Les incongruències de la llista Parker

No hi ha dubte que Neal Martin, de qui s’ha  explicat que és un tastador professional i rigorós des de la patronal dels vins catalana (AVC), ha volgut deixar el seu segell particular en la primera llista de puntuacions que publica Parker des que el va escollir en substitució de Jay Miller. Per les xarxes socials ja s’està comentant amb estranyesa, i força, el fet que s’han inclòs per primer cop vins balears (principalment el 4 Kilos) en el llistat de vins catalans. També ha estat criticat que el nou tastador hagi estat només un parell de cops a Catalunya i que no conegui en profunditat ni els cellers, ni les vinyes, ni els elaboradors, ni els enòlegs de casa nostra. El que no ha canviat de Miller a Martin són les errades ortogràfiques o els noms inexactes d’alguns vins (m’ha fet gràcia que en comptes d’Escurçons s’hagi escrit Escurons a l’hora de citar aquest vi de Mas Martinet). A primer cop d’ull queda clar que el Priorat continua dominant, amb claredat meridiana, a les preferències de Parker. La gran novetat, al meu entendre, és el gran reconeixement que han rebut, amb grans puntuacions, alguns caves. També queda clar que Parker continua ‘castigant’ les grans marques, com ara Torres, Freixenet i Codorníu. També continúen apareixent diversos productes catalans que no es venen al mercat espanyol, com és el cas del blanc Sangre de Toro 2011 de Torres.

Sigui com sigui, costa d’entendre que es castiguin ara grans vins, com l’Auditori de l’Albert Jané, el Clos Erasmus (ara només 91 punts) o l’Espectacle, que en anteriors edicions havien estat idolatrats. Amb tots els respectes, també costa molt d’entendre com el Sot Lefriec del 2006 i l’excel·lent xarel·lo Clot del Roure 2010 de Vins El Cep - Marquès de Gelida només aconsegueixin 87 punts (els mateixos que el Torres Gran Coronas del 2008 i el prioratí Perpetual de Torres del 2008). Així mateix, el Viña Gigi de Jean Leon del 2009, el Milmanda del 2009 de Torres (vi que situen al Penedès quan la vinya està a la Conca de Barberà), el Nelin de Clos Mogador del 2009 i el Geol del 2008 de Tomás Cusiné només s’han endut 88 punts, els mateixos que els justets Imus de Falset-Marçà o Diorama de garnatxa negra de Pinord. Com pot ser que el Terraprima blanc 2011 de Can Ràfols dels Caus tingui els mateixos punts (91) que el Grans Muralles 2009 i dos menys que el Comabruna 2009 d’Espelt? Tot i que ja entenc que això de puntuar és molt difícil, potser caldria ser més coherent i just.