diumenge, 31 de març de 2013

Novetats i meravellosos tresors desconeguts del Celler de Capçanes, amb Àngel Teixidó




La Cooperativa de Capçanes, que ja fa dies que ha deixat enrere l'oratge i les tempestes tot i els intents de la família Blanch de posar un peu a la junta directiva, és una cooperativa referent per la qualitat i singularitat dels seus vins. Avui diumenge he pogut conèixer de primera mà, de bóta en bóta, les novetats a través del bonhomiós i experimentat enòleg Àngel Teixidó. Han estat dues interessantíssimes hores de tast amb l'Àngel que se m'han fet curtes.
Hem començat per la novetat embotellada Peraj Petita Rosat 2012 (garnatxa amb merlot i ull de llebre): de color rosat pàl·lid, aquest primer vi kàixer rosat de la cooperativa capçanenca mostra fruitetes vermelles (maduixes i cireres). No és gaire voluminós i mostra alguna nota amargant (no té sucre residual). És un sagnat per gravetat dins la tina d'inox. Només s'ha estabilitzat amb una precipitació tartàrica per fred. El tast ha continuat amb un vi que no està al mercat, el també kàixer Peraj Petita negre 2012. Té el mateix cupatge que el rosat i mostra molta fruita (móres) i un pèl de carbònic residual. És vivaç i mostra totes les virtuts de la joventut (juventud divino tesoro). És força comercial, tot i que tànic. Segurament el pas per ampolla l’afinarà. L’extracció de color d’aquest vi en rama és molt notable De Flor en Flor 2012, una molt bona garnatxa 100% que es mostra golós i fruitós. La criança combina bótes noves i de diversos vins, de torrat mig lleuger. Per acabar amb els vins kàixer hem tastat una altra novetat, un vi que encara no ha estat batejat amb cap nom. És una carinyena del 2012 amb molta concentració i extracció. Mostra un molt bon equilibri amb la fusta. S’ha elaborat en tines de 5.000 litres.
Ja al celler he descobert una joia que m´ha sacsejat. Es tracta del vimblanc (un blanc de noirs de garnatxa negra) que fa anys que Àngel Teixidó està cuinant. He tastat una bóta amb vimblanc del 09 que recordava una mançanilla. És licorós tot i tenir només 15º. M’ha agradat molt aquestes notes d’evolució que m’han portat a la poma al forn. Molt més, però, m’han agradat les bótes amb l’anyada del 06 d’aquest vi tant singular, i sensacional.  Podrien sortir al mercat pròximament com a 1/y 2006 i 2/y 2009.  L’anyada del 2013 es podria elaborar sense sulfurós afegit.
També hem tastat un parell de bótes del Mas Tortó 2012 (garnatxa, sirà i cabernet sauvignon) que no m´han emocionat, un sirà madur i tànic, diversos pinot noir (m’ha agradat el més floral i lleuger) i una elegantíssima garnatxa del Calàs que m’ha enamorat, carinyena amb ull de llebre, merlot amb ull de llebre...
Pel final he deixat un vermut de velles soleres (un vermut espectacular, elaborat com els grans vermuts del passat), un boníssim vi dolç que fins ara només ha gaudit el bisbe de Tortosa (gens embafador i amb l’interessant toc de les herbes que queden com a record ja que aquest vi es cria en bótes on hi havia hagut vermut) i un també meravellosos dolços de garnatxa (com el primer vi elaborat per Àngel Teixidó a la Cooperativa de Capçanes, una més que interessant mistela).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada