Tastadors
d’excepció, immensos vins, molt bones copes i decantadors Riedel i un
excel·lent sopar on no hi van faltar pernil, les excelses gambes vermelles de
Vilanova, llobarro de la llotja de la Confraria de Pescadors de Vilanova, una molt bona vedella ecològica de Girona i una selecció de formatges va ser el programa de luxe
d’una nova trobada dels sopars-tast a cegues del restaurant Marejol de Vilanova
i la Geltrú, que ahir va viure el seu moment més àlgid. Jose Gallego, amb un
gran entusiasme, ha aconseguit reunir en una taula en els últims mesos alguns
dels creadors de vins més interessants del nostre país en unes jornades
francament divertides sense deixar d’estar a gran alçada. Com diu un amic meu
elaborador, Pere Rovira (Mas d’en Gil de Bellmunt del Priorat), podríem estar
parlant de la Champions dels vins a casa nostra. Ahir van arribar a desfilar per
les copes fins a 25 singulars vins: Penedès, Cava, escumós sense DO, Ribera del
Duero, Austràlia, Nova Zelanda, Toro, Alentejo, Toscana, Empordà, Montsant,
Baix Aragó, Catalunya, Costers del Segre, Madrid i Pirineu.
L’àpat va començar amb arrel i va
acabar amb fruita. Els tastadors van ser, si se’m descompte a mi, realment
excepcionals: Mireia Torres Maczassek (Jean Leon i Torres Priorat), Francesc
Martí Badia (Vila Viniteca i Ca n’Estruch), Paco Rodero (Pago de los
Capellanes), Ramon Jané i Mercè Cuscó (Mas Candí), Anna Espelt (Espelt), Delfí
Sanahuja (Castell de Perelada), Damià Deàs (Vilarnau), Oriol Guevara (St Joannes, Hugas de Batlle o La Capuchina) i Òscar
Villagarcia (coorganitzador de la fira Temps de Vi). Cada comensal havia de
portar dues mostres, més les que va posar el propietari de l'establiment i Jordi Segura (Euroselecció/Riedel),
que a darrera hora va haver d’excusar la seva assistència. També van excusar la
seva participació en aquesta memorable trobada Quim Vila (Vila Viniteca), Paco
de la Rosa Torelló (Torelló), Laurent Corrio (Alemany i Corrio), Maite Esteve
(Vins El Cep/L’Alzinar), Jaume Gramona (Gramona), Marta Rovira (Mas d'en Gil), Carlos Esteva (Can Ràfols
dels Caus), Albert Jané (Acústic), Glòria Collell (Mia/Freixenet), Cristophe
Brunet (Primum Familiae Vini), Ton Mata (Recaredo), Elena Yepes (gastrònoma i Financial
Advisor) i Lluis Ariza (Wine lover i col·laborador de 7 Caníbales).
La cosa va arrencar amb la interessant cervesa artesana
d’alta muntanya Montanissell 1170 elaborada amb
aigua provinent de desglaç (continguda amargor i corpulència, així com
saborosa) i amb un divertit còctel de cava (Delapierre)
amb l’aperitiu italià Aperol. Tot just abans
d’entrar al menjador es va tastar el darrer projecte experimental de 10
Sentits, l’escumós de sumoll blanc Escumoi (singular
i força diferent tot i que no acaba de fer-me el pes).
Ja a taula va obrir el joc una dificilíssima prova de foc,
en tractar-se d’un tast completament a cegues: l’Espumante Cartuxa –Evora- (un Alentejo de color pell de ceba, un
pèl tancat i amb viu carbònic i alta acidesa). Es va continuar pel Glop 2007 d’Albert de Vilarnau (la mel i les notes
madures destaquen en un cava d’alta gamma elaborat amb chardonnay criat en bóta
i amb macabeu i parellada). Acte seguit va fer aparició en escena l’Albert de Vilarnau Chardonnay Pinot Noir 2001 (fantàstic
cava que ja fa temps que em té el cor robat i que ha arribat a l’abril del 2013
encara amb una interessant acidesa tot i les clares notes d’evolució). Va obrir
el camí dels vins tranquils el Desig 2012 de Mas Candí
(un xarel·lo varietal comme il faut que no té fusta
ni falta que li fa). Acte seguit va arribar la primera gran novetat de la
vetllada. Va ser La Pura 2011, un dels xarel·los
de les quatre finques del QX criat en roure rosa. És un vi del qual només s’ha
elaborat una bóta de 225 l.
(300 ampolles) que sortirà al mercat cap a Nadal. És molt interessant (m’agrada
el fonoll tan varietal que presenta), tot i que ara la fusta encara es mostra
massa persistent. Tot seguit va arribar una altra novetat, un vi de taula, que
vaig trobar força interessant per tractar-se d’una estrena. Em refereixo al Carisma 2012 (vi de taula que podria acabar entrant a
la DO Costers del Segre), un projecte de molta alçada als Prineus (1.170 metres sobre el
nivell del mar). És un vi que m’ha agradat, amb interessant acidesa però madur,
elaborat amb gewürz i riesling plantats el 2009 a Montanissell (Coll de
Nargó, Alt Urgell). Del Pirineu vam marxar cap a un dels extrems del Penedès,
amb el Gran Clot dels
Oms 2010 de Finca Ca n’Estella (un chardonnay criat en bóta corpulent i
madur).
Tot i que després vam tornar als blancs, el següent vi va
ser un molt bon Chianti d’Antinori (una de les grans, amb majúscules, famílies
del vi), el Tignanello 2009 (un vi de llibre de
la Toscana, madur, rodó i tànic). És un sangiovese (la sang de Júpiter) amb
cabernet Sauvignon i cabernet franc que mostra calidesa (fruites confitades) i
notes a cacau. A continuació va arribar l’australià (Yarra
Valley) Gembrook Hill 2010 (un fi sauvignon blanc varietal,
lleugerament fragant i força elegant). Vam tornar als negres amb un
desconcertant negre, un pinot noir del 2011 de Biu
(Batlliu de Sort) on predominava una excessiva maduresa i notes a panses. Va prosseguir
La grande bouffe
de vins
amb la
varietal garnatxa de l’Equilibrista 2010
(fruites negres i vermelles intenses en un vi de la DO Catalunya força rodó).
Acte seguit vam tornar als blancs amb una joia de col·leccionista (de la meva
col·lecció privada), un blanc de 1998 de Cretas (Baix Aragó). En refereixo al
sensacional Venta d’Aubert 1998 (chardonnay en
fusta, viognier i garnatxa blanca) que manté certa acidesa i gran capacitat
encara d’emocionar en una zona tan càlida i maca com la del Matarranya, tot
just al costat d’Arnes. Després va fer acte de presència el nou vimblanc 2006 del
Celler Cooperatiu de Capçanes (que podria sortir en els pròxims mesos al
mercat com a 1/y 2006). La mostra
del sopar va ser treta expressament de les bótes i embotellada individualment
per l’enòleg en cap del Celler de Capçanes (Montsant), Àngel Teixidó. Aquesta
mostra exclusiva (una garnatxa negra vinificada en blanc) es va mostrar
licorosa tot i tenir només 15º. Molts hi van veure l’estil dels vins brisats.
Presenta notes d’evolució que em porten a la poma al forn. La tornada als negres va
venir de la mà d’un molt bon vi atenent a la molt bona relació
qualitat-preu-satisfacció. Em refereixo al Terres
Negres 2011 d’Espelt (interessant i fruitosa carinyena amb garnatxa en
aquest Empordà que arriba a les botigues a uns 12 euros).
En un viatge d’anada i tornada vam anar de l’Empordà a
Nova Zelanda (Central Otago) amb el blanc Hawkshead
2010 (un riesling força comercial, per agradar un ampli públic amb
evidents rastres de sucre residual). Vam tornar als negres amb la garnatxa
madrilenya El Hombre Bala 2011 (singular garnatxa d’important càrrega
alcohòlica) i amb l’icona Espectacle 2010 (DO
Montsant) a qui va costar moltíssim d’obrir-se, tot i que havia estat decantat
a les sis de la tarda utilitzant l’elegant oxigenador ‘Paloma’ de Riedel.
Aquesta garnatxa d’espectacular vinya a la Figuera de Montsant (gentilesa de
Jordi Segura) primer ens va desconcertar, després ens va seduir. Va anar
sortint a poc a poc la fruita (maduixa) i finalment l’esperada rosa, tot i que
es va anar escalfant mostrant més intensitat alcohòlica. Vam anar pujant graons
d’intensitat amb El Nogal 2009 de Pago de los
Capellanes (la fusta i el caramel delataven un Ribera del Duero de gamma
alta). Acaben de sortir les primeres ampolles d’aquesta nova anyada al mercat.
Tinta del país plantada en vinyes argiloso-calcàries i també pedregoses
ofereixen uns grans petits de màxima qualitat. El pas per ampolla millorarà
aquest bon vi. Acte seguit va omplir les copes el Syrah
Finca Moret 2012 de Tomàs Cusiné (un vi experimental que encara està a
la bóta que, en principi, no sortirà al mercat). De Costers del Segre vam fer
el salt a l’Empordà, al fruit d’una de les vinyes més maques de Catalunya:
l’icona Garbet 2007 de
Castell de Perelada. És un vi a qui encara queden un parell d’anys per
sortir al mercat. Mostra precipitacions de color i em va agradar moltíssim
trobar notes fragants de plantes aromàtiques en infusió (eucaliptus i romaní).
Aquest elegant syrah és molt balsàmic. A continuació va venir el millor vi al
darrer concurs internacional Bacchus (Unión Española de Catadores), el Finca Malaveïna 2009 de Castell de Perelada (40%
merlot, 30% cabernet sauvignon, 20% syrah i 10% garnatxa). Em va sorprendre
molt i molt trobar clares connexions aromàtiques (les plantes aromàtiques) amb
el Garbet 2007. El Malaveïna és un vi que sempre m’ha agradat. Crec que el seu
preu és força ajustat.
La cosa va pujar de potència amb un súpertànic i aspre Alabaster 2010 de Teso La Monja, un Toro de Valdefinjas
(família Eguren) que
el vidre ha de domesticar. No vaig saber entendre els 125 euros que costa ni
els 99 punts que li ha atorgat Andrés Proensa (tampoc els 96 de la Guia Peñín).
La traca final va arribar amb un altre vi icona, El
Picón 2009 de Pago de los Capellanes. És una tinta de país tànica però
de molta alçada, amb notes a caramel i on la fusta és força notable (Taransaud
T5). Paco Rodero diu que no és un vi per menjar. Més aviat el defineix com “un
vi de llarg de foc i de llarga tarda sense que s’apagui la xispa”. Vam tancar
la memorable nit (costarà molt d’oblidar) amb el més que interessant vi dolç Airam d’Espelt. Anna Espelt diu que és un vi que la
connecta amb “les arrels”. El va començar a dissenyar el seu avi. Era el vi amb
el qual tradicionalment es donava la benvinguda a casa. Té un any de bóta, amb solera
(mares) del 1997. Està elaborat amb garnatxa grisa, garnatxa roja i garnatxa
negra. M’agrada aquesta elegant combinació de dolçor i notes arranciades (nous
i avellanes). És equilibrat i gens embafador. (i només per 12 euros!). Fora de
programa, a la barra del restaurant Marejol, quan molts dels convidats ja
havien marxat (eren les tres de la matinada) va acabar omplint les darreres
copes el Selma de Nin 2007 de Nin- Ortiz. Em va
desconcertar molt aquesta mostra 201 d’una producció de només 254 ampolles. És
un vi exclusiu i romàntic, però difícil d’entendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada