencial i aportar el nostre de gra de sorra per tal de capgirar el futur incert que li espera i fer del sumoi una varietat amb perspectives de futur.
En la caixa podeu trobar una mostra d’un dels quatre itineraris tecnològics que hem seguit per a la vinificació: IOMUS CLAS, IOMUS ANCE, IOMUS BLNC i IOMUS CRYO, en què podreu apreciar quatre formes d’elaborar la varietat de raïm sumoi, des d’una mateixa partida. És a dir d’una mateixa entrada de raïm s’han portat a terme quatre vinificacions diferents.
IOMUS CLAS (1.4) Clàssic. És un vi escumós de la varietat sumoi negre. La segona fermentació s’ha fet seguint el mètode tradicional.
IOMUS ANCE (2.4) Ancestral. És un vi escumós de la varietat sumoi negre d’una sola fermentació que s’ha iniciat en dipòsit i ha finalitzat en aquesta ampolla.
IOMUS BLNC (3.4) Blanc de Noirs. És un vi escumós de la varietat sumoi negre, elaborat com a blanc de noirs, és a dir, evitant que la pell tenyeixi el most. La segona fermentació s’ha fet seguint el mètode tradicional.
IOMUS CRYO (4.4) Most congelat. És un vi escumós de la varietat sumoi negre. La segona fermentació s’ha fet seguint el mètode tradicional, però els sucres per fer aquesta fermentació s’hi han afegit en forma de most del mateix vi base conservat mitjançant congelació.

Enric Ferré: president de la Cooperativa 
Joan Rovira: enòleg

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada