dissabte, 1 de juny de 2013

Els grans xarel·los es fan a la mar a Temps de Vi de Vilanova



Fotografies de la DO Penedès

El sumiller Xavier Nolla ha dirigit quest migdia a bord d’un veler, en el marc de la fira Temps de Vi de Vilanova, un tast de xarel·los al qual també ha assistit, encara que només inicialment, el director del Consell Regulador de la DO Penedès, Francesc Olivella. Tot i estar adreçat a professionals dels mitjans de comunicació i les xarxes socials, el tast ha estat més aviat lúdic que no pas gaire tècnic ni professional. El sol apretava de valent i no es reunien les condicions més adequades per a gaudir del tot dels bons vins que s’han servit (tots a la mateixa copa Riedel i sense decantar cap d’ells). Xavier Nolla ha qualificat l’acte com “una experiència de tast”.
            El tast ha ‘salpat’ amb l’escumós Argila 2009 de Mas Betran, un “atreviment segons Xavier Nolla pel fet que en anteriors anyades s’emparava per la DO Cava i ara per la del Penedès en una “aposta pel territorio”. Jo no diria tant. És, això sí, un bon escumós, elegante tot i una certa evolución. Notes de poma s’eleven gràcies a un carbònic molt ben integrat. El segon vi ha estat el gran Can Credo 2010 de Celler Credo (un pèl tancat però elegant, subtil, amb una pinzelladeta de res de fusta, equilibrat i amb unes notes cítriques que el refresquen i el fan llarg i memorable). A continuació ha desfilat l’Aspriu 2010 de Pardas. La fusta és més present que en el vi de la família Mata i és força varietal i amb bona acidesa. M’ha agradat el préssec d’aigua i la llimona que presenta. Després ha desfilat el Porcel·lànic 2011 del tàndemTon Rimbau/Manel Aviño. És, certament, un vi natural estrany i caríssim que no és capaç d’emocionar-me i que presenta força evolució tot i ser de només fa dues collites. Protegit per les mares, ens mostra poma al forn. El tast de la DO Penedès s’ha tancat, abans que el veler salpès, amb el monumental Xarel·lo Pairal del 2006. És un xarel·lo corpulent però elegant, fi, amb tensió i profunditat. Préssec madur i orellanes sobresurten entre fruits secs i mel. És llarg, complex, amb estructura, mineral i excitant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada