Sis de cada deu marques de vins
que recomana la premsa espanyola de paper són molt cares per a l'actual
capacitat de compra del consumidor mitjà, disposat a no superar els 10 euros
per ampolla, segons les dades analitzades per l’empresa de comunicación
empresarial Castro Galiana (Http://CastroGaliana.com).
El 42% dels vins recomanats pels periodistes i experts dels principals diaris
espanyols tenen un preu inferior a 10 euros. El 37%% són vins d'entre 10 i 30
euros, i l'altre 21% superen els 30 euros l'ampolla. En els diaris de difusió
nacional [que solen publicar crítiques de vins d'alt preu] s'observa una
tendència a “enaltir i mitificar” el món del vi de manera més accentuada que en
la premsa regional, que prefereix recomanar vins de cellers de proximitat i de
preus més baixos. A Castro Galiana ham arribat a aquestes conclusions després
d'analitzar les crítiques de vins de més de 4.500 exemplars de 30 diaris
espanyols, els de major difusió, entre el 19 de febrer i el 31 d'agost de 2012.
El contrast d'interessos sembla evident, es diu des de Castro Galiana.
Com
ja vaig informar en un anterior post, una enquesta realitzada entre 1.200
espanyols i difosa fa uns dies per la iniciativa Cork, patrocinada per les
patronals del suro, assegura que set de cada deu espanyols destinen menys de 10
euros en una ampolla de vi. La premsa d'informació general i econòmica és el
mitjà convencional que més informació destina a comentar els vins i cellers, i,
d'altra banda, és el mitjà que és més consumit per les classes socials mitjanes
i altes i amb major poder adquisitiu, com es diu en l'informe. El 37% de la població espanyola sol
llegir premsa, per la qual cosa és un mitjà de masses. Cada capçalera adapta
els seus continguts a la comprensió i capacitat econòmica del seu perfil de
públic majoritari, es manifesta. Des de Castro Galiana s’apunta que “la crítica
de vi és un subgènere periodístic que inclou informació i interpretació d'un bé
de consum, i, per tant, valoracions dels seus autors sobre les qualitats del vi
criticat”. S’afegeix que “en la pràctica, amb prou feines existeix la crítica
de vins deficients, doncs tots, amb diferència de preus i qualitats molt grans,
reben bones qualificacions per part dels periodistes experts. Aquestes
qualificacions marquen pautes de consum i encaminen la venda més o menys
directa del producte”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada