Els vins adscrits a les denominacions d'origen de Ribera del Duero, Rioja i
Cava copen el 37% de la informació i de la imatge que sobre vins i cellers
projecta la premsa diària espanyola de paper, que, en l'actualitat, és el mitjà
convencional que més atenció presta a la comunicació de la indústria vinícola,
encara que en progressiva competència amb els canals digitals en Internet. L'empresa
Lucarno Consultors, especialitzada a elaborar informes de mitjans convencionals
i xarxes socials, ha publicat un rànquing en el lloc web
http://castrogaliana.com, on s'han analitzats centenars de webs corporatives i
3.600 exemplars de trenta diaris difosos entre l'1 de juny i el 31 d'agost de
2012. Respecte a l'anàlisi de premsa, i després de les tres denominacions que
encapçalen el rànquing, destaca la presència de la DO Manchuela, una zona sense
gran projecció comercial i que deu la seva recent notorietat a Andrés Iniesta. Els
èxits del futbolista en el Campionat Europeu de Seleccions Nacionals de Futbol
i les seves recents noces han ocasionat amplis reportatges d'interès humà sobre
les estretes vinculacions que manté amb el seu poble, Fuentealbilla, i les
seves inversions a Bodegas Iniesta, de la seva propietat. Els vins i cellers
d'altres deu DO ocupen gairebé el 29% del total de la informació i de la imatge
projectada. Es tracta, per aquest ordre, de Penedès, Rías Baixas, Rueda,
València, Alacant, Jerez-Xerés-Sherry-Manzanilla de Sanlúcar de Barrameda,
Màlaga-Sierras de Màlaga, Navarra, Utiel-Requena i Valdeorras. En conjunt, les
catorze denominacions abans citades ocupen les tres quartes parts de la
informació en circulació i de la imatge projectada en els diaris. Altres 58
denominacions de zones de procedència geogràfica es reparteixen la quarta partt
de la pressió informativa restant. Com a conseqüència, la premsa amb prou
feines destina continguts a vins i cellers emparats en la resta de denominacions
d'origen, Vins de Pago, escumosos, Vins de Qualitat i Vins de la Terra, unes
cinquanta.
Unes de les conclusions
més destacades de l'informe és que “únicament un selecte grup de cellers i les
seves marques pugnen i aconsegueixen obtenir presència en la premsa diària.
L'atomització del sector vinícola espanyol i el gran nombre de cellers i
marques existents al mercat és el que fa impossible que aquesta cobertura
informativa sigui nacional i generalitzada per a tots els actors”. Els cellers,
d'altra banda, estan intentant enfortir les seves estratègies de comunicació i
milloren els continguts de les seves webs corporatives. També s'observa que
presenten un major interès per tenir presència als canals de comunicació
digitals i xarxes socials. No obstant això, encara són poques els cellers que
destaquen pel seu treball al món digital, segons l’informe. “Nombroses webs de
cellers amb prou feines són actualitzades i la generació de continguts propis
en blocs, xarxes i canals digitals són, en la majoria dels casos, testimonials”,
s’apunta.
El vi, la beguda més social
Els periòdics presenten el vi com la beguda més social que existeix i tot
el que és relatiu al seu entorn ho consideren com una referència cultural de
primer ordre. Les informacions sobre els aspectes econòmics d'aquesta indústria
queden en general “bastants diluïts”, segons l’informe. Els diaris aprecien les
polítiques de valors solidaris dels cellers i les mesures mediambientals que adopten
en l'elaboració de vins. A més de la publicitat, els periòdics solen acollir a
les seves pàgines seccions sobre tastos, qualificacions i valoracions de vins. També
insereixen amplis continguts al·lusius a la relació del vi amb l’enoturisme, la
gastronomia i l'oci. Les capçaleres de difusió nacional solen acollir a les
seves pàgines una major variació d'informacions de cellers i marques de vi,
mentre que els diaris regionals dediquen més espais a “la defensa” de la
indústria vinícola del seu entorn, a la promoció de les DO, cellers i marques
del seu territori. Els mitjans nacionals es distingeixen, així mateix, per
oferir als seus lectors més dades que permetin al lector interessat la
localització dels cellers i vins tastats. Solen incloure adreces webs,
telèfons, correus electrònics. També es distingeixen per oferir amb més
assiduïtat els preus aproximats dels brous. Els diaris no solen inserir
continguts molt crítics amb el món del vi, encara que només solen comentar vins
que tenen una certa qualitat. Els periodistes especialitzats solen lamentar que
zones que produeixen vins d'excel·lent qualitat encara siguin molt desconeguts
pel consumidor espanyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada