Megatast d’alta volada dels Palacios i Vila Viniteca

El meu bloc de notes i les meves copes. Foto: Dídac

Un moment del megatast al Majèstic

Álvaro, Chelo i Ricardo

La família Palacios (Álvaro, Ricardo i Chelo) i Vila Viniteca van brillar a molta alçada aquest dilluns a l'hotel Majèstic de Barcelona amb un megatat amb 13 vins per a 403 persones en la qual s'han obert 506 ampolles, s’han fet servir 300 decantadors i s’han servit fins a 5.954 copes Riedel. Una trentena de sumillers i enòlegs de Vila Viniteca van col·laborar en l’èxit d’un acte de gran volada. Quim Vila i el seu equip es van tornar a superar. Amb música i posada en escena inclosa, Álvaro Palacios es va posar l’atapeït auditori a la butxaca des d’un primer moment. Es va apassionar i va aixecar passions.

            Álvaro Palacios, que fins i tot es va arrencar a cantar flamenc i a parlar en català, va professar el seu amor per Barcelona. Van presentar joies del Priorat, la Rioja i el Bierzo com el Finca Dofí 2012, L'Ermita 2012, la Propietat 2010 o La Faraona 2012. Álvaro Palacios va dir que “un gran vi és la fortuna del lloc, la magnitud inabastable de l’origen”. Va afegir que són “humils llauradors de poble”, i va revelar quin és el seu ADN: “transparència, humilitat i recuperació del que algun dia va ser”. Tot plegat “respectant cada pedra que trepitgem”. L’any que ve festejaran el 25è aniversari de la seva arribada al Priorat i el quinzè aniversari del seu projecte al Bierzo.

            Bona part dels vins encara estan en bóta però ja s’ofereixen a l’avançada. El tast es va iniciar amb el blanc Plácet 2010 (macabeu), un vi amb molt bona acidesa, nervi i caràcter cítric, cert greix i notes a plantes aromàtiques de sotabosc. La Montesa 2010 (75% garnatxa, 20% ull de llebre i 5% carinyena) també mostra molt bona acidesa i frescor, amb notes a fruites cítriques (aranja), caramel, pruna  fresca i vainilles. Propiedad-Viñas Tradicionales 2010 és, per primer cop, un garnatxa 100%. Fruitetes vermelles (maduixes i cireres), taronja sanguina, equilibri, frescor i bona acidesa marquen un vi que no em va emocionar

            El tast dels vins del Priorat es va iniciar amb un Camins del Priorat 2012 (40% garnatxa, 25% carinyena, 18% cabernet sauvignon, 10 syrah i 7% merlot) de gran concentració i molta extracció. Mostra gominoles (palote) i certes astringències, tot i que és bastant fresc. Álvaro Palacios va confessar mantenir un “idil·li” amb el Priorat. No té dubtes que les varietats autòctones permeten extreure “més bellesa, encant i embruix” a aquestes terres prioratines. El seu gran secret al Priorat, va dir, és “com preservar la viticultura al celler, sense oxidacions”. Álvaro Palacios ha trobat al Priorat “un costat mític i espiritual”. Les Terrasses-Vinyes Velles 2011 (garnatxa i carinyena a parts iguals) l’he trobat un pèl alcohòlic i càlid. Fruitetes negres i vermelles madures, notes florals (liles i roses), espècies i certa mineralitat marquen aquest vi. Gratallops-Vi de Vila 2012 (80% garnatxa i carinyena) va sortir a escena encara tancat. Segons Álvaro Palacios suposa “una tornada al futur” per expressar el caràcter dels vins del poble. És equilibrat, amb notes de fruites negres i vermelles però també de préssecs. És concentrat però equilibrat, fresc i elegant. Em va agradar. Més em va agradar, però, el sensacional Finca Dofí 2012 (96% garnatxa i carinyena). És fi, elegant, senyorial, fragant (rosa), mineral i ara mostra encara lògiques astringències i un to metàl·lic. És tan bo que cada cop més hi trobo més connexions amb L’Ermita. Com diu Álvaro Palacions, procuren embotellar “el mejor bocado”. Per gran bocado, però, no va faltar el gran L’Ermita 2012 (100% garnatxa). També em va seduir. Mostra tensió, profunditat, una rosa que enamora, mineralitat i fruita vermella (maduixes), cítrica (taronges) i de primavera amb pinyol (préssec i albercoc). També és delicadesa, sedositat i ofereix tons de caramel·lització. Pura elegància. Com diria Álvaro Palacios: “una peça patrimonial”. Només s’han elaborat 1.670 ampolles de 75 cl. (582 euros més IVA a l’avançada), 60 magnum, 10 doble magum i 5 jeroboam.

            Ricardo Pérez Palacios va prendre el relleu al seu cosí obrint pas amb el seu vi del Bierzo més venut: Pétalos 2011 (95% mencía, 3% raïm blanc, 25% Alacant Bouschet...), un vi comercial de bona concentració i especiat però amb poca ànima. El Villa de Corullón 2012 (97% mencía i raïms blancs) tampoc em va acabar de fer el pes. És astringent, dur i secant. Las Lamas 2012 (98% mencía i Alacant Bouschet) s’ha mostrat reduït i astringent. També mostra notes a cuirs, mineralitat, certa frescor i profunditat. Segons Álvaro Palacios, Las Lamas i Moncerbal són “dues maneres diferents d’arribar a la finesa”. Moncerbal 2012 el vaig trobar alcohòlic però amb un interessant esperit mentolat, corpulent i amb notes a cuirs. És fluït, està més obert que Las Lamas però sembla que tingui menys volum. La traca final es va reservar per a La Faraona 2012 (100% mencía collida molt tard, coincidint pràcticament amb la verema de L’Ermita del Priorat). És ja un vi bebible, mineral, profund, excitant, metàl·lic, complex, rústec i emocionant. I fins aquí ha arribat el meu post número 1.000 del 2013.