dimarts, 17 de setembre de 2013

La Generalitat impulsa el debat científic en la lluita contra les pedregades "per a optimitzar la competitivitat"


El director general d’Agricultura i Ramaderia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), Miquel Molins, acompanyat del director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Jaume Fabà, ha inaugurat, aquest matí, a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA) de Lleida, la jornada ‘Anàlisi d'estratègies de lluita en la protecció dels cultius contra les pedregades, organitzada pel Departament amb l’objectiu d’analitzar i debatre tots els elements i alternatives de què actualment disposa el sector per a fer front a una de les inclemències meteorològiques que més afecta la collita de fruita i altres cultius a Catalunya: les pedregades o calamarsades. L'acte també ha comptat amb la presència del director de l'ETSEA, Narciso Pastor. Miquel Molins ha obert la seva intervenció fent un reconeixement a la qualitat i el prestigi dels ponents d’aquesta jornada, plantejada amb la clara intenció de mirar de donar llum a algunes de les qüestions que creen més controvèrsia en relació a la protecció dels cultius contra les pedregades, i ha volgut començar remarcant que “a Catalunya som grans productors i comercialitzadors de fruita, en som veritables especialistes, i això ho demostrem any rere any tant amb les nostres produccions com amb les exportacions i el posicionament en els mercats internacionals. Ens renovem, invertim, innovem, gestionem amb èxit aspectes tan delicats com la sanitat, entre altres; el sector de la fruita és dinàmic, professionalitzat i molt competitiu. Però, per contra, hi ha una àmplia zona productora que té un risc important d’inclemències meteorològiques com la pedra, que posa en perill la qualitat i la quantitat de les produccions”. En aquest punt, Molins ha afegit que “de res serveix l’esforç que fem sector i administració en un sector tan summament important com el de la fruita en camps com la sanitat vegetal, les estructures de comercialització, la promoció, la innovació de producte, renovació varietal, etc. si no podem garantir un subministrament regular en qualitat i en quantitat de producte per culpa de les pedregades. Per això, davant d’aquest risc, cal cercar alternatives, que no sempre ofereixen les mateixes garanties, però que en la majoria dels casos es demostren força eficients”.
El director general ha constatat que, "no obstant això, en anys com l’actual, en què les pedregades han causat danys significatius i pèrdues considerables en algunes zones fructícoles, sorgeixen debats força acalorats sobre la bonança d’alguns mètodes de lluita o prevenció. I cal una base sòlida i científica que n’expliqui les raons, siguin a favor o en contra. Per això, avui, el DAAM, amb aquesta jornada, ha volgut aportar els elements necessaris que ens permetin tenir un criteri envers allò que envolta aquests mètodes. De vegades mites, de vegades realitats, però sovint confusions que l’únic que fan és dividir el sector”. Així, Miquel Molins s’ha mostrat convençut que amb els coneixements, prestigi i qualitat de tots els ponents “podrem construir-nos una idea molt més acurada de la realitat que envolta les estratègies de lluita i prevenció contra les pedregades. Professionals del sector productor i comercialitzador, de les cooperatives, científics de la Universitat, especialistes en física dels núvols, tècnics del DAAM i d’Agroseguro, tots ells ens aportaran una visió clara i concisa de cadascun dels blocs temàtics amb que hem dividit aquesta jornada”. Per tot plegat, Molins ha conclòs que aquesta serà “una jornada profitosa que ens ha d’ajudar a tots plegats a decidir millor els instruments a aplicar en un sector tan estratègic a Catalunya com el de la fruita”. Així, la jornada s'ha plantejat amb la intenció d’analitzar de forma separada tres dels instruments que, cadascun d’ells en la seva pròpia essència i amb resultats diferents sobre factors com la qualitat i la quantitat de la collita esperada, permeten fer front a les pedregades. Es tracta de les xarxes antipedregada, les assegurances agràries i l’estimulació de la precipitació mitjançant la sembra de nuclis de gel artificial amb ús de iodur de plata. A tal efecte, cadascun dels blocs temàtics programats compta amb experts i professionals de reconegut prestigi, així com de tècnics vinculats estretament al sector productor i comercialitzador amb profunds coneixements en la matèria, de manera que les visions contraposades permetin disposar, sota la base de l’elevat rigor científic i tècnic que aporten les persones que hi intervenen, dels elements de judici necessaris a l’hora de prendre decisions.
A més, en el decurs de la jornada, la participació de catedràtics experts en la física de núvols, en climatologia i en la producció hortofructícola, permeten una anàlisi acurada i rigorosa de les tècniques aplicades en cadascuna de les alternatives a la lluita contra les pedregades. En aquest sentit, destaca la participació d’experts de l’ANELFA, associació francesa en la lluita contra les inclemències meteorològiques, que des de l’any 1952 porta a terme campanyes de lluita anticalamarsa de manera ininterrompuda. El programa també inclou la participació de catedràtics de física de l’atmosfera i de física aplicada, així com d’experts en la física de núvols tant de la Universitat de Barcelona com de la Universitat de León, de responsables del Servei Meteorològic de Catalunya, i de de professors titulars de l’ETSEA. El debat s’enriqueix  amb la participació, per part del sector, de destacats responsables d’importants cooperatives productores de fruita d’arreu de Catalunya, mentre que per part de l’Administració s’aporta la visió d’aquesta en relació als costos i l’eficiència dels instruments de suport a estructures com les xarxes o les assegurances. Respecte d’aquesta darrera qüestió, també es compta amb la participació del director d’Agroseguro a Catalunya, Xavier Joana. La jornada pren una especial rellevància, segons la Generalitat, en una campanya en la que les pedregades han tingut un impacte sensiblement superior a altres anys, no només pel grau d’afectació sobre les parcel·les danyades sinó també per la freqüència amb la que s’han produït i la distribució sobre el territori. Cal tenir present, diu la Generalitat, que les pedregades i calamarsades de finals de primavera i estiu són un dels factors que més afecta la renda dels productors, especialment d’un sector tan estratègic com el de la fruita fresca. Actualment, la minimització dels seus efectes es pot combatre a través de mètodes com la implantació d’estructures com les xarxes antipedregada, les assegurances agràries o l’emissió de nuclis artificials de gel. No obstant això, no tots aquests mètodes ofereixen les mateixes prestacions al productor, ni tots asseguren la renda agrària en el mateix grau. Així, mentre que les xarxes són la forma de protecció més efectiva contra els danys produïts per la pedra, tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat de la producció, alhora que asseguren el subministrament a les centrals, són les estructures més costoses econòmicament parlant. Per la seva banda, les assegurances dels cultius són un instrument imprescindible a l’hora de gestionar els riscos a causa de les inclemències meteorològiques, però per contra no resolen la problemàtica del subministrament regular al mercat. Finalment, alternatives com l’aplicació de iodur de plata no han aconseguit encara un consens majoritari del sector productor i són motiu d’un debat recurrent i controvertit. L’oportunitat, doncs, de la jornada d’avui pot ajudar, segons la Generalitat, “a resoldre molts interrogants en relació als beneficis i contrapartides de cadascun d’aquest mètodes”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada