Sota els Àngels, un somni romàntic en plena natura i un retrobament personal

“El nostre somni és viure de i en profunda relació amb la Natura. Les Gavarres, el vinyer i l’hort són els espais on ens movem. El vi podria ser la música que va brotant d’aquesta relació.” D’aquesta manera la propietària del relativament nou projecte Sota els Àngels (DO Empordà), María J. Polanco, presenta aquesta iniciativa vital, de recerca i desenvolupament personal en equilibri amb la natura. Aquest dimarts Polanco i el seu espòs, l’anglès Guy Jones, van presentar el seu romàntic i il·lusionant projecte a La Cuina d’en Garriga de Barcelona (un espai petit però amb encant de cuina més que correcte) de la mà de Mahala. Presenten la seva “història” de la següent manera: “Sota els Àngels no és només vi, es una forma d’entendre la vida. María J. Polanco i el seu espòs Guy Jones van crear aquest celler com a projecte personal i ho han deixat tot per cuidar i elaborar aquests vins”. Perquè, doncs, un anglès i una madrilenya han decidit impulsar un projecte de vins de qualitat a l’Empordà de producció molt limitada (15.000 ampolles repartides en tres referències)? Doncs María J. Polanco va explicar ahir que quan vivia a Nova York va voler trobar el lloc artístic de la seva vida. Va conèixer Guy i van començar a viure plegats a Anglaterra, on la família del seu espòs es dedica al negoci del tir al plat. Diu que a Anglaterra “gairebé tinc un atac d’obscuritat”. A la recerca d’una nova terra promesa, doncs, van raure a l’Empordà, al centre del massís de les Gavarres. Afirma Polanco que sempre ha tingut una “admiració especial” per Catalunya. Es confessa, a més, “boja” per la Nova Cançó i per cantautors com Quico Pi de la Serra o Lluís Llach i per la cultura catalana “tant avantguardista”.

Al dossier de premsa es diu que María J. és antropòloga, es va dedicar diversos anys a l’edició i al fotoperiodisme, i va marxar als EUA buscant la cara artística de les seves fotografies, que la van dur al cinema: ‘You are a storyteller’. Es va introduir al món de la producció de cinema independent i va col·laborar en la preproducció cinematogràfica de Too Much, pel·lícula que va llançar a Antonio Banderas a Hollywood. Va descobrir que aquest tipus de vida, estressant i frenètic, no li permetia reflexionar sobre el què realment volia expressar i quina era la millor forma de fer-ho. En aquell moment va viatjar a Londres i va conèixer a en Guy, el ser actual marit. Junts van anar a viure al nord de Gales, on Guy tenia la seva activitat agrícola. Però Anglaterra era massa rígida, tradicional i tancada per la parella, així que, després de l’arribada del seu fill Lucas, van decidir emprendre la cerca d’un lloc on començar una nova vida. Així van trobar aquesta masia catalana a l’Empordà, en un entorn verge i allunyat de finques adjacents. Van dedicar diversos anys a  restaurar-la, retornant-li l’estructura pròpia de las cases rurals del Baix Empordà i la grandiositat de l’arquitectura popular a través de la recuperació d’elements pràctics i sobris como uns badius -arcs de maó disposats en forma de llibre-. A partir d’aquí es van centrar de ple en el projecte de les vinyes i el celler.

Polanco va esquivar les preguntes incòmodes amb bona cintura. No va voler parlar de quina ha estat la inversió inicial. Només ha dit que espera que algun dia pugui pagar les despeses amb els beneficis que obtingui del vi. No anhela més. Els seus són vins ecològics i biodinàmics (en procès de certificación CCPAE i Demeter). No es tanquen a res, i fins i tot estan explorant la via dels vins naturals. Ara intentaran començar a exportar als Estats Units i al Regne Unit. Tot plegat, Sota els Àngels, segons la seva propietària, és “fer realitat un somni”. Afegeix que “tot és molt emocionant” i que estan aprenent constantment, canviant anyada rera anyada els cupatges i les varietats dels seus vins, fins i tot en el seu producte icona. Mana, doncs, la vinya (sempreque el mildiu els doni un respir). Sota els Àngels rep aquest nom por trobar-se al peu de la muntanya Els Àngels. Només cinc anys desprès de la plantació del vinyer, va néixer el primer vi: Sota els Àngels 2007. Ells hi van plantar la vinya en terrenys argiloso-calcaris on abans hi havia plantacions d’alfals. Els terres són de textura arenosa i pobres en matèria orgànica. Generalment son àcids i estan situats des del nivell del mar fins a un màxim de 260 metres d’altitud. Les varietats de raïm amb què s’elaboren els seus vins són la merlot, la syrah, la carinyena, la cabernet sauvingnon, la carmenère, la viognier i la picapoll. Tenen 8 hectàries plantades. La primera anyada del negre Sota els Àngels va ser la del 2007, en total es van produir 6.000 ampolles. De la segona anyada, la del 2008 i que està ara al mercat, s’han elaborat 7.000 ampolles. El primer blanc que va sortir va ser el de la collita del 2008 amb 1.500 ampolles; ara està al mercat la collita del 2011, amb 3.000 ampolles.

El primer cop que vaig tastar el seu vi icona va ser l’octubre de l’any passat, de la mà de Cristophe Brunet, al restaurant Marejol de Vilanova i la Geltríu. Aleshores redactava en aquest mateix blog: (“...un molt bon vi empordanès cortesia de Cristophe Brunet que tastava per primer cop: Sota dels Àngels 2008 (de M. Jesús Polanco i Guy Jones). És un ambiciós projecte a les Gavarres, sota la muntanya dels Àngels, que aposta per la biodinàmica (sense segells). D’aquesta segona anyada han fet 7.000 ampolles d’aquest negre hedonista i rodó amb notes a fruites vermelles i xocolata. És un multicepatge que s’ofereix per uns 37 euros)”. Ara el PVP està fixat en 39,5 euros. Aquest dimarts (dia fulla) vaig tastar el blanc Sota els Àngels del 2011 (56% viognier i picapoll). És un blanc modern, amb la fusta marcada i que en nas promet un volum que després no he sabut trobar en boca. Ofereix tropicalitat, vivacitat i una acidesa punxant (notes cítriques). No em va dir res de l’altre món (no entenc que facin pagar 28 euros). Després vam tastar el vi de més volum (em refereixo a nombre d’ampolles), el negre Desea 2008 (madur, alcohòlic, volàtil alta i amb notes a caramel) i 2009 (més fi i menys madur: 40% carmenère, 32% merlot, 15% cabernet sauvignon, 7% carinyena i 6% syrah).  Els Desea tampoc em van agradar massa, tot i que entenc que han estat dissenyats per agradar un ampli ventall de consumidors. Després van venir el Sota els Àngels 2008 (el millor vi de l’àpat, sens dubte), el 2007 i el 2009. El 2008 (43% cabernet sauvignon, 38% carinyena i 21% carmenère) el vaig trobar fragant, amb llèpoles fruites vermelles, elegant però contundent, amb una fusta encara per domar i que el pas per ampolla ha d’afinar i amb un final fresc que el fan hedonista, però sobretot bebible tot i l’elevada graduació alcohòlica (14,2º). El 2007 (40% carmenère, 39% merlot, 10% syrah, 7% cabernet sauvignon i 4% carinyena) és més madur i evolucionat, amb notes amargantoses que recorden la rapa (no hi ha rapa a l’elaboració) i amb tocs verds. El 2009 (73% syrah i cabernet sauvingon) ofereix molt caràcter afruitat, molta gominola (maduixa amb nata) i és rodó, tot i que li queda molta ampolla per endavant, i alcohòlic. Finalment van omplir les copes el Sota els Àngels 2012 (pràcticament un 100% syrah) amb sulfits afegits i sense sulfits afegits. El primer mostrava franques notes a poma oxidada de papilla infantil i el segon un carbònic residual molt notable. No em van agradar gens ni mica, ni un ni l’altre.

No obstant això, cal tenir en compte que aquest és un molt interessant projecte ple d’il·lusió que tot just està donant les primeres passes amb una matèria primera fruit d’unes vinyes encara força joves. El potencial, però, és clar, i la filosofia irreprotxable.