La Generalitat ha qualificat d'històric aquest dimarts l'acord entre els representants del sector i el Govern pel que fa a trobar un posicionament comú català davant la reforma de la PAC. Caldrà veure com acaba la cosa davant unes propostes inicials que han aixecat força nerviosisme:
El conseller Pelegrí inicia una ofensiva institucional per donar a conèixer a Espanya i Europa el plantejament de Catalunya.
Acord històric: els representats del sector i el Govern acorden el posicionament comú de Catalunya davant la reforma de la PAC
Pelegrí: "Catalunya vol una PAC que reforci el paper i la competitivitat de l'agricultura"
Regionalització, oposició a la tarifa plana, flexibilització del greening, manteniment dels PDR’s regionals i increment del percentatge de cofinançament europeu per sobre del 50%, exigència de reciprocitat per als productes de països tercers per evitar la competència deslleial i increment dels control i inspeccions en frontera, mesures de suport a la concentració de l’oferta (Organitzacions de Productors) per evitar la volatilitat de preus i reclamar l’activació per al sector agrícola de l’exempció de les normes de la competència, entre les propostes de modificació que defensarà Catalunya
Finalitza el procés de diàleg i concertació endegat fa 6 mesos amb la creació de la Comissió de seguiment de la PAC per consensuar un document de posicionament propi de Catalunya davant el nou Reglament de la PAC que es considera lesiu per als interessos de l’agricultura mediterrània, en general, i de la catalana en particular.
Els representants de les organitzacions i entitats representatives del sector, especialment els sindicats i les organitzacions de cooperatives, dels grups polítics i del Departament d’Agricultura han finalitzat el document que recull el posicionament de Catalunya i que ha estat validat per la Taula de concertació agrària de Catalunya i traslladat avui al Govern per part del conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
Aquesta tarda el conseller Pelegrí presentarà el document davant el Parlament i dilluns vinent Pelegrí el defensarà davant el Consejo Consultivo de Política Agrícola para Asuntos Comunitarios de l’Estat el document validat ahir per la Taula de concertació i presentat avui davant del Govern i de la Comissió d’Agricultura del Parlament.
La proposta de reforma de la PAC realitzada Comissió Europea (CE) s’ha fet en unes condicions socioeconòmiqes molt diferents a les de quan es va crear el 2003. “El nou model proposat per la CE no s’adequa al nostre model productiu, caracteritzat per la gran diversitat i riquesa de les produccions, afavoreix els desequilibris, especialment entre agricultures mediterrànies i continentals i condiciona la viabilitat de moltes explotacions agràries, singularment en el sector ramader, i en particular el d’aquelles explotacions que, malgrat haver percebut ajudes fins ara, amb molt poca base territorial i orientació intensiva, es poden veure abocades a desaparèixer” ha senyalat el conseller d’Agricultura, Josep M. Pelegrí, el qual ha agrait l'esforç i dedicació de tots els sectors representats, dels grups polítics i del personal directiu i tècnic del Departament que han participat en el procés de participació per a l'elaboració d'aquest document final.
Pelegrí ha remarcat que aquesta proposta que realitza la CE pel període 2014-2020, “no es correspon amb la PAC que es voldria, ni des del Govern de Catalunya, ni des de cap de les institucions i entitats que han participat en el procés de debat i consens d’aquest posicionament, i torna a deixar passar l’oportunitat de reequilibrar les polítiques agrícoles i ramaderes, discriminant de retruc alguns territoris que venen arrossegant amb les successives reformes aquest desequilibri.”
La PAC com a factor de competitivitat
El conseller ha reclamat la necessitat que “aquesta nova PAC serveixi per a reforçar el paper econòmic dels agricultors i les seves cooperatives i organitzacions. Per fer de l’agricultura europea un sector dinàmic, innovador i més rendible, considerant que la rendibilitat es la única via per garantir el manteniment del teixit productiu agrari i, amb ell, garantir també el manteniment dels ecosistemes d’una forma econòmicament suportable”.
L’agricultura europea hauria de ser un sector que mantingui els seus alts estàndards, sense que les exigències demanades als productors europeus suposin un desavantatge per competir en igualtat de condicions als mercats interior i exteriors. Cal treballar per tal que no s’incloguin més obligacions als nostres productes quan els de països tercers no les han de complir ja que suposa una competència deslleial al mercat.
En matèria de desenvolupament rural, aquesta proposta s’engloba dins el marc normatiu general de les polítiques estructurals. Aquest nou marc, incorpora grans beneficis alhora d’assegurar la coherència entre els instruments i afavorir les sinèrgies i els seus efectes, però per contra dificulta i introdueix nous requeriments en la seva programació.
Evitar la discriminació de l’agricultura mediterrània
El document de posicionament de Catalunya introdueix millores en el model de la CE (CE) per a que no quedin discriminats els països mediterranis, i que es puguin configurar d’una forma més adequada el foment de la vertebració de l’oferta productiva, les eines de mercat i de crisis, així com les del desenvolupament rural per tal d’assegurar-ne una programació regional.
Per altra banda, la proposta de la CE dota insuficientment el límit màxim de ajuts de l’Estat Espanyol, dons proposa que tota la superfície agrària sigui admissible en el nou sistema d’ajuts, el que suposa un increment molt significatiu de noves superfícies que no han generat, fins ara, drets d’ajut i posan en risc l’acompliment dels objectius agraris del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, respecte a l’Estat Espanyol
“Reconeixem que l’escenari econòmic en que es va començar a dissenyar la nova PAC ha canviat. Es per això que les propostes presentades per la Comissió haurien d’adaptar-se a aquesta nova situació i tendir a garantir la supervivència dels sectors agro-ramaders i la viabilitat de les explotacions agràries com la única eina viable pel manteniment del territori i els ecosistemes, a més com la principal font de subministrament d’aliments sans i segurs. Es, per això, imprescindible aconseguir una eina d’estabilització de rendes i l’establiment de mecanismes de mercat enfront de les crisis de preus amb dotació suficient”, ha senyalat Pelegrí.
Un intens procés de participació durant 6 mesos i 7.000 consultes a la plataforma digital
El procés de diàleg i propostes per determinar el posicionament de Catalunya s’ha realitzat durant 6 mesos, amb 14 reunions dels 4 grups temàtics de treball, 2 reunions bilaterals tècniques, 2 reunions de la Comissió de seguiment per a l’elaboració de les conclusions provisionals i les definitives. Així mateix, s’han produït un total de 7.000 consultes a través de la Plataforma eCatalunya que va posar en marxa el Departament per afavorir la participació en el procés de debat.
Els arguments i propostes que conté aquest document consensuat entre tots els sectors agraris amb l’administració catalana pretén ser, a més d’un vehicle per transmetre les demandes de Catalunya a les institucions europees, un punt de partida per aconseguir sinèrgies amb altres comunitats de l’estat i el propi govern central amb l’objectiu de presentar davant la Comissió i el Parlament una contraproposta seriosa, viable i àmpliament consensuada a nivell estatal.
Per més informació, veure document annex sobre Punts destacats del document final de posicionament de Catalunya davant la nova PAC
Punts destacats del document final de posicionament de Catalunya davant la nova PAC
I. Ajuts directes
La proposta de Reglament estableix un nou sistema de pagaments directes destinats a agricultors actius i basat en un model de capes, amb un pagament base (pagament directe dissociat d’acord amb l’assignació d’uns drets de pagament a superfícies agrícoles), i uns pagaments complementaris per diferents conceptes (pagament verd, pagament a zones amb limitacions específiques, pagament a joves agricultors).
Conclusions:
1.- Catalunya es mostra a favor de la regionalització institucional que eviti l’establiment d’una “tarifa plana”. Aquesta possibilitat passa per la modificació del redactat de l’article 20.1 de la proposta de Reglament de pagaments directes, de forma que deixi clara la possibilitat d’una doble regionalització.
2.- L’opció de fer una regionalització institucional ha d’estar basada en un estudi previ dels seus resultats i en el manteniment d’un sobre regional que garanteixi, com a mínim, el muntant total que s'està percebent actualment d'ajuts directes.
2. Agricultor actiu
Els pagaments directes estaran destinats a agricultors actius. Es considera agricultor actiu quan l’import anual de pagaments directes és superior al 5% del total dels seus ingressos totals obtinguts d’activitats no agrícoles en l’exercici fiscal més recent. El fet de limitar la percepció dels pagaments directes als agricultors actius és una manera de fer més comprensible a la ciutadania la finalitat d’aquests ajuts, establint una relació directa amb els seus objectius: estabilitzar la renda dels agricultors i el seu manteniment en el territori, però també assegurar la producció d’aliments.
Conclusions:
1.- Cal un increment del percentatge proposat per la Comissió Europea, ja que aquest (l’import percebut anualment en concepte de pagaments directes ha de ser superior al 5% d’ingressos totals per activitats no agrícoles) és clarament insuficient.
2.- Cal revisar a la baixa el topall mínim de 5.000 euros per a ser considerat agricultor actiu.
3.- Cal tenir en compte que no haurien de quedar exclosos de la definició d’agricultor actiu els sectors socials provinents del sector agrari.
4.- Cal que les empreses associades o vinculades es considerin com una única empresa, d’igual manera que s’aplica al Programa de Desenvolupament Rural.
3. Nou model de pagaments directes
Pagament base
Al 2014 desapareixen els drets històrics (pagament únic) i s’assignaran nous drets de pagament base en funció de la superfície agrícola admissible declarada aquest any. Aquest sistema no contempla les explotacions ramaderes sense base territorial o amb poques hectàrees admissibles dels sectors boví i oví-cabrum, que amb l’actual PAC si que estan contemplades i es beneficien dels ajuts directes, i que en la nova PAC podrien quedar excloses del nou sistema o veure’s afectades de forma important. Pel que fa als drets de vaques alletants, també desapareixen.
Conclusions:
1.- Proposar una modificació de la proposta de reglament en el sentit de que la “tarifa plana” no es pugui aplicar en aquells Estats membres o regions amb elevada diversificació productiva. En el cas de Catalunya no s’ha d’aplicar en cap cas “tarifa plana”.
2.- En el cas dels sectors boví i oví-cabrum, la nova PAC és bàsicament agrícola i no s’han tingut en consideració els sectors ramaderes que fins al 2013 hauran rebut ajuts. No s’ha donat un tracte proporcional i equitatiu a aquests sectors i, per tant, és necessari buscar alguna alternativa que no els exclogui.
3. Es proposa el seu encaix dintre de la nova PAC a través dels ajuts acoblats, garantint un increment del percentatge destinat a ajuts acoblats d’acord amb el que s’especifica a les conclusions de l’apartat 3.3.
Pagament verd o greening (pagament verd per pràctiques agrícoles beneficioses per al clima i el medi ambient)
En la proposta de Reglament el “greening” suposa un 30% del sobre nacional, per tant, un import considerable dels pagaments directes.
Les pràctiques agrícoles descrites a la proposta de reglament (diversificació de conreus: dedicació a tres conreus diferents // Pastures permanents // Superfície d’interès ecològic) s’han de donar de forma simultània en una explotació per a poder beneficiar-se del greening.
Conclusions:
El posicionament general és de flexibilitzar el greening o pagament verd. S’han de flexibilitzar i ampliar les mesures proposades, de tal manera que no impliqui més despeses que puguin afectar a la competitivitat de les explotacions agràries catalanes. En concret es demana:
1. Que el greening o pagament verd sigui un complement al pagament bàsic, no un requisit i que es disminueixi el percentatge actualment proposat del 30%.
2. Afegir més opcions en les mesures, de tal manera que cada Estat membre o regió pugui establir mesures de la capa verda en funció de les característiques de cada zona.
3.
Ajuts acoblats a la producció
Es tracta d’una capa destinada a sectors que afrontin dificultats i siguin especialment importants per raons econòmiques, socials i/o mediambientals. Es destinarà fins a un 10% del sobre nacional, percentatge que podrà ser superior (article 39.3).
Aquesta proposta és coincident amb alguna de les propostes del “Fòrum europeu sobre la conservació de la natura i el pastoreig (juliol, 2006) on es reconeix el greu efecte negatiu mediambiental que pot tenir l’abandonament de determinat tipus d’explotacions que, en les actuals condicions socioeconòmiqes, només son viables en base a aquest tipus d’ajut.
Conclusions:
1.- Catalunya ha de poder decidir els ajuts acoblats, en base al seu sobre nacional, per tal de poder dirigir aquest suport en funció de la seva realitat agrària.
2.- En cas que no hi hagi regionalització institucional, cal poder regionalitzar el percentatge corresponent del sobre nacional destinat a ajuts acoblats.
3.- Catalunya aposta per sol·licitar l’increment del 10 % del límit màxim estatal d’ajuts associats voluntaris, donat que es compleixen les condicions de l’article 39.3 de la proposta de Reglament.
4.- Per facilitar la viabilitat de la proposta del punt anterior, es proposa afegir un nou supòsit a l’article 41.1 que prevegi donar un suport proporcional i equitatiu als productors que fins al 2013 han rebut ajuts basats en els nivells de producció dels períodes de base (caps de bestiar) o en els rendiments obtinguts o les quotes de producció.
5.- Cal que aquests ajuts es destinin als sectors més afectats per la redistribució de fons que suposarà el nou sistema de pagaments, sense que això exclogui altres solucions
Règim de petits agricultors
La proposta preveu un règim simplificat i de participació voluntària, per a aquells agricultors que tinguin assignació de drets de pagament el 2014, i compleixin amb els requisits mínims per rebre pagaments directes. Aquest règim no està sotmès a condicionalitat.
Conclusions:
Es proposa modificar la proposta de reglament en el sentit que el règim de petits agricultors sigui optatiu pels Estats membres que formen part de la Unió Europea des d’abans de l’1 de maig de 2004.
Convergència
L’1 de gener del 2019 tots els drets d’un Estat membre o regió hauran de tenir un valor unitari uniforme.
Conclusions: A decidir un cop s’estableixin a nivell estatal les diferents regions productives.
Sector vitivinícola
La proposta legislativa de modificació del Reglament (CE) 1234/2007, dóna peu a mantenir els programes estatals de suport al sector vitivinícola. El fet d’assignar drets de pagament únic a través del sobre del programa de suport al sector vitivinícola vol dir treure diners que actualment s’estan destinant a aquests sector.
Conclusió: Demanar la no assignació de nous drets de pagament únic al sector vitivinícola de manera que es disposi del pressupost íntegre per als programes de suport.
4. Desenvolupament rural
Les propostes legislatives de la CE per al període de programació 2014-2020 inclouen la proposta d’un Reglament que englobi tots els instruments de finançament de les polítiques estructurals. Aquest Reglament estableix les normes comunes que regulen el Fons Europeu de Desenvolupament Rural (FEDER), el Fons Social Europeu (FSE), el Fons de Cohesió (FC), el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) i el Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP). Aquest Reglament també estableix normes comunes per als tres Reglaments que contribueixen en major grau a la consecució dels objectius de la política de cohesió (FEDER, FSE i FC).
Conclusions:
1.- La regulació conjunta dels fons es valora positivament si això no dificulta l’accés als fons per part dels beneficiaris. Però això requereix d’una coordinació més complexa a nivell estatal i regional, i per tant resulta indispensable que es modifiquin els calendaris que determinen les propostes de reglament per tal que s’adeqüin al procés seqüencial de la programació.
2.- Es veu complexa la preparació d’un Contracte de Partenariat de tots els fons. Aquest fet requeriria de negociacions addicionals amb l’Estat per tal que les polítiques de desenvolupament rural en surtin reforçades.
3.- La incorporació d’unes condicions ex ante, comporta un enduriment en els requisits per tal d’obrir els fons comunitaris en relació amb anteriors períodes de programació.
4.- Es valora negativament el repartiment del Fons de Reserva del 5% a través de l’assoliment d’uns objectius valorats per indicadors, ja que no es garanteix el retorn a cada programa en aquells Estats membres, com por ser el cas d’Espanya, en que es decideixi per la regionalització dels programes de desenvolupament rural.
5.- Pel que respecta a la reserva de fons de creixement i competitivitat, es considera que aquest sistema deixa total decisió a la Comissió Europea per a premiar als millors programes, afavorint així l’arbitrarietat en el repartiment.
6.- Cal que la proposta de Reglament mantingui la possibilitat d’aplicar programes regionals, per tal que els països amb les competències regionalitzades en matèria d’agricultura i desenvolupament rural, com és el cas de l’Estat espanyol, l’apliquin en la totalitat del seu territori.
7.- Pel que fa a la metodologia Leader és aconsellable que els temes prioritaris siguin els relatius al desenvolupament rural, malgrat puguin rebre també altres fons, la coordinació dels Grups d’Acció Local (GAL) es porti a terme des del Departament d’Agricultura, ja que té l’experiència acumulada en l’aplicació d’aquesta metodologia des de l’any 1992. Així mateix, serà necessari promoure els sistemes de governança tant verticals com horitzontals, amb la col·laboració de tots els Departaments de la Generalitat que gestionin els corresponents programes operatius de la UE.
Manteniment de l’existència de Programes de Desenvolupament Rural propis de les Comunitats Autònomes.
El Reglament, al igual que el Reglament dels fons, recull la possibilitat de què els fons es poden implementar a través de programes que seran redactats pels Estats membres o per qualsevol autoritat designada per ells.
Conclusions:
Des de Catalunya es considera prioritària mantenir i garantir aquesta opció basada en que els Programes s’implementin a Espanya, íntegrament per a totes les mesures, a través de les Comunitats Autònomes, doncs és l’única forma de garantir una estratègia coherent i ajustada a les necessitats de desenvolupament rural de les comarques catalanes.
Contribució dels fons.
En relació a la contribució del fons es determina una taxa de cofinançament mínima del 20%. La taxa de cofinançament màxima serà d’un 75% de la despesa pública elegible a les regions menys desenvolupades; un 85% de la despesa elegible a les regions ultraperifèriques i illes menors de l’Egeu i un 50% de la despesa publica elegible a la resta de regions. És important que es mantinguin les taxes màximes i que Catalunya no hagi d’estar en cap cas per sota del 50%.
Conclusions:
1.- Cal assegurar que Catalunya no estigui en cap cas per sota del 50% pel que fa a la taxa de cofinançament que preveu el Reglament en relació a la contribució del fons comunitari.
2.- En cap cas, tot i que no està dins de la proposta de Reglament, resulta indispensable assenyalar que les Comunitats Autònomes i/o regions que es trobin fora de l’objectiu de convergència tinguin el mateix tractament a l’hora de realitzar el repartiment de fons FEADER, en contra del que proposa el Ministeri d’Agricultura, quan diu que les CCAA de transició tindran un tractament especial. El tractament ha de ser, doncs, igual al de les CCAA que es troben en l’objectiu de convergència, com és el cas de Catalunya.
Mesures i actuacions subvencionables per FEADER
Conclusions:
Resulta indispensable que s’inclogui la possibilitat de cofinançar la bonificació de préstecs en totes les mesures d’ajut a operacions d’inversió.
Mesures de suport als programes de qualitat per als productes agraris i agroalimentaris.
S’ha mantingut la mesura 132 del PDR actual de "participació dels agricultors en programes de qualitat", però els beneficiaris sols podran ser els productors que participin per primera vegada en els programes de qualitat.
Conclusions:
1.- Cal modificar la definició de beneficiaris per tal que els beneficiaris directes de la mesura sigui l’òrgan de gestió dels productors i elaboradors del programa de qualitat (Consells Reguladors, Consorcis, associacions) i no s’hagi de fer el retorn per agricultor com fins ara, ja que d’acord amb l’experiència acumulada durant aquest període de programació l’impacte que té sobre l’agricultor és imperceptible i en contrapartida es dificulta molt la gestió de l’ajut.
2.- Cal que els elaboradors dels programes de qualitat en que hi participen agricultors també puguin ser beneficiaris de la mesura (tipus vedella dels Pirineus) ja que una gran part del cost de certificació està en la certificació del mètode d’elaboració i del producte acabat.
3.- Cal que els elaboradors d’especialitats tradicionals garantides reconegudes per l’administració i no lligats directament a la producció (no incloguin productors de base) també puguin ser beneficiaris, establint-se per aquest cas un import màxim de 7.000 euros.
4.- Cal que puguin ser finançables TOTS aquells programes de qualitat un cop hagin entrat en el registre comunitari per a la seu anàlisi. En l’actual període de programació, aquesta possibilitat solament s’ha permès per alguns PDR.
5.- Caldria proposar que també puguin ser beneficiaris de la mesura de suport als programes de qualitat els agricultors que ja estan dins del programa, no únicament els primers cinc anys.
6.- Cal eliminar els règims voluntaris de certificació de productes
7.- Establiment d’un complement de compensació per aquells agricultors i ramaders que produeixin aliments emparats per distintius de qualitat DOP, i GP atorgats per la U.E
També s’ha constatat la supressió de la mesura 133 present en l’actual PDR que estava dirigida a la promoció dels productes de qualitat diferenciada realitzada pels òrgans de gestió (Consells Reguladors, Consorcis, Associacions).
Conclusions:
1.- Cal sol·licitar que es mantingui la mesura 133 en el nou període de programació.
2.- Cal establir el percentatge de finançament al 80%.
3.- Cal que també es puguin considerar com a subvencionables les DOP, IGP i ETG que estiguin en tràmit o que ja tinguin registre d’entrada a la Comissió Europea.
Mesures agroambientals i d’indemnitzacions compensatòries.
S’ha de garantir que les condicions del “greening” i de les zones amb dificultats especials del primer pilar són mínimes, per tal de no complicar els compromisos i gestió del segon pilar per aquestes mesures.
Conclusions:
S’han de garantir les mesures agroambientals i les indemnitzacions compensatòries, especialment pel caràcter estratègic que tenen en la consecució de les prioritats comunitàries de restaurar, preservar i millorar els ecosistemes dependents de l’agricultura i de promoure l’eficiència dels recursos i adaptació als canvis climàtics del sector agrícola.
Mesura de foment de la ramaderia ecològica.
La proposta de Reglament inclou una mesura relativa a l’agricultura ecològica, en la que només es preveuen imports per superfície. Des de Catalunya es considera que caldria incloure per aquesta mesura la possibilitat d’establir imports per unitats de bestiar, ja que si no es dificultaria o impossibilitaria la definició d’una mesura de foment de la ramaderia ecològica respecte als períodes de programació anteriors.
Conclusions:
Des de Catalunya es considera que caldria incloure per la mesura de ramaderia ecològica la possibilitat d’establir imports per unitats de bestiar.
Mesura de gestió de risc, assegurances, fons mutuals i eines d’estabilització de les rendes.
Conclusions:
1.- Des de Catalunya no es veu lògica la inclusió d’un instrument d’estabilització dins del segon pilar de la PAC.
2.- En el cas que s’hagués d’incloure, des de Catalunya es proposa:
a) incloure com a criteri objectiu pel repartiment dels fons FEADER entre els EEMM, el nivell de compensació mitjà anual (període 1998-2007) en la renda bruta de les explotacions per EEMM i l’obligació, en els EEMM i regions que programin els seus PDRs, d’assignar proporcionalment al risc en els ingressos de cada regió els fons FEADER repartits amb aquest criteri objectiu.
b) establir una contribució màxima del FEADER en la mesura d’estabilització de renda del 90% en les regions menys desenvolupades i del 75% per la resta
c) afegir les primes d’assegurances dins l’eina d’estabilització d’ingressos.
3.- Els fons mutuals són un instrument poc utilitzat en el sector agrari a Catalunya i a Espanya.
Mesura de suport al regadiu.
Com a novetat respecte al període anterior, en el cas d’inversions en reg només seran elegibles aquelles en què hi hagi com a mínim un estalvi d’aigua del 25%. No obstant això, en aquells Estats membres que es van adherir a la Unió a partir del 2004, les inversions en noves instal·lacions de reg poden ser considerades despeses subvencionables en els casos en que una anàlisi ambiental proporcioni evidència de què la inversió és sostenible i no té cap impacte ambiental negatiu
Conclusions:
1.- Des de Catalunya es demana que tots els Estats membres tinguin accés a les inversions en noves instal·lacions de reg quan una anàlisi ambiental proporcioni evidència què la inversió és sostenible i no tingui cap impacte ambiental negatiu. Cal que aquesta mesura s’apliqui no solsament a aquells Estats que es van adherir a la Unió Europea a partir del 2004, sinó a tots els Estats de la Unió.
2.- Les inversions en modernització de regadius han de continuar rebent finançament sense que calgui justificar un estalvi d’aigua de com a mínim el 25%, i per a les infraestructures, seria suficient demanar que la inversió no tingui impactes ambientals negatius.
Mesura d’inversions en actius físics.
Conclusions:
1.- Des de Catalunya considerem que els ajuts per a inversions en actius físics per a la millora de la transformació, comercialització o desenvolupament de productes agraris s’hauria de limitar a les empresa PIME o que, amb independència de la seva dimensió, tinguin la consideració d’organització de productors o cooperativa. D’aquesta forma s’estaria incentivant la concentració de l’oferta del sector productiu.
2.- És necessari que la proposta de Reglament, així com la seva aplicació posterior, prioritzi les empreses com associacions de productors, cooperatives, organitzacions de productors, o qualsevol altra que integri els agricultors a la cadena alimentària.
3.- Es considera convenient que les infraestructures que desenvolupi directament l’administració siguin finançables fins al 100%, de la mateixa manera que s’està duent a terme en l’actual període de programació.
Mesura de creació d’agrupacions de productors.
Conclusions:
Des de Catalunya es considera que la mesura no està a l’alçada de les necessitats de vertebració de l’oferta productiva ni dels objectius de la pròpia proposta de la Comissió. Tenint en compte la importància d’aquest assumpte, aquesta mesura hauria d’encabir-se en l’OCM única en cas de disposar de pressupost suficient.
No obstant això, en cas de mantenir-se en el reglament de Desenvolupament Rural, es proposa:
-es contemplin ajuts tant per la constitució com per la fusió d’agrupacions,
-el % d’ajut no sigui inferior per a les agrupacions de productors majors,
-el suport a les agrupacions de productors amb facturació de fins a 1 milió d’euros estigui establert pels nous Estats membres que es van adherir a la Unió Europea l’1 de maig de 2004 o amb posterioritat i per a la resta d’Estats membres (UE-15) estigui limitat al subprograma temàtic de cadenes de distribució curtes i
-per a les agrupacions amb una dimensió superior es modifiquin els límits màxims d’ajut anual (amb un sistema de trams en funció de la facturació).
Mesura de suport al cessament anticipat.
Conclusions:
Des de Catalunya es considera com negativa aquesta supressió, ja que aquesta mesura contribueix a facilitar el relleu generacional. Per tant se’n demana la seva reincorporació.
Mesura d’activitats de cooperació del Leader.
Conclusions:
des de Catalunya es proposa l’establiment d’un termini únic comú per a tota la Unió per optar a les convocatòries de projectes de cooperació transnacional ja que, en no existir aquest període comú, es fa gairebé impossible portar a terme aquest tipus d’operacions.
Mesures dirigides a les inversions en el desenvolupament de zones forestals i millora de la viabilitat dels boscos.
Conclusions:
1.- Es convenient incloure el finançament de treballs tècnics com els de la redacció de documents de planificació forestal per tal de promoure i afavorir una millor programació forestal.
2.- Caldria eximir del requisit d’una grandària mínima de les explotacions en el moment de presentar un pla de gestió forestal en el que s’especifiquin els objectius en matèria de prevenció i reparació dels danys causats als boscos per incendis forestals, desastres naturals i catàstrofes, sempre que aquestes explotacions formin part d’associacions de propietaris i es trobin en una planificació de prevenció elaborada per l’administració competent i aquelles que disposin d’un pla d’ordenació o planificació forestal homologat i vigent.
3.- Des de Catalunya es considera important incloure també la possibilitat de que la mesura de sistemes agroforestals no vagi únicament dirigida a convertir sistemes agraris a agroforestals, sinó que també s’inclogui la possibilitat de passar de sistemes forestals (de baixa densitat) a agroforestals.
5. Mesures de Mercat
1. Equilibri de la cadena alimentària. Prevalença de la PAC, en relació a la normativa comunitària de la competència.
Codi de Bones Pràctiques Comercials.
En els darrers anys s’ha detectat un augment del poder de negociació de la distribució, que ha generat una sèrie de pràctiques comercials “problemàtiques” no basades en els preus, i que afecten negativament a la lliure competència, a la innovació i al benestar general i dels consumidors en particular. En aquest context, l’establiment d’un “codi de bones pràctiques comercials”, voluntàriament assumit pels diferents agents de la cadena alimentària, pot millorar l’eficiència de la cadena alimentària en benefici de totes les parts.
A Catalunya, el passat mes de juliol es va signar el “Codi de bones pràctiques comercials al llarg de la cadena alimentària de Catalunya”.
Prevalença de la PAC en relació a la normativa comunitària de la competència.
Les normes de la competència varen ser dissenyades per un mercat perfecte amb lliure competència. Davant de la realitat oligopolista d’una de les parts en negociació, les normes de competència no poden ser argument per afavorir les adverses posicions dificultant a una producció dispersa.
Conclusions:
1. Cal exigir l’activació de l’exempció del sector agrícola de la normativa europea de la competència i decidir prèviament en quines situacions i casos es vol aplicar aquesta exempció.
2. Per limitar les conductes cada cop més reiterades de vendes a preus extremadament baixos als consumidors de productes alimentaris “reclam”, aprofitant que és en aquest segment del comerç minorista (hipermercats, supermercats i grups empresarials dels mateixos) on es comercialitzen la majoria d’aquest productes, s’ha de regular a nivell de la Unió Europea la prohibició de la venda a pèrdues, i cal incorporar en la seva definició, tant el preu de compra del producte com els costos fixos i variables de la transformació i comercialització dels aliments.
2. Concentració i organització agroalimentària.
El sector productiu, que és la base de la cadena agroalimentària, està molt fragmentat i poc estructurat.
Conclusions:
1.- La PAC ha d’afavorir la concentració de l’oferta des de la producció potenciant a les organitzacions de productors (OP) seguint l’actual model de les organitzacions de productors de fruites i hortalisses. També hauria d’afavorir la concentració de cooperatives agràries i apostar per la implantació de contractes entre la producció i la transformació traslladant la proposta del sector làctic a la resta de sectors.
2.- Tenint en compte la importància que té l’adaptació de la producció a les necessitats de la demanda i la concentració de l’oferta per tal d’aplicar sistemes de comercialització conjunta, caldria que els ajuts associats s’encabissin en la OCM única i no en el desenvolupament rural tal i com proposa la CE, sempre i quan es disposi de pressupost suficient.
3.- És positiu que la PAC afavoreixi l’existència de les interprofessionals com a eina de organització de tota la cadena i actuar en àmbits més enllà de la promoció, com ara la qualitat, la transparència, i en definitiva l’adaptació de la producció a la demanda.
3. Reciprocitat. Intensificar les actuacions d’inspecció i control en frontera.
En el marc de la globalització de l’economia mundial s’ha produït una liberalització considerable del comerç internacional que ens afecta especialment donat a que, com és conegut la UE és l’importador més important del món de productes agrícoles.
Conclusions:
1.- Cal exigir el “principi de reciprocitat” per a les importacions provinents de Tercers Països per tal d’evitar problemes de seguretat alimentaria. Per tant, cal ser estrictes en les mesures sanitàries i fitosanitàries, i igualment en les condicions mediambientals, lluita contra el canvi climàtic, en que es produeixen aquests productes. Cal aconseguir que aquestes exigències es comportin com una preferència comunitària renovada i actualitzada en un comerç global.
2.- Cal intensificar les actuacions d’inspecció i control en frontera dels productes procedents de països tercers per assegurar que entrin amb el compliment de les normes de seguretat alimentaria necessàries.
3.- Cal realitzar les actuacions necessàries per posar en evidència i donar a conèixer als consumidors les diferències entre les exigències de la normativa europea relacionada amb la producció dels aliments i la normativa dels tercers països en aquest àmbit.
4.- Cal ampliar l’exigència del Reglament de la UE núm. 1169/2011, del Parlament Europeu, sobre l’etiquetatge en origen a tots els productes.
4. Mesures de gestió de crisis
Els darrers anys s’ha produït un increment de la volatilitat dels preus percebuts pels agricultors motivades per l’afebliment dels mecanismes de gestió de mercats derivats de les darreres reformes de la PAC i per els desajustos entre l’oferta i la demanda.
Per fer front a aquesta volatilitat, han estat insuficients els recursos destinats a la regulació de mercats als darrers exercicis i la proposta actual no millora aquesta situació. La dotació és insuficient i la seva aplicació no és automàtica. Per tota la programació 2014-2020 i per a totes les crisi de mercats i sectors esta previst la dotació de 3.945M€, quantitat clarament insuficient a més porta associada una dificultat greu de gestió.
Conclusions:
1.- Cal mantenir els actuals mecanismes d’intervenció i gestió de mercats, complimentats amb instruments contra les pertorbacions del mercat i instruments específics de gestió de l’oferta, que en conjunt han de constituir una xarxa de seguretat que protegeixi els agricultors contra l’excessiva volatilitat dels preus i permeti assolir el principal objectiu estratègic de la PAC: la Seguretat Alimentària.
2.- Paral·lelament, s’ha de potenciar la destinació de produccions excedents cap a l’ajut alimentari dins i fora de la UE, la qual cosa compleix una doble funció de servei social i de regulació del mercat.
3.- És imprescindible preveure per finançar aquestes mesures una dotació pressupostària suficient, mitjançant la creació d’un fons de reserva, que formi part del pressupost de la política agrària i que permeti reaccionar de forma eficaç i àgil per solucionar els problemes derivats dels sectors en crisi. La proposta actual no és acceptable, ja que s’externalitzen els fons fora de la PAC, la seva dotació és clarament insuficient i la seva aplicació no és automàtica. Per tota la programació 2014-2020 i per a totes les crisis de mercats i sectors esta previst la dotació de 3.945M€, quantitat clarament insuficient que a més porta associada una dificultat greu de gestió.
Si el fons es manté fora de la PAC, la seva aplicació s’ha de desencadenar per causes objectives i, a nivell de Consell europeu, ha de ser suficient la majoria qualificada per a la seva aprovació.
5. Xarxes de seguretat
Crisis greus. Xarxes de seguretat per fer front a “crisis greus”, amb paràmetres objectius que permetin desencadenar immediatament l’aplicació de mesures de gestió de crisi que actuïn com a una autèntica xarxa de seguretat per als productors.
En aquest sentit, s’ha demostrat que el preus que actualment desencadenen l’aplicació de les mesures de gestió de crisis han de ser incrementats substancialment donat el continu increment de costos de producció per la qual cosa es necessària l’actualització periòdica dels preus.
La proposta de Reglament no dóna resposta a aquesta necessitat ja que manté les actuals condicions per a la intervenció pública i deixa sense definir les condicions de desencadenament de l’ajut a l’emmagatzematge privat, la qual cosa deriva a futurs Reglaments de la Comissió.
Conclusions:
1.- Cal la creació d’estocs estratègics per activar en casos de crisis d’abastament greus d’alguna matèria primera bàsica. Aquests mecanismes han de ser ampliables a tots els sectors, però els relatius al sector dels cereals són especialment importants per la seva influència sobre el sector ramader.
2.- Cal introduir instruments de regulació de mercats de caràcter permanent que coexisteixen amb els de caràcter excepcional. S’ha de preveure la seva actualització periòdica dels preus per aconseguir una certa sostenibilitat de la renda sobre tot per alguns productes sensibles.
3.- D’altra banda, s’han revelat clarament insuficients les mesures disponibles en alguns sectors com el de les fruites i hortalisses. Cal en aquest cas, quan es donin les circumstàncies per declarar la crisi com a greu, poder aplicar mesures al marge dels fons i programes operatius de les OPFH, permetre que realitzin retirades productors no associats a les OPFH, incrementar els límits de retirades de producte i finançar la industrialització dels productes per a una més fàcil distribució gratuïta a entitats caritatives.
6. Fons Europeu d’Adaptació a la Globalització
Aquest fons creat per a compensar als sectors afectats per les mesures de globalització del comerç, només permet auxiliar inversions que no superin els 35.000€ per UTA, el que es clarament insuficient en el cas de les explotacions agrícoles.
Conclusions:
S’han de modificar les normes que regulen l’aplicació del Fons Europeu d’Adaptació a la Globalització perquè permetin finançar inversions que en el marc del sector agrícola tinguin el efecte desitjat amb la seva aplicació.
7. Normes i circuits curts de comercialització
Normes de Comercialització
En la nova proposta de la OCM única, es regula l’àmbit d’aplicació de les Normes de Comercialització així com es defineix el què és una “Norma general de comercialització” .
Conclusions:
Les denominacions de venda son tradicionals en cada area geogràfica i per tant no coincideixen en molts casos ni a nivell de designació ni de traducció literal amb la que està establerta o la que es podria establir en les indicades en el reglament de l’OCM única.
Per tant, cal introduir a la legislació comunitària que els productes pels quals estigui regulada la definició, designació i denominacions de venda, aquestes puguin estar traduïdes en les llengües oficials dels Estats membres per tal de garantir un alt nivell de protecció dels consumidors en relació a la informació alimentària.
8. Desaparició del règim de quotes lleteres.
Conclusions: Defensem el manteniment de l'actual sistema de quotes lleteres, sense que hi càpiga la possibilitat d'incrementar la producció total de llet de la UE.
9.- Manteniment dels drets de plantació de vinya.
La reforma actual de la PAC planteja que es faran desaparèixer els drets de plantació de vinya al final de l’actual OCM (2015).
Conclusions: En espera de l’informe del Grup d’Alt Nivell Eruopeu sobre el vi, cal demanar el manteniment de l’actual sistema de drets de plantació de vinya mantenint el sostre total de producció a la Unió Europea.
6. Fons de finançament i Reglament de Finançament, Gestió i Seguiment de la PAC
1. Fons de finançament
Conclusions: El fet que els recursos del fons addicional estiguin fora del pressupost de la PAC, no és cap garantia que part d’aquests recursos es puguin gestionar pels Estats membres o que siguin ajuts pel sector agrari. Per tant, cal no separar el fons addicional de la PAC.
2. Reglament de finançament, gestió i seguiment de la PAC
Conclusions: Respecte el compliment dels terminis de pagament, la regulació és molt costosa per als Estats membres. En els casos de pagaments fora de termini s’hauria d’aplicar la reserva de pagaments fora de termini a l'import total pagat per cada fons, i no per tipus d’ajut del fons.
3. Sistemes de control i penalitzacions
Pel que fa al pagament als beneficiaris i donat que els ajuts del segon Pilar són cofinançats, no té sentit l’establiment d’un període de pagament obligatori per part de la Comissió, ja que també s’ha de comptar amb el pressupost de l’Estat membre. A més, els fons FEADER s’estableixen a través d’uns compromisos anuals per any natural i existeix la Regla n+2 de finançament. Per tant, no és possible aplicar l’article 76 als ajuts inclosos en el segon pilar.
Conclusions: No és possible aplicar l’article 76 de la proposta de Reglament als ajuts inclosos en el segon pilar, motiu pel qual se’n sol·licita l’exclusió dels mateixos en l’esmentat article.
4.Sistema d’Assessorament Agrari
Conclusions: El posicionament general és a favor de fomentar un sistema d’assessorament agrari reforçat, amb capacitat d’orientar a les explotacions en el compliment de les normatives en relació amb el medi ambient, la seguretat alimentària i la salut i el benestar animal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada