dilluns, 24 de setembre de 2012

Els vins de Ribera del Duero, Rioja i Cava copen el 37% de la informació i de la imatge que sobre vins i cellers projecta la premsa diària espanyola de paper



Els vins adscrits a les denominacions d'origen de Ribera del Duero, Rioja i Cava copen el 37% de la informació i de la imatge que sobre vins i cellers projecta la premsa diària espanyola de paper, que, en l'actualitat, és el mitjà convencional que més atenció presta a la comunicació de la indústria vinícola, encara que en progressiva competència amb els canals digitals en Internet. L'empresa Lucarno Consultors, especialitzada a elaborar informes de mitjans convencionals i xarxes socials, ha publicat un rànquing en el lloc web http://castrogaliana.com, on s'han analitzats centenars de webs corporatives i 3.600 exemplars de trenta diaris difosos entre l'1 de juny i el 31 d'agost de 2012. Respecte a l'anàlisi de premsa, i després de les tres denominacions que encapçalen el rànquing, destaca la presència de la DO Manchuela, una zona sense gran projecció comercial i que deu la seva recent notorietat a Andrés Iniesta. Els èxits del futbolista en el Campionat Europeu de Seleccions Nacionals de Futbol i les seves recents noces han ocasionat amplis reportatges d'interès humà sobre les estretes vinculacions que manté amb el seu poble, Fuentealbilla, i les seves inversions a Bodegas Iniesta, de la seva propietat. Els vins i cellers d'altres deu DO ocupen gairebé el 29% del total de la informació i de la imatge projectada. Es tracta, per aquest ordre, de Penedès, Rías Baixas, Rueda, València, Alacant, Jerez-Xerés-Sherry-Manzanilla de Sanlúcar de Barrameda, Màlaga-Sierras de Màlaga, Navarra, Utiel-Requena i Valdeorras. En conjunt, les catorze denominacions abans citades ocupen les tres quartes parts de la informació en circulació i de la imatge projectada en els diaris. Altres 58 denominacions de zones de procedència geogràfica es reparteixen la quarta partt de la pressió informativa restant. Com a conseqüència, la premsa amb prou feines destina continguts a vins i cellers emparats en la resta de denominacions d'origen, Vins de Pago, escumosos, Vins de Qualitat i Vins de la Terra, unes cinquanta.
            Unes de les conclusions més destacades de l'informe és que “únicament un selecte grup de cellers i les seves marques pugnen i aconsegueixen obtenir presència en la premsa diària. L'atomització del sector vinícola espanyol i el gran nombre de cellers i marques existents al mercat és el que fa impossible que aquesta cobertura informativa sigui nacional i generalitzada per a tots els actors”. Els cellers, d'altra banda, estan intentant enfortir les seves estratègies de comunicació i milloren els continguts de les seves webs corporatives. També s'observa que presenten un major interès per tenir presència als canals de comunicació digitals i xarxes socials. No obstant això, encara són poques els cellers que destaquen pel seu treball al món digital, segons l’informe. “Nombroses webs de cellers amb prou feines són actualitzades i la generació de continguts propis en blocs, xarxes i canals digitals són, en la majoria dels casos, testimonials”, s’apunta.

 

El vi, la beguda més social

 

Els periòdics presenten el vi com la beguda més social que existeix i tot el que és relatiu al seu entorn ho consideren com una referència cultural de primer ordre. Les informacions sobre els aspectes econòmics d'aquesta indústria queden en general “bastants diluïts”, segons l’informe. Els diaris aprecien les polítiques de valors solidaris dels cellers i les mesures mediambientals que adopten en l'elaboració de vins. A més de la publicitat, els periòdics solen acollir a les seves pàgines seccions sobre tastos, qualificacions i valoracions de vins. També insereixen amplis continguts al·lusius a la relació del vi amb l’enoturisme, la gastronomia i l'oci. Les capçaleres de difusió nacional solen acollir a les seves pàgines una major variació d'informacions de cellers i marques de vi, mentre que els diaris regionals dediquen més espais a “la defensa” de la indústria vinícola del seu entorn, a la promoció de les DO, cellers i marques del seu territori. Els mitjans nacionals es distingeixen, així mateix, per oferir als seus lectors més dades que permetin al lector interessat la localització dels cellers i vins tastats. Solen incloure adreces webs, telèfons, correus electrònics. També es distingeixen per oferir amb més assiduïtat els preus aproximats dels brous. Els diaris no solen inserir continguts molt crítics amb el món del vi, encara que només solen comentar vins que tenen una certa qualitat. Els periodistes especialitzats solen lamentar que zones que produeixen vins d'excel·lent qualitat encara siguin molt desconeguts pel consumidor espanyol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada