El director general d’Agricultura i Ramaderia del
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM),
Miquel Molins, acompanyat del director dels Serveis Territorials del
Departament a Lleida, Jaume Fabà, ha inaugurat, aquest matí, a l’Escola Tècnica
Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA) de Lleida, la jornada ‘Anàlisi
d'estratègies de lluita en la protecció dels cultius contra les pedregades’,
organitzada pel Departament amb l’objectiu d’analitzar i debatre tots els
elements i alternatives de què actualment disposa el sector per a fer front a
una de les inclemències meteorològiques que més afecta la collita de fruita i
altres cultius a Catalunya: les pedregades o calamarsades. L'acte també ha
comptat amb la presència del director de l'ETSEA, Narciso Pastor. Miquel Molins
ha obert la seva intervenció fent un reconeixement a la qualitat i el prestigi
dels ponents d’aquesta jornada, plantejada amb la clara intenció de mirar de
donar llum a algunes de les qüestions que creen més controvèrsia en relació a
la protecció dels cultius contra les pedregades, i ha volgut començar remarcant
que “a Catalunya som grans productors i comercialitzadors de fruita, en som
veritables especialistes, i això ho demostrem any rere any tant amb les nostres
produccions com amb les exportacions i el posicionament en els mercats
internacionals. Ens renovem, invertim, innovem, gestionem amb èxit aspectes tan
delicats com la sanitat, entre altres; el sector de la fruita és dinàmic,
professionalitzat i molt competitiu. Però, per contra, hi ha una àmplia zona
productora que té un risc important d’inclemències meteorològiques com la
pedra, que posa en perill la qualitat i la quantitat de les produccions”. En
aquest punt, Molins ha afegit que “de res serveix l’esforç que fem sector i
administració en un sector tan summament important com el de la fruita en camps
com la sanitat vegetal, les estructures de comercialització, la promoció, la
innovació de producte, renovació varietal, etc. si no podem garantir un
subministrament regular en qualitat i en quantitat de producte per culpa de les
pedregades. Per això, davant d’aquest risc, cal cercar alternatives, que no
sempre ofereixen les mateixes garanties, però que en la majoria dels casos es
demostren força eficients”.
El director general ha constatat que,
"no obstant això, en anys com l’actual, en què les pedregades han causat
danys significatius i pèrdues considerables en algunes zones fructícoles,
sorgeixen debats força acalorats sobre la bonança d’alguns mètodes de lluita o
prevenció. I cal una base sòlida i científica que n’expliqui les raons, siguin
a favor o en contra. Per això, avui, el DAAM, amb aquesta jornada, ha volgut
aportar els elements necessaris que ens permetin tenir un criteri envers allò
que envolta aquests mètodes. De vegades mites, de vegades realitats, però
sovint confusions que l’únic que fan és dividir el sector”. Així, Miquel Molins
s’ha mostrat convençut que amb els coneixements, prestigi i qualitat de tots
els ponents “podrem construir-nos una idea molt més acurada de la realitat que
envolta les estratègies de lluita i prevenció contra les pedregades.
Professionals del sector productor i comercialitzador, de les cooperatives,
científics de la Universitat, especialistes en física dels núvols, tècnics del
DAAM i d’Agroseguro, tots ells ens aportaran una visió clara i concisa de
cadascun dels blocs temàtics amb que hem dividit aquesta jornada”. Per tot
plegat, Molins ha conclòs que aquesta serà “una jornada profitosa que ens ha d’ajudar
a tots plegats a decidir millor els instruments a aplicar en un sector tan
estratègic a Catalunya com el de la fruita”. Així, la jornada s'ha
plantejat amb la intenció d’analitzar de forma separada tres dels instruments
que, cadascun d’ells en la seva pròpia essència i amb resultats diferents sobre
factors com la qualitat i la quantitat de la collita esperada, permeten fer
front a les pedregades. Es tracta de les xarxes antipedregada, les assegurances
agràries i l’estimulació de la precipitació mitjançant la sembra de nuclis de
gel artificial amb ús de iodur de plata. A tal efecte, cadascun dels blocs temàtics
programats compta amb experts i professionals de reconegut prestigi, així com
de tècnics vinculats estretament al sector productor i comercialitzador amb
profunds coneixements en la matèria, de manera que les visions contraposades
permetin disposar, sota la base de l’elevat rigor científic i tècnic que
aporten les persones que hi intervenen, dels elements de judici necessaris
a l’hora de prendre decisions.
A més, en el decurs de la jornada, la
participació de catedràtics experts en la física de núvols, en climatologia i
en la producció hortofructícola, permeten una anàlisi acurada i rigorosa de les
tècniques aplicades en cadascuna de les alternatives a la lluita contra les
pedregades. En aquest sentit, destaca la participació d’experts de l’ANELFA,
associació francesa en la lluita contra les inclemències meteorològiques, que
des de l’any 1952 porta a terme campanyes de lluita anticalamarsa de manera
ininterrompuda. El programa també inclou la participació de catedràtics de física
de l’atmosfera i de física aplicada, així com d’experts en la física de núvols
tant de la Universitat de Barcelona com de la Universitat de León, de
responsables del Servei Meteorològic de Catalunya, i de de professors titulars
de l’ETSEA. El debat s’enriqueix amb la participació, per part del
sector, de destacats responsables d’importants cooperatives productores de
fruita d’arreu de Catalunya, mentre que per part de l’Administració s’aporta la
visió d’aquesta en relació als costos i l’eficiència dels instruments de suport
a estructures com les xarxes o les assegurances. Respecte d’aquesta darrera qüestió,
també es compta amb la participació del director d’Agroseguro a Catalunya,
Xavier Joana. La jornada pren una especial rellevància, segons la Generalitat,
en una campanya en la que les pedregades han tingut un impacte sensiblement
superior a altres anys, no només pel grau d’afectació sobre les parcel·les
danyades sinó també per la freqüència amb la que s’han produït i la distribució
sobre el territori. Cal tenir present, diu la Generalitat, que les pedregades i
calamarsades de finals de primavera i estiu són un dels factors que més afecta
la renda dels productors, especialment d’un sector tan estratègic com el de la
fruita fresca. Actualment, la minimització dels seus efectes es pot combatre a
través de mètodes com la implantació d’estructures com les xarxes
antipedregada, les assegurances agràries o l’emissió de nuclis artificials de
gel. No obstant això, no tots aquests mètodes ofereixen les mateixes
prestacions al productor, ni tots asseguren la renda agrària en el mateix grau.
Així, mentre que les xarxes són la forma de protecció més efectiva contra els
danys produïts per la pedra, tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat
de la producció, alhora que asseguren el subministrament a les centrals, són
les estructures més costoses econòmicament parlant. Per la seva banda, les
assegurances dels cultius són un instrument imprescindible a l’hora de
gestionar els riscos a causa de les inclemències meteorològiques, però per
contra no resolen la problemàtica del subministrament regular al mercat.
Finalment, alternatives com l’aplicació de iodur de plata no han aconseguit
encara un consens majoritari del sector productor i són motiu d’un debat
recurrent i controvertit. L’oportunitat, doncs, de la jornada d’avui pot ajudar,
segons la Generalitat, “a resoldre molts interrogants en relació als beneficis
i contrapartides de cadascun d’aquest mètodes”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada