dijous, 21 de març del 2013

Valoració positiva de Pelegrí d'alguns aspectes de la nova PAC, tot i alertar que "cal continuar negociant la lletra petita"


El conseller d’Agricultura valora positivament alguns aspectes de la nova PAC, però alerta que cal continuar negociant la lletra petita abans que s’aprovi definitivament el proper mes de juny. El  Consell, a la seva reunió dels passats 18-19 de març ha arribat a un acord polític sobre el paquet de la reforma de la PAC, en el marc del procediment de co-decisió legislativa (Consell-Parlament).  Aquest acord polític permet endegar la discussió entre Consell, Parlament, Comissió, que haurà de conduir a un acord de posició comuna  en el Consell el mes de juny. L’acord definitiu quedarà condicionat a l’aprovació definitiva de l’acord del marc financer plurianual (2014 - 2020) que tindrà lloc durant la cimera europea prevista pel mes de juny. Josep Maria Pelegrí  fa una valoració “des de la prudència, ja que no tenim tot el text, i els redactats concrets son importants. A partir d’aquí, globalment es pot dir que busca una posició intermèdia entre les propostes de la Comissió i del Parlament, el que pot afavorir un acord entre el trílog”. Afegeix que “com acords generals considerem positius la flexibilització del greening, la substitució de una tarifa plana per una convergència progressiva, cosa que eliminarà tensions, la flexibilització de les inversions en regadius, i fins i tot la possibilitat de nous regadius sota condicions, el manteniment dels drets de plantació de vinya fins el 2018 i el fet que  s’accepta la coexistència de PDRs nacionals  i regionals.”
El conseller ha remarcat també que en l’àmbit d’Espanya “s’ha aclarit  una de les principals incògnites que era el nombre de hectàrees  susceptibles d’acollir-se al pagament únic i el fet que  s’eleva el percentatge destinat als ajuts acoblats”. En aquest mateix sentit Pelegrí apunta que  “Per a Catalunya, la proposta recull molts dels posicionaments que hem plantejat en major o menor mesura: Tarifa de convergència, flexibilització del grenning, pagament acoblats, regadius, no rotació de conreus en plantacions permanents, declarar superfície ecològica les plantacions no intensives; etc. però  la gran incògnita és –en el supòsit que aquets acords fossin definitius, que no ho son encara-, com s’aplicarien a Espanya i per tant a Catalunya, ja que tant en temes de superfícies, com d’ajuts acoblats, com en el marge d’actuació del PDR podem quedar molt afectats” ha senyalat Pelegrí i ha afegit: “Per això creiem que caldria seure quan abans a la taula amb Madrid per començar a parlar de criteris generals de l’aplicació”.
 
Valoració a Catalunya dels principals acords assolits, segons la Generalitat:

Pagaments directes:

La superfície potencialment elegible es limitarà a la declarada el 2011, lo qual suposa una superfície total elegible per a Espanya de 22,3 milions ha. Aquesta mesura és satisfactòria per Catalunya, doncs evita un a dilució molt important dels ajuts per hectàrea 

Pel que fa a la convergència dels ajuts, ha estat eliminada l’obligatorietat d’una “tarifa plana” el 2019. En canvi, els beneficiaris amb ajuts per sota del 90% de la mitjana dels ajuts de la seva regió, recuperaran 1/3 de la diferència entre 2014 i 2019, per tal de pal·liar grans diferències entre beneficiaris, sectors i territoris. Aquesta és una mesura acceptable doncs elimina la tarifa plana i evita grans diferències entre sectors.

Mesures sobre  el greening

Aquestes mesures seran obligatòries i afectaran el 30% del import dels ajuts directes. Es clarifica el ventall de les anomenades “pràctiques equivalents” amb beneficis climàtics i ambientals; aplicació progressiva de les exigències de diversificació de cultius i clarificació de les exempcions; aplicació dels mínims aplicables als cultius permanents en relació amb el total de la superfície agrícola (cultius permanents extensius, amb menys de 250 arbres per ha, que suposen el 71% de l’olivar i 60% dels fruits secs, com  a superfícies d’interès ecològic; aplicació progressiva de l’exigència de mantenir una part per cultius ecològics (5% i posterior increment fins 7% el 2018, desprès d’informe d’avaluació); permetre que el 50% d’aquesta exigència de cultius ecològics  sigui aplicada a nivell regional o col·lectivament per grups d’agricultors.

Catalunya ha reclamat una flexibilització d’aquestes mesures que incideixen de manera important (30%) sobre els ajuts directes.  La flexibilització  a través de les pràctiques equivalents permetrà un impacte menor al esperat. Pel que fa al 7% destinat a mesures de caràcter ecològic que es redueix a un  3% inicial i amb un augment progressiu si s’escau, desprès d’un informe d’avaluació, es pot considerar acceptable.

Capping: Pel que fa al capping (topalls) dels muntants d’ajuts per beneficiari els estats membres poden establir un topall de 300.000 euros per beneficiari, i distribuir el muntant restant a la mateixa regió.Catalunya s’havia mostrat favorable a l’aplicació del topall, tot i que no té incidència important en el sector català.

Flexibilitat entre pilars: es permet un traspàs de fins el 15% , essent muntants finançats al 100% per la UE. Catalunya s’havia mostrat favorable només  a la transferència del 2on al 1er pilar, però la mesura acordada pel Consell, tot i ser aplicable als dos pilars comporta l’avantatge d’evitar el co-finançament amb càrrec al pressupost català. És una bona mesura.


Acoblament voluntari: Els estats membres podran utilitzar fins a un 12% (13,5% en el cas d’Espanya) del sobre nacional dels ajuts directes als sectors que surtin particularment perjudicats en l’estructura de la nova PAC.

La mesura és important per Catalunya doncs permetrà compensar el sector ramader (vacu, oví-cabrum) que no disposa de base territorial, fet característic del sector català. Val a dir que és una mesura aplicable de forma voluntària per part dels estats membres, i que en el cas de l’estat espanyol hi ha risc de que diversos sectors, com ara el cotó i al tabac, obtinguin també l’aplicació de la mesura per motius socioeconòmics.

Petits agricultors: Els estats membres podran aplicar un  règim simplificat per petits agricultors amb ajuts entre 500 i 1000 euros.


OCM única

Organitzacions de productors (OP’s)
Es manté un reconeixement obligatori per les OPs de fruites i hortalisses, vi i llet i voluntari per als demés sectors. S’elimina el requisit de no posició dominant per al reconeixement de les OPs. S’introdueix la possibilitat que les associacions de OPs de fruites i hortalisses puguin presentar directament programes operatius. Les OPs podran estendre la norma per a aspectes relatius a la sanitat animal, sanitat vegetal i seguretat alimentària. També s’ha incorporat l’etiquetatge d’origen país per les fruites i hortalisses.

El paper reforçat de les OPFH ha estat demanat pel sector català en el document de posicionament i la presentació directa dels programes operatius ha estat defensat també en el marc de les actuacions del lobby Areflh.

Sector del vi i la vinya

S’incorporen demandes del grup d’alt nivell sobre els drets de plantació: es manté el sistema de limitació fins el 2024 , i entra en vigor un nou sistema de limitació de les produccions el 2019; els EEMM poden augmentar anualment 1% dels drets de plantació existents. L’acord coincideix amb la demanda de Catalunya de retardar l’aplicació de la proposta de la Comissió  d’alliberament dels drets de plantació de vinya.


Mesures de mercat

La Comissió disposarà d’instruments que li permetran reaccionar de manera més flexible i eficaç davant  les turbulències dels mercats.

La mesura va en el sentit demanat per Catalunya d’una aplicació de mesures eficaces de reacció immediata a fluctuacions del mercat. Tot i que serà la Comissió qui tindrà la competència per aplicar-les, certament cal esperar una més gran eficàcia en les correccions de turbulències amb un impacte més immediat que en el cas de l’adopció d’aquest tipus de mesures de mercat per part de l’UE-27.


Desenvolupament rural

PDR: El nou reglament permet que els estats membres elaborin un programa de desenvolupament rural de caràcter nacional, compatible amb programes regionals.Tot i que queda pendent de determinar aspectes relatius a la decisió sobre la distribució dels ajuts per eixos temàtics, es manté la capacitat d’establir el PDR per Catalunya d’acord amb les característiques pròpies.

Inversions en regadiu
S’estableix una obligació de reducció del 10% d’estalvi mínim d’aigua necessari per obtenir finançament del Feader. També s’incrementa la superfície afectada, en determinades condicions. Aquesta reducció és ben acollida pel sector.

Ajuts agro-ambientals
Els pagaments greening han estat exclosos de la “baseline” .Catalunya no havia demanat una modificació d’aquesta possibilitat

Àrees amb dificultats específiques
S’introdueix major flexibilitat, amb un progressiu abandonament de les mesures fins el 2016, adaptat a cada EM. També s’introdueix més flexibilitat en la delimitació de les àrees. La mesura  es acceptable, en sintonia amb les demandes del sector català.

Tecnologia forestal
S’incrementa la taxa d’inversió per a tecnologia forestal. Mesura positiva per la tecnologia forestal catalana.

Termini d’execució
S’amplia la regla N+2 a N+3 per a execució de les mesures de desenvolupament rural. La mesura afavorirà les gestió dels projectes de desenvolupament rural.

Instruments de gestió de risc
Es garanteix la compatibilitat dels sistema d’assegurances agràries actual amb el nou mecanisme d’estabilització de rendes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada