dimarts, 27 de març del 2012

Intervin, dia 1


La primera jornada a Intervin ha estat llarga i intensíssima. Ja ha costat arribar, i molt, al recinte firal, a causa d’un immens col·lapse circulatori. A una infinitat de visitants els ha costat encara més accedir a l’interior d’Alimentaria.

Els vins d’Albert Jané

La jornada l’he iniciat tastant amb Albert Jané. Hem començat per la seva principal novetat, l’Acústic Rosat de la DO Montsant. Elaborat amb garnatxa roja (20%), garnatxa negra (40%) i carinyena (40%) és un vi que mostra notes a cireres i que anirà guanyant interès en ampolla. Té cert greix i és fresc. Sembla un blanc potent. Hem continuat pel Priorat +Ritme Blanc 2010 (70% de garnatxa blanca i la resta macabeu). Presenta bona acidesa i notes d’almívar i de fruita de pinyol. És un vi que Albert Jané destaca per la seva “verticalitat”. El tast ha continuat amb l’Acústic Blanc del 2010, un vi més complex i amb una millor estructura un millor nas que el + Ritme. A continuació ha vingut l’Acústic 2009 (presenta notes a fruites negres i vermelles seguint un perfil molt similar des de la primera anyada). L’Acústic 2010 m’ha semblat més madur, amb notes a panses. El + Ritme Negre és fruitós, mineral i perfumat. Mostra vainilles i bona acidesa. El Braó 2009 m’ha semblat extraordinari. La potència de la fruita és notable. És rodó i força hedonista. Fantàstic! De fet, m’ha agradat més que el vi top del celler, l’Auditori 2009 (un vi més concentrat i madur, amb més pes en boca). El tast ha finalitzat amb el + Ritme 2011 (molta fruita) i amb dos mostres prioratines excel3Lents centrades en vinyes velles de coster de la varietat carinyena.

Gran Reserva de la Tieta de Blancher

La jornada l’he continuat a Blancher, tastant el molt bon cava gastronòmic Gran Reserva de la Tieta (una criança de macabeu, xarel·lo i parellada propera als 60 mesos en homenatge a Teresa Blancher Solanes, cofundadora i presidenta d’aquestes caves de Sant Sadurní d’Anoia).

Ètim 100

La jornada ha continuat amb la presentació del vi especial (60% garnatxa i carinyena) amb el qual la Cooperativa Falset Marçà festeja el seu centenarti. Recorda L’Esparver. És un vi interessant que millorarà en ampolla i que necessita oxigenació. El vi l’oferiran en els actes del centenari i també es podrà trobar en alguna botiga especialitzada (a un PVP que se situarà entre els 30 i els 35 euros) i en una quinzena de restaurants catalans. És de l’anyada 2009 i només s’han elaborat 2.500 ampolles.

Selecció Especial Ferrer Bobet 2009

Avui també he tingut la sort de tastar amb l'enòloga tarragonina de Ferrer Bobet el Selecció Especial 2009. És una fantàstica carinyena 100% plena de sutilesa, fruitetes (maduixes), mineral i perfumat. Només s'han elaborat 3.000 ampolles d'aquesta meravella que es ven per uns 90 euros.

Joan Àngel Lliberia

La meva jornada ha continuat degustant una extraordinària tonyina de l'Ametlla de Mar amb els vins de Joan Àngel Lliberia al seu projecte personal de Gandesa (Edetària). He tastat el seu nou rosat (millorable) i una interessant garnatxa peluda (La Personal).

La música del vi

La jornada ha continuat a la Llotja de Mar de Barcelona amb una massiva Música del vi. L'afluència per la tarda ha estat espectacular. Hi han anat 4.000 ànimes. He tastat el Pingus del 2009 (un vi amb massa fusta que encara està per fer. El racionaven als interessats, que s'amuntegaven per tastar-lo). També he tastat un formifable Hermitage (syrah) i he pogut conèixer ja el gtran Turó d'en Mota 2002, que es presenta oficialment aquest dimarts. El cava és formidable, amb força fruita i molt expressiu. També he tastat el nou Pas Curtei d'Irene Alemany i Laurent Corrio (genial tot i que encara s'ha d'afinar més en ampoolla) i un molt bon Ex-Vitae de Llopart (2005). També he tastat el Clos Erasmus de Daphne Glorian (sobremaduració i amb punxes licoroses) i el Nit de Nin d'Esther Nin (interessant, complex i fresc tot i el seu volum). També he tastat els interessants vins biodinàmics de Jiménez-Landi, on llauren amb mules i mostren les partticularitats de les encaracions i les alçades de les seves vinyes. La seva garnatxa és doblement d'alçada. No m'ha agradat Pago de Carraovejas però sí el Trajanvs d'Avgvstvs, un negre cada cop més aconseguit. També m'ha agradat força (no m'ho esperava) el txacolí d'Arguiñano.

Les Cuvées de Prestige de Freixenet

He posat punt i final a la intensa jornada tastant el xampany Brut Titanic, una edició especial d'Henri Abelé per commemorar el centenari de l'enfonsament del transatlàntic, i les Cuvées de Prestige de Freixenet. Amb els membres de la família propietària Josep Maria Ferrer i Pere Bonet, i amb la de l'enòleg Josep Bujan, Freixenet ha volgut mostrar els seus caves més elevats en un gran menú al Rías de Galícia. Hem tastat el Trepat Brut 2010 (extremadament pàl·lid però molt aconseguit, amb interessants fruitetes vermelles), el Cuvée D.S. Brut 2007 (un dels millors caves qualitat-preu de la casa del barri de l'estació de Sant Sadurní d'Anoia), el més que interessant Monastrell-Xarel·lo 2009, els moderns però fàcils Elyssia Rosat Brut Pinot Noir i Elyssia Brut Chardonnay, el clàssic i corpulrent Reserva Real Brut, el fi i complex Casa Sala Brut Nature 2005 i el singular Malvasía Dulce 2001 (amb els seus característics tons de xérès).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada