divendres, 14 de setembre de 2012

"Forjar propostes tan poderoses com les del vi del Montsant"

Tot i que ja fa unes setmanes que es va publicar, vull recuperar un article d'Antoni Puigverd publicat a La Vanguardia sobre els vins del Montsant i el Priorat que trobo molt encertat. Què en penseu?


Forts com el vi del Montsant

Del plor i de la queixa, no se'n menja; no queda més camí que el de Falset

La Vanguardia en català | 30/08/2012 - 00:00h
Antoni Puigverd
 
Enmig de les misèries de la crisi, hi ha motius d'esperança en el futur. Un futur que, per anar bé, hauria de ser cooperatiu. Entenguem-nos: cooperació no és que els del mig aguantin tot el pes amb IVA i IRPF monstruosos. Cooperació és repartir els costos. El sacrifici que haurem de fer durant deu anys (com a mínim) abans de remuntar només serà comprès si el repartiment dels costos és just; i si polítics i banquers es comprometen de manera més severa i personal amb l'austeritat que imposen. Tinc la impressió que aquesta cooperació no es produirà. Per tant, no ens quedarà més sortida que recórrer a les dues virtuts que la menestralia sempre té al rebost. La primera és la solidaritat o caritat: bàsica per sortir del pas. N'és mostra formidable una notícia publicada el dia 20 d'agost: uns treballadors jubilats de la secció sindical d'Hifrensa, a l'Hospitalet de l'Infant, van cedir el seu fons social per evitar el desnonament de cinc famílies. Aquests són els herois, no els de la gespa.

L'altra virtut que la menestralia té al rebost és el coratge: serrar les dents i alçar-se per mal temps que faci. De la mateixa manera que el desastre de l'11 de setembre de 1714 es va reconvertir al cap de dues generacions en l'èxit de la revolució industrial, ara també depenem de la nostra coratjosa iniciativa. D'aquesta virtut menestral, en sobra a Capçanes, Falset i altres pobles del Montsant.

Ja deu fer 15 o 20 anys, que el vi del Priorat es va posar de moda. Per dues raons. Perquè vinaters de fora (Álvaro Palacios, entre altres) van saber reconèixer i polir amb depurada ciència enològica les virtuts ancestrals del vi d'aquella zona: fort, mineral, singular. I perquè un reputat expert en va glossar les virtuts en revistes anglosaxones. El boom del Priorat va animar una comarca preciosa i deprimida. Però, gelosos de la mina d'or que posseïen, els municipis que havien conformat l'antic priorat de Scala Dei van impedir que la resta de pobles de la comarca poguessin emparar els seus vins sota la denominació Priorat. Per als exclosos, era una situació ben xocant. Administrativament formen part de la comarca del Priorat, però els seus vins no es podien etiquetar amb aital denominació. La resposta no va ser la queixa, ni el plor, ni la depressió. La resposta va ser la denominació Montsant. Vins superbs. Tan forts i saborosos com els del Priorat, però molt més accessibles. Ara hi ha vins boníssims a tot arreu, començant pels del meu país, l'Empordà. Però pocs vins hi ha amb una relació de preu-qualitat tan positiva com els del Montsant. Vins d'un país meravellós: imponent i delicada barreja de pedra, vinya i bosc.

Del plor i de la queixa, no se'n menja. Per sortir de la crisi, no ens queda més camí que el que assenyala Falset.

Hem d'aconseguir que la nostra suor ompli ampolles. Forjar propostes tan poderoses com les del vi del Montsant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada