El millor vi català segons Martin, al Tast amb Llops de Gratallops

Aquest dissabte a Gratallops, a l'excel·lent Tast amb Llops 2012, es va poder tastar el vi que, amb 97 punts, encapçala la llista de vins catalans i balears elaborada per Neal Martin (Parker). És el Clos Martinet del 2009 (DOQ Priorat), un vi que no sortirà al mercat fins al setembre (a un preu que se situarà als voltant dels 50 euros). Me'l va donar a tastar la seva creadora, Sara Pérez. Queda clar perquè aquest vi encara no surt al mercat. Si bé en nas ja apunta grans maneres, amb bona expressió de fruitetes negres i vermelles, en boca es mostra amb certes astringències (la rapa es fa notar). El vidre ha d'acabar arrodonint aquest vi del qual s'han elaborat unes 12.000 ampolles. Sara Pérez ho té ben clar. Costa d'entendre com un vi que encara no està rodó ha assolit la mateixa puntuació que el Clos Mogador del 2001. És el primer Clos Martinet que Sara Pérez elabora sense fusta. S'ha criat en dipòsits de ciment (tines de formigó) per mantenir la "vivacitat" de la fruita en una anyada madura i complexa. De fet, Sara Pérez diu que prefereix l'anyada del Clos Martinet del 2010. No deixa de sorprendre, d'altra banda, que Neal Martin només hagi atorgat 88 punts al Clos Martinet del 2000. Sara Pérez també va donar va tastar aquest dissabte l'interessant Els Escurçons 2009 (un 100% de garnatxa elaborat amb un 70% de rapa i amb criança en roure durant 20 mesos). Neal Martin ha atorgat 95 punts a aquest vi.

Fitxa tècnica del Clos Martinet 2009:

Grau alcohòlic: 14,5º

Llevats: autòctons

Temps d'envelliment: 22 mesos en tines de formigó

Sense filtrar

Varietats de raïm: garnatxa, carinyena, syrah i cabernet sauvignon

Tipus de plantació: plantació en terrasses (7.200 ceps/ha i 3.000 ceps /ha). La formació és en vas, tot i que en transformació.

Forma de cultiu: cultiu agroecològic (certificació en ecològic des de 2008)

Resum d'elaboració: Es verema la parcel·la sencera cinc dies després d'haver iniciat un peu de cuba per a  l'obtenció dels llevats a la mateixa finca. Es derrapa el raïm, entra en gra sencer a la tina juntament amb el peu de cuba i amb el 80% de la rapa de la garnatxa. No s'utilitza sulforós. Es fan xafats del barret cada dos o tres dies durant la fermentació alcohòlica, i es descuba i premsa quan aquesta acaba (entre 28 i 36 dies després). Es passa a crainça en ciment.