dimarts, 10 de setembre de 2013

Les Réserves Grand Siècle, una joia esplendent de Laurent Perrier


El nou director comercial del grup familiar de la Champoagne Laurent Perrier, el català Jordi Vinyals, diu que “les maisons de la Champagne tenen molt clar que venen un vi però també il·lusions i luxe”. Afegeix que, “a diferència d'altres firmes, el luxe per a Laurent Perrier no és l'ostentació, sinó un concepte epicuri, l'elegància de la simplicitat, la passió de l'artesà pel treball molt bé fet, una expressió de l'art de viure a la francesa”. Creu que aquests valors, amb els quals s'identifica, seran cada vegada més importants. Jo no tinc cap mena de dubte que el gran segell de presentació de Laurent Perrier és l’elegància, una finor que no vol sentir a parlar de criances o fermentacions en fusta.

La setmana passada vaig tenir ocasió de tornar a visitar Laurent Perrier. No hi anava des del 2007. El nou celler i la seva nova sala de tast, unes joies esplendents, són espectaculars, com ho és el seu nou xampany top, elaborat amb motiu del bicentenari d’aquesta històrica maison. Inicialment no estava previst que me’l deixessin tastar, però finalment vaig poder descobrir-lo. Es tracta del caríssim Les Réserves Grand Siècle. És el compendi de l’assemblatge de tres millésimées excel·lents de Laurent Perrier: 1995 (equilibri), 1993 (finesa) i 1990 (generositat). El tiratge va ser fet el 1996. Es presenta en ampolla magnum (1.200 euros) i per primer cop a la història de Grand Siècle en jeroboam (2.350 euros). És un gran xampany, amb molta complexitat. Inicialment mostra bona acidesa, mineralitat i mel, fruits secs i fruites evolucionades (orellanes i panses de Califòrnia). A la copa es va obrint poc a poc, obrint-se cap a notes metàl·liques i, finalment, es torna sublim, amb delicades notes a infusió d’herbes aromàtiques, com ara la camamilla o el poliol. És vell, però jove i fresc a la vegada. És un dels xampanys que més m’han captivat. És, com el nou celler, una joia esplendent.
En aquest darrer viatge al magnífic castell de Luvois i al celler de Laurent Perrier també vaig poder tastar tota la gama de la maison i la nova anyada de l’Alexandra Rosé, la del 2004 (uns 250 euros). És el xampany que el recordat Bernard de Nonancourt, traspassat el 2010, va imaginar per a la boda de seva filla Alexandra. Pinot noir (80%) i chardonnay es donen la mà en un assemblatge també complexe però que encara trobo que presenta massa joventut. És un gran rosat (Laurent Perrier hi té dipositades grans esperances) però encara té un llarg recorregut per endavant. Aquest xampany de color pell de ceba, que no em va acabar de fer el pes, combina notes de fruitetes vermelles i florals.
Durant el sopar de benvinguda, dijous de la setmana passada, Laurent Perrier, a més d’oferir-me el seu suc de poma de producció artesanal, també em va voler sorprendre amb un bon Bordeus: Château Pape Clément (Pessac Léognan) d’anyada històrica (1988). Les notes a pebrot verd inconfussible parlen de la cabernet sauvignon i de la merlot. Aquest és un vi (uns 100 euros) que encara té molt potencial d’envelliment. És un senyor vi amb segell clàssic de Bordeus: elegant, fi, fresc i amb tot molt ben posat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada