Un dels millors restauradors del moment al Penedès i el que mostra major
projecció es el vilafranquí Miquel Soria, amb establiment al Vendrell que ja he
elogiat en anteriors post (http://www.restaurantmiquelsoria.com)
Les seves creacions són molt imaginatives, tot i que amb clares influències de
grans restaurants, i amb destacades dosis d’improvisació. Diu que la seva és una
cuina clàssica d’autor i amb arrels. Ara ja treballa en la confecció d’una
carta de tardor que comptarà amb bolets i caça com a plats forts. Qui presideix
el col·lectiu professional Cuines del Vendrell des del passat mes de juny es
planteja oferir, fins i tot, productes d’alt nivell gastronòmic, com ara el
faisà, la pularda o la becada. El seu peix és salvatge i fresc, comprat
directament, sense intermediaris, a les llotges de Vilanova i la Geltrú i
Tarragona principalment.
L’aposta de Miquel Soria
és qualitativa i la seva imaginació i ganes d’agradar destaquen en una oferta
de restauració al Penedès més aviat discreta tret d’algunes poques excepcions
(sense cap restaurant, això sí, amb estrella Michelin). Aquest xef ofereix
des d’arrossos o peixos de llotja a unes imprescindibles sardines marinades amb
l’agredolç Forvm Chardonnay, passant per l’ou de guatlla sobre pa de panses,
foie i reducció de Forvm Caberrnet Sauvignon o l’encertadíssim caneló de
pularda amb foie i bolets de temporada. La seva carta de vins també posa
l’accent en els elaborats de proximitat, especialment els dels cellers del
Vendrell. Miquel Soria també ofereix els migdies de dimarts a divendres
-tanquen els diumenges nit i els dilluns- un menú de qualitat molt ajustat de
preu: 16,50 euros. Els seus menús degustació, sense vins, van dels 30 als 65
euros de mitjana. També ofereix en el seu restaurant vendrellenc menús per
emportar a 14,50 euros, que inclouen les racions servides en recipients
adequats per a ser escalfats al microones i menjar directament. L’engrescadora
carta del seu petit restaurant d’alçada del número 34 del cèntric carrer Sant
Magí del Vendrell s’emmarca en una cuina tradicional, amb productes de mercat
de proximitat, molt actualitzada i ben presentada. El seu restaurant amb
encant, que porta el seu mateix nom, té capacitat només per a 28 comensals. Va
inaugurar-lo el gener de l’any passat després d’una etapa de tres anys a la
Taverna del Passeig de Coma-ruga.
Ahir a la nit vaig tornar
a gaudir de les creacions de Miquel Soria, que acaba d’estrenar un càtering selecte
a la carta per a fins a 150 comensals. El seu menú degustació (què bones les
gambes de Tarragona acabades d’arribar de la llotja i el caneló de pularda!) el
va iniciar amb una original sopa freda de raïms blancs de Jané Ventura amb
ametlles i emulsionada amb oli d’oliva verge extra. Els raïm procedien de
vinyes de Cubelles (xarel·lo), de la Bisbal del Penedès (malvasia de Sitges) i de Santes Creus
(muscat d’Alexandria). L’àpat va ser maridat amb una simfonia de malvasies de
Sitges de Jané Ventura, amb una primera partitura protagonitzada pel Malvasia
2011. El celler vendrellenc Jané Ventura (www.janeventura.com) va començar a elaborar malvasia de
Sitges de forma experimental l'any 2004 i, vist el que vaig poder tastar ahir,
l’han encertat plenament amb aquesta varietat terpènica. També vaig tastar tota
una joia que inicialment es va presentar amb excessives notes de reducció però
que, en obrir-se, es va mostrar molt interessant, amb notes florals (infusió de
camamilla), cert greix i una vivesa notable per ser un blanc de fa set anys:
Malvasia 2005. També vaig tastar un semidolç de malvasia molt elegant (gens embafador) que va maridar perfectament amb un mi-cuit.
Les postres també van comptar amb una interessant malvasia dolça amb un any de
bóta (vi de palla del 2009 secat al colomar de Mas Vilella, a la Bisbal del Penedès). Però el vi que més em va sorprendre dels que va escollir Gerard Jané va
ser la millor garnatxa i carinyena del Penedès que he tastat mai. De la collita
del 2001, aquest molt bon vi experimental, que destaca per la frescor i per una
inspiració bordelesa, s’elabora amb raïms de vinyes velles de muntanya del Baix
Penedès. Només van fer una bóta. Amb vins com aquests Jané Ventura confirma que el seu objectiu és "fer vins singulars i personals, que transmetin tot
l’afecte que sentim cap a la nostra terra i el nostre entorn".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada