dissabte, 6 d’abril de 2013

'La grande bouffe' de vins, un luxe al restaurant Marejol de Vilanova



Tastadors d’excepció, immensos vins, molt bones copes i decantadors Riedel i un excel·lent sopar on no hi van faltar pernil, les excelses gambes vermelles de Vilanova, llobarro de la llotja de la Confraria de Pescadors de Vilanova, una molt bona vedella ecològica de Girona i una selecció de formatges va ser el programa de luxe d’una nova trobada dels sopars-tast a cegues del restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú, que ahir va viure el seu moment més àlgid. Jose Gallego, amb un gran entusiasme, ha aconseguit reunir en una taula en els últims mesos alguns dels creadors de vins més interessants del nostre país en unes jornades francament divertides sense deixar d’estar a gran alçada. Com diu un amic meu elaborador, Pere Rovira (Mas d’en Gil de Bellmunt del Priorat), podríem estar parlant de la Champions dels vins a casa nostra. Ahir van arribar a desfilar per les copes fins a 25 singulars vins: Penedès, Cava, escumós sense DO, Ribera del Duero, Austràlia, Nova Zelanda, Toro, Alentejo, Toscana, Empordà, Montsant, Baix Aragó, Catalunya, Costers del Segre, Madrid i Pirineu.
            L’àpat va començar amb arrel i va acabar amb fruita. Els tastadors van ser, si se’m descompte a mi, realment excepcionals: Mireia Torres Maczassek (Jean Leon i Torres Priorat), Francesc Martí Badia (Vila Viniteca i Ca n’Estruch), Paco Rodero (Pago de los Capellanes), Ramon Jané i Mercè Cuscó (Mas Candí), Anna Espelt (Espelt), Delfí Sanahuja (Castell de Perelada), Damià Deàs (Vilarnau), Oriol Guevara (St Joannes, Hugas de Batlle o La Capuchina) i Òscar Villagarcia (coorganitzador de la fira Temps de Vi). Cada comensal havia de portar dues mostres, més les que va posar el propietari de l'establiment i Jordi Segura (Euroselecció/Riedel), que a darrera hora va haver d’excusar la seva assistència. També van excusar la seva participació en aquesta memorable trobada Quim Vila (Vila Viniteca), Paco de la Rosa Torelló (Torelló), Laurent Corrio (Alemany i Corrio), Maite Esteve (Vins El Cep/L’Alzinar), Jaume Gramona (Gramona), Marta Rovira (Mas d'en Gil), Carlos Esteva (Can Ràfols dels Caus), Albert Jané (Acústic), Glòria Collell (Mia/Freixenet), Cristophe Brunet (Primum Familiae Vini), Ton Mata (Recaredo), Elena Yepes (gastrònoma i Financial Advisor) i Lluis Ariza (Wine lover i col·laborador de 7 Caníbales).
            La cosa va arrencar amb la interessant cervesa artesana d’alta muntanya Montanissell 1170 elaborada amb aigua provinent de desglaç (continguda amargor i corpulència, així com saborosa) i amb un divertit còctel de cava (Delapierre) amb l’aperitiu italià Aperol. Tot just abans d’entrar al menjador es va tastar el darrer projecte experimental de 10 Sentits, l’escumós de sumoll blanc Escumoi (singular i força diferent tot i que no acaba de fer-me el pes).  
            Ja a taula va obrir el joc una dificilíssima prova de foc, en tractar-se d’un tast completament a cegues: l’Espumante Cartuxa –Evora- (un Alentejo de color pell de ceba, un pèl tancat i amb viu carbònic i alta acidesa). Es va continuar pel Glop 2007 d’Albert de Vilarnau (la mel i les notes madures destaquen en un cava d’alta gamma elaborat amb chardonnay criat en bóta i amb macabeu i parellada). Acte seguit va fer aparició en escena l’Albert de Vilarnau Chardonnay Pinot Noir 2001 (fantàstic cava que ja fa temps que em té el cor robat i que ha arribat a l’abril del 2013 encara amb una interessant acidesa tot i les clares notes d’evolució). Va obrir el camí dels vins tranquils el Desig 2012 de Mas Candí (un xarel·lo varietal comme il faut que no té fusta ni falta que li fa). Acte seguit va arribar la primera gran novetat de la vetllada. Va ser La Pura 2011, un dels xarel·los de les quatre finques del QX criat en roure rosa. És un vi del qual només s’ha elaborat una bóta de 225 l. (300 ampolles) que sortirà al mercat cap a Nadal. És molt interessant (m’agrada el fonoll tan varietal que presenta), tot i que ara la fusta encara es mostra massa persistent. Tot seguit va arribar una altra novetat, un vi de taula, que vaig trobar força interessant per tractar-se d’una estrena. Em refereixo al Carisma 2012 (vi de taula que podria acabar entrant a la DO Costers del Segre), un projecte de molta alçada als Prineus (1.170 metres sobre el nivell del mar). És un vi que m’ha agradat, amb interessant acidesa però madur, elaborat amb gewürz i riesling plantats el 2009 a Montanissell (Coll de Nargó, Alt Urgell). Del Pirineu vam marxar cap a un dels extrems del Penedès, amb el Gran Clot dels Oms 2010 de Finca Ca n’Estella (un chardonnay criat en bóta corpulent i madur).
            Tot i que després vam tornar als blancs, el següent vi va ser un molt bon Chianti d’Antinori (una de les grans, amb majúscules, famílies del vi), el Tignanello 2009 (un vi de llibre de la Toscana, madur, rodó i tànic). És un sangiovese (la sang de Júpiter) amb cabernet Sauvignon i cabernet franc que mostra calidesa (fruites confitades) i notes a cacau. A continuació va arribar l’australià (Yarra Valley) Gembrook Hill 2010 (un fi sauvignon blanc varietal, lleugerament fragant i força elegant). Vam tornar als negres amb un desconcertant negre, un pinot noir del 2011 de Biu (Batlliu de Sort) on predominava una excessiva maduresa i notes a panses. Va prosseguir La grande bouffe de vins amb la varietal garnatxa de l’Equilibrista 2010 (fruites negres i vermelles intenses en un vi de la DO Catalunya força rodó). Acte seguit vam tornar als blancs amb una joia de col·leccionista (de la meva col·lecció privada), un blanc de 1998 de Cretas (Baix Aragó). En refereixo al sensacional Venta d’Aubert 1998 (chardonnay en fusta, viognier i garnatxa blanca) que manté certa acidesa i gran capacitat encara d’emocionar en una zona tan càlida i maca com la del Matarranya, tot just al costat d’Arnes. Després va fer acte de presència el nou  vimblanc 2006 del Celler Cooperatiu de Capçanes (que podria sortir en els pròxims mesos al mercat com a 1/y 2006). La mostra del sopar va ser treta expressament de les bótes i embotellada individualment per l’enòleg en cap del Celler de Capçanes (Montsant), Àngel Teixidó. Aquesta mostra exclusiva (una garnatxa negra vinificada en blanc) es va mostrar licorosa tot i tenir només 15º. Molts hi van veure l’estil dels vins brisats. Presenta notes d’evolució que em porten a la poma al forn. La tornada als negres va venir de la mà d’un molt bon vi atenent a la molt bona relació qualitat-preu-satisfacció. Em refereixo al Terres Negres 2011 d’Espelt (interessant i fruitosa carinyena amb garnatxa en aquest Empordà que arriba a les botigues a uns 12 euros).
            En un viatge d’anada i tornada vam anar de l’Empordà a Nova Zelanda (Central Otago) amb el blanc Hawkshead 2010 (un riesling força comercial, per agradar un ampli públic amb evidents rastres de sucre residual). Vam tornar als negres amb la garnatxa madrilenya El Hombre Bala 2011 (singular garnatxa d’important càrrega alcohòlica) i amb l’icona Espectacle 2010 (DO Montsant) a qui va costar moltíssim d’obrir-se, tot i que havia estat decantat a les sis de la tarda utilitzant l’elegant oxigenador ‘Paloma’ de Riedel. Aquesta garnatxa d’espectacular vinya a la Figuera de Montsant (gentilesa de Jordi Segura) primer ens va desconcertar, després ens va seduir. Va anar sortint a poc a poc la fruita (maduixa) i finalment l’esperada rosa, tot i que es va anar escalfant mostrant més intensitat alcohòlica. Vam anar pujant graons d’intensitat amb El Nogal 2009 de Pago de los Capellanes (la fusta i el caramel delataven un Ribera del Duero de gamma alta). Acaben de sortir les primeres ampolles d’aquesta nova anyada al mercat. Tinta del país plantada en vinyes argiloso-calcàries i també pedregoses ofereixen uns grans petits de màxima qualitat. El pas per ampolla millorarà aquest bon vi. Acte seguit va omplir les copes el Syrah Finca Moret 2012 de Tomàs Cusiné (un vi experimental que encara està a la bóta que, en principi, no sortirà al mercat). De Costers del Segre vam fer el salt a l’Empordà, al fruit d’una de les vinyes més maques de Catalunya: l’icona Garbet 2007 de Castell de Perelada. És un vi a qui encara queden un parell d’anys per sortir al mercat. Mostra precipitacions de color i em va agradar moltíssim trobar notes fragants de plantes aromàtiques en infusió (eucaliptus i romaní). Aquest elegant syrah és molt balsàmic. A continuació va venir el millor vi al darrer concurs internacional Bacchus (Unión Española de Catadores), el Finca Malaveïna 2009 de Castell de Perelada (40% merlot, 30% cabernet sauvignon, 20% syrah i 10% garnatxa). Em va sorprendre molt i molt trobar clares connexions aromàtiques (les plantes aromàtiques) amb el Garbet 2007. El Malaveïna és un vi que sempre m’ha agradat. Crec que el seu preu és força ajustat.
            La cosa va pujar de potència amb un súpertànic i aspre Alabaster 2010 de Teso La Monja, un Toro de Valdefinjas (família Eguren) que el vidre ha de domesticar. No vaig saber entendre els 125 euros que costa ni els 99 punts que li ha atorgat Andrés Proensa (tampoc els 96 de la Guia Peñín). La traca final va arribar amb un altre vi icona, El Picón 2009 de Pago de los Capellanes. És una tinta de país tànica però de molta alçada, amb notes a caramel i on la fusta és força notable (Taransaud T5). Paco Rodero diu que no és un vi per menjar. Més aviat el defineix com “un vi de llarg de foc i de llarga tarda sense que s’apagui la xispa”. Vam tancar la memorable nit (costarà molt d’oblidar) amb el més que interessant vi dolç Airam d’Espelt. Anna Espelt diu que és un vi que la connecta amb “les arrels”. El va començar a dissenyar el seu avi. Era el vi amb el qual tradicionalment es donava la benvinguda a casa. Té un any de bóta, amb solera (mares) del 1997. Està elaborat amb garnatxa grisa, garnatxa roja i garnatxa negra. M’agrada aquesta elegant combinació de dolçor i notes arranciades (nous i avellanes). És equilibrat i gens embafador. (i només per 12 euros!). Fora de programa, a la barra del restaurant Marejol, quan molts dels convidats ja havien marxat (eren les tres de la matinada) va acabar omplint les darreres copes el Selma de Nin 2007 de Nin- Ortiz. Em va desconcertar molt aquesta mostra 201 d’una producció de només 254 ampolles. És un vi exclusiu i romàntic, però difícil d’entendre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada