Poques persones coneixo tan apassionades pel món del vi com l'arquitecte tècnic (aparellador diu ell) Lluís Ariza, prescriptor de 7 Caníbales. D'experts en el Margaux Château Palmer no en coneixo cap ni un que en sàpiga més. Avui, després de molt de temps dient que havíem de quedar, hem acabat dinant plegats a Monvínic gaudint d'una meravellosa tòfona blanca (damunt de pasta i damunt d'un ou) i d'un gran tudó. L'àpat no es podia regar millor: un estratosfèric Château Palmer 1990 de la col·lecció privada de Lluís Ariza i un sorprenent i hedonista Priorat de 1996 (l'Extra de Masia Barril de Bellmunt del Priorat). El vi de Palmer s'ha mostrat molt expressiu de seguida, mostrant un pebrot escalivat, una concentració, una maduresa i una elegància que t'emocionen enormement. El Palmer ha anat evolucionant a la copa, oferint cada vegada més, amb l'escalfor, notes a cuir. El Masia Barril, tot i ser més jove, estava més evolucionat, oferint notes a mel. Realment sorprenent que estigui encara tan bebible aquest Priorat elaborat sense criança en fusta. La coincidència d'uns coneguts a una taula veïna (Parés Baltà) acompanyant l'equip del Mandarin Oriental de París) també ens ha permès tastar un Valbuena del 2003 (massa fusta pel meu gust), un gran Clos Mogador del 2005 al qual se li havia donat temps a obrir-se i una raresa increïble: el Madeira D'Oliveiras de 1903 (un vi límit). El dinar i la conversa han estat tan apassionants que de seguida s'ha fet dos quarts de set de la tarda. Lluís Ariza, un dels autors intel·lectuals d'Oller del Mas de Pla de Bages, sempre diu que ha nascut dues vegades: el 1953 al seu inseparable Sarrià i el 1992 a Château Palmer. Aquest gran 'wine lover' s'ha convertit, de totes totes, en el gran ambaixador de Palmer a casa nostra, fins al punt que fa anys va vendre al xef Carles Gaig ampolles a 5.500 pessetes que després va recomprar a 11.000 pessetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada