dilluns, 1 d’abril de 2013

L'emergència dels vins ecològics, biodinàmics i naturals, avui a La Vanguardia



A la secció Viure de La Vanguardia d'avui dilluns signo un ampli reportatge sobre l'emergència dels vins ecològics, biodinàmics i naturals? Què en penseu d'aquesta dinàmica a casa nostra?


Anton Rimbau

Ton Rimbau el matí que va rebre La Vanguardia a les seves vinyes de Vilobí del Penedès

Brindis por lo más natural

Barcelona acoge la primera feria de los emergentes vinos ecológicos, biodinámicos y naturales


RAMON FRANCÀS
Vilafranca del Penedès

Primero fueron los vinos fruto de la agricultura ecológica, luego los biodinámicos y ahora también emergen los naturales (sin sulfitos añadidos), sobre los que no hay siquiera regulación alguna. Lo más natural está haciéndose hueco en el mercado e incluso ya se ha anunciado para el 13 de mayo la primera edición de la feria VN-bcn, que se celebrará en la Cúpula de Las Arenas de Barcelona. Pretende erigirse como la muestra “referente” de los vinos ecológicos, biodinámicos y naturales en Catalunya. Sus promotores, Pablo Chamorro y Xavier Nolla, entienden que las principales razones por las cuales estos vinos están alcanzando un importante posicionamiento en los mercados y en su demanda es debido, principalmente, a que “el consumidor busca vinos y productos más saludables y auténticos”. Añaden que “algunos consumidores buscan también la relación de los vinos con el paisaje y el respeto por el medio natural, mientras a otros los motiva descubrir y conocer nuevos productos procedentes de vinificaciones o viticulturas más naturales”. Chamorro y Nolla también afirman que los elaboradores han “comprobado” que un cultivo más ecológico y respetuoso con el suelo y el entorno “son elementos positivos para la viña y el vino”. Los elaboradores, añaden, también buscan ofrecer productos de calidad diferenciados. Esta primera feria VN-bcn llega tras el primer Túnel de Productores Naturales organizado por el distribuidor de vinos Joan València el pasado 18 de marzo en el marco de la muestra Vitis Vinifera, celebrada en el Auditori de Barcelona.
            El director general del Institut Català de la Vinya i el Vi de la Generalitat, Jordi Bort, recuerda que Catalunya es líder en viticultura ecológica, y apunta que “es evidente que vamos hacia un tipo de vinos muy particulares”. Las cavas Recaredo de Sant Sadurní d’Anoia se acaban de estrenar con un escaso primer vino natural, el xarel·lo Capficat. Su director general, Ton Mata, recuerda que ya hace más de medio siglo que se empezó a trabajar en Francia con vinos naturales, “un camino que nos parece interesante pese a que el paraguas es muy amplio y no todo debería valer”. Castell d’Encus acaba de lanzar su primer vino natural, el blanco –SO2, y Parés Baltà también se acaba de estrenar con los vinos naturales con el Silvestris 2011, elaborado en su bodega del Priorat fruto de unas viñas de Gratallops que desde que se plantaron no han recibido ningún producto de síntesis química, solo azufre en polvo y, ocasionalmente, caldo bordelés. También bodegas de prestigio como Alemany i Corrio están explorando el mundo de los vinos naturales: incluso uno de sus propietarios, el enólogo Laurent Corrio, pisó las uvas con los pies. Mientras tanto, la Denominación de Origen Penedès, según ha asegurado el presidente de su consejo regulador, Josep Maria Albet, anhela convertirse en la primera 100% ecológica.        
            Unos de los vinos más extremos son los del viticultor de Vilobí del Penedès Ton Rimbau. Son vinos que se venden a unos 70 euros y que son presentados en botellas cerámicas que son “afinadas” al ser sumergidas en agua en tinas bajo tierra, en zonas geobiológicas no negativas. La etiqueta es de madera y va colgada con un cordel. No hay nada igual. Son xarel·los del Penedès ecológicos, naturales y artesanales. Rimbau prefiere no da a catar su vino si no coincide con un día favorable del calendario biodinámico (sigue las fases lunares). En la viña llega a apartar las arañas tigre con una rama de árbol cuando tiene que pasar con el tractor. Las cuida para mantenerlas como plaguicidas naturales. Ahora busca inversores para hacer su propia bodega, con vistas a Montserrat, donde quiere crear una piscina gigante en la que sumergir las botellas. Esta piscina sería visitable con un sumergible para varias plazas con cabina transparente. Para hacerlo posible quiere recurrir a la financiación en masa (crowdfunding). Necesita una inversión total de 1,9 millones de euros.        

5 comentaris:

  1. Benvolgut Ramon,
    un dia hauríem de parlar de tot plegat amb una mica de dades i sabent, gairebé diria que al marge de certificacions, nomenaments o etiquetes, què fa cadascú al camp i al celler, on ho fa i com ho fa. Hi ha vins biodinàmics que no tenen sulfits afegits també. I en conec alguns que duen la certificació ecològica que tampoc en duen. I tot plegat, l'ús dels adjectius està introduint la gent, potser, a una cerimònia de la confusió notable. Molt soroll i poques nous, vaja.
    Sap una mica de greu que l'esforç de no poca gent es perdi entre tot aquest soroll.
    Una abraçada,
    Joan

    ResponElimina
  2. No puc estar més d'acord amb el que exposes. Potser em quedo amb les paraules de Ton Mata, que parla d'un camí interessant on no tot hauria de valdre. A més, hauríem de parlar de les motivacions últimes d'alguns elaboradors. Ara bé, benvolgut Joan, el reportatge el que volia recollir, en un espai limitat, és una innegable tendència, diga-li moda si ho prefereixes. Jo espero que en els casos més excel·lents, aquesta sigui una moda iniciada per quedar-se.

    ResponElimina
  3. Tens tota la raó, és clar, en la motivació i objectius del reportatge. En aquest sentit,m res a dir, al contrari: poses un tema sobre la taula. Però...A mi, benvolgut Ramon, el que m'agradaria és que un periodista de raça com tu, el millor periodista del món del vi d'aquest país, ajudés una mica a posar llum sobre tot plegat, ajudés amb una bona investigació a destriar sorolls de música, llum de tenebres. Ja m'entens. Jo no paro d'escriure darrerament sobre aquestes coses, però és clar que a mi no em fa cas ningú...
    El que tinc clar, a partir dels casos que estic coneixent aquests darrers anys i, més intenansament, aquests dos darrers mesos, és que a més de la moda, hi ha un corrent de fons molt poderós i seriós que ha tornat (m´s que vingut) per quedar-se.
    Una abraçada,
    Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, crec que en la mesura que puc, ja vaig posant llum tot i el reduït espai del que disposem en mitjans generalistes. Posar ampolles sota l'aigua a Vilobí del Penedès per explicar un estalvi energètic i després elaborar amb despesa elèctrica i consum de combustible a Sant Pere de Ribes no és coherent. Coneixo molta gent que ha entrat en aquest món amb dubtes, però decidida. I això ja em sembla prou interessant. L'onada sembla imparable. Esperem que no acabi en tsunami.

      Elimina
  4. Fa temps que em crida l'atenció tot aquest debat sobre els anomenats vins naturals... A tothom qui em pregunta miro d'explicar-li que el vi ja és una beguda natural i que la seua elaboració pot fer-se únicament a través de processos bioquimics naturals com les fermentacions. En tot allò relatiu a la conservació, hi afegeixo, que l'aditiu que s'utilitza (des de fa segles) procedeix de la combustió del sofre, que és un producte químic natural, no de sintesi. També explico, que avui dia, les dosis d'aquest aditiu en vins de qualitat, poden ser molt baixes com a conseqüència de les acurades elaboracions que es fan a molts cellers. És poc freqüent troba vins secs (ben fets) amb més de 100 mg/l de SO2 total... Sobre la qüestió ecológica, tant sols un apunt: que ecologia i sostenibilitat no sempre van de la mà. I en quan a la biodinàmica, cónec pocs pagesos que desconeixin la influència de la lluna sobre el conreu i les practiques viticoles i molts que no ho expliquen perquè desconeixen que pot ser un element de valor... Tornant al tema dels anomenats vins naturals, trobo que ja és necessaria una posició clara de l'administració... Bon debat!

    ResponElimina